Tok pisin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTok pisin
Tok Pisin

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua criolla i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2 milions
Parlants nadius120.000 (2004 Modifica el valor a Wikidata)
Altres~3 milions
Autòcton dePapua Nova Guinea Modifica el valor a Wikidata
EstatPapua Nova Guinea Papua Nova Guinea
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls
llengua criolla
criolls basats en l'anglès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióPapua Nova Guinea Papua Nova Guinea
Codis
ISO 639-2tpi
ISO 639-3tpi
SILPDG
Glottologtokp1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetpi Modifica el valor a Wikidata
ASCL9504 Modifica el valor a Wikidata
IETFtpi Modifica el valor a Wikidata

El tok pisin (tok significa "paraula" o "parla" i pisin és l'adaptació de pidgin, "llengua de contacte") és la llengua criolla parlada a Papua Nova Guinea i una de les seves llengües oficials. La parlen prop de quatre milions de persones com a segona llengua i més de cent mil com a llengua materna, fent que sigui la més usada del país. El tok pisin també era conegut com a pidgin anglès melanesi o neomelanesi. Tot i ser un pidgin en origen, el tok pisin és ara una llengua completa per dret i ha començat a desenvolupar de mica en mica una gramàtica més complexa i pròpia a mesura que s'ha anat nativitzant.

Principals característiques gramaticals[modifica]

La gramàtica del tok pisin té punts comuns amb altres gramàtiques de tipus pidgin i crioll, però presenta particularitats destacables.

En la majoria dels verbs, un sufix, -im, indica la transitivitat. Així, kamap (de l'anglès come up) significa «arribar, produir», mentre que kamapim (de l'anglès come up him') significa «crear, provocar, causar».

Quan s'anteposen, alguns adjectius presenten diferents significats. El sufix -pela (de l'anglès fellow): wanpela yangpela meri significa «una dona jove», però també: narapela bikpela haus, «un altre gran duel».

El temps verbal és indicat per partícules: bai (de by and by) per al futur, bin (de been) o també pinis (de finish) per al passat.

Els noms i adjectius no tenen forma en plural; les formes plurals són indicades pels pronoms o pel marcador de plural ol.

El sistema de pronoms indica la persona, el nombre, i en el cas del pronom nos, inclusió o exclusió. Per exemple, mentre que l'anglès només té you com a segona persona, tant per al singular («tu/vostè») com per al plural («vosaltres/vosaltres» o «vostès»), el tok pisin utilitza yu (tu/vostè), yutupela («vosaltres dos»), yutripela(«vosaltres tres») i yupela («vosaltres», més de tres persones). Així mateix, la tercera persona admet els següents matisos: em (ell/ella), tupela (ells dos), tripela (ells tres), ul (ells, quatre o més persones). Quant a la primera persona en plural (nosaltres), el tok pisin admet sis variacions: yumitupela (un de vosaltres i jo), yumitripela (dos de vosaltres i jo), yumipela (tots vosaltres i jo), mitupela (ell o ella i jo, però no tu), mitripela (ells dos i jo, però no tu) i mipela (tots ells i jo, però no tu).[1]

1a pers. exclusiva 1a pers. inclusiva 2a pers. 3a pers.
Singular
mi
jo
--
yu
tu
em
ell, ella
Dual
mitupela
jo i ell o ella y
yumitupela
tu i jo
yutupela
vosaltres dos
tupela
ells dos
Plural
mipela
jo i ells
yumi
vosaltres i jo
yupela
vosotres
ol
ells (o elles)

El redoblament és freqüent, amb funcions diverses:

  • indicar el plural: kainkain «diversos»;
  • denotar un intensiu o iteratiu: toktok «discussió»;
  • evitar una homonímia: sip/sipsip, etc.

Només té tres preposicions: wantaim, que significa «amb», bilong, per la possessió o el destinatari («de», «per»), i long, que serveix per a la resta de casos. Existeixen nombrosos constructes preposicionals derivats de les dues últimes: long namel bilong o namel long, antap long, ananit long, etc.

Lèxic[modifica]

El lèxic del tok pisin està compost en 5/6 parts d'anglès, la resta són termes de les llengües locals, i alguns d'origen portuguès i alemany.

Alguns exemples:

  • bagarap, «caiguda» (de l'anglès bugger up);
  • balus, «aeroplà» (d'un terme local);
  • kisim, «rebre» (de l'anglès catch him, o kiss him);
  • meri, «dona» (de l'anglès Mary);
  • pikinini, «nen» (del portuguès pequeninho) - d'aquí, el príncep Carles de Gal·les és el nambawan pikinini bilong misis kwin,[2] és a dir, «el nen número u que pertany a la senyora reina»;
  • rausim, «fer sortir» (de l'alemany raus + sufix -im);
  • sapos, «pot» (de l'anglès suppose);
  • save, «saber, preveure» (del portuguès saber).

L'ortografia és variable i les formes dialectals són importants, un mateix terme pot pronunciar-se i escriure de diverses formes diferents:

  • «de»: bilong, blong, blo;
  • «més tard»: bai, baimbai, baembae, etc.;
  • «ajudar»: halivim, halvim, helvim, helpim, etc.

Referències[modifica]

  1. Crystal, David (2012) The Story of English in 100 Words, p. 178. Profile Books. ISBN 978-1846684289
  2. (en anglès) «Pidgin Gains As Legitimate Tongue». Chicago Tribune. Consultat el 7 de març de 2012]
Hi ha una edició en tok pisin de la Viquipèdia