Persona (gramàtica)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge. És una marca deíctica, és a dir, que depèn del context per ser compresa totalment (ja que dir jo significa coses diferents cada cop que un individu parla, per exemple).

Les diferents famílies de llengües[modifica]

Les llengües indoeuropees distingeixen tres persones al singular i tres al plural i les mostren al verb, als pronoms i possessius i a vegades en altres paraules que concorden amb aquestes. Molts idiomes distingeixen a part entre persones formals i informals, és a dir, que poden dirigir-se a l'altre en un registre formal usant una persona diferent que la col·loquial (és el cas de tú / usted en castellà, tu / vous en francès, o tu / Lei en italià).

Altres famílies de llengües distingeixen entre primera persona inclusiva i no inclusiva, així tenen diferent paraula per a "nosaltres" segons si inclou els receptors o no. També hi ha llengües que inclouen una quarta persona, que equival a una tercera no propera o no evident, i que és una categoria propera a la impersonalitat.

En català[modifica]

El català té tres persones en singular i tres en plural, que equivalen als pronoms jo, tu, ell (o ella), nosaltres, vosaltres i ells (o elles). Les formes de cortesia són el "vostè, vostès", que es conjuga com la tercera persona del singular o la més tradicional "vós", que adopta la flexió de la segona del plural.

La persona pot expressar-se amb el pronom, usant el nom concret de l'individu designat o, més freqüentment, mitjançant la flexió o conjugació del verb, que mostra en la seva desinència de quina persona parla la frase.