Mar de Salomó

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaMar de Salomó
(en) Solomon Sea Modifica el valor a Wikidata
Papua New Guinea map.png
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaSalomó i Papua Nova Guinea Modifica el valor a Wikidata
 7° 30′ S, 152° 40′ E / 7.5°S,152.67°E / -7.5; 152.67Coord.: 7° 30′ S, 152° 40′ E / 7.5°S,152.67°E / -7.5; 152.67
Dades i xifres
Profunditat9.140 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície720.000 km² Modifica el valor a Wikidata

La mar de Salomó (en anglès Solomon Sea) és una mar oberta al sud-oest de l'oceà Pacífic. En ell s'hi troben, entre altres, l'arxipèlag Louisiade, les Illes de Nova Geòrgia i l'Illa de Guadalcanal.[1] La zona ha fou colonitzada pels polinesis i fou explorada per àrabs i xinesos, i descoberta per als occidentals per Álvaro de Mendaña y Neira quan va salpar del Perú a la recerca de les mines d'or del rei Salomó.[2]

Dimensions[modifica]

Està situada entre les illes Salomó a l'est, de les quals rep el nom, l'arxipèlag de Bismarck al nord (Nova Bretanya i Nova Irlanda), Nova Guinea a l'oest i el mar del Corall al sud.[1] La seva superfície és propera als 720.000 km², es correspon aproximadament amb la Placa de la mar de Salomó.

Recursos naturals[modifica]

Els ecosistemes del mar de Salomó, que forma part del Triangle de corall són dels més diversos i intactes del planeta a la terra, amb la biodiversitat més alta d’espècies de corall i peix de la Terra, i que han donat subsistència a la població local de manera sostenible durant milers d’anys. El canvi recent a explotació comercial de boscos marins i esculls, i els impactes relacionats amb el canvi climàtic han exercit i continuaran pressionant aquests recursos.[3]

Fauna i flora[modifica]

La vida marina a les Illes Salomó és rica i variada. És probable que hi hagi moltes més espècies per descobrir, i entre els descoberts es troben 30 espècies de manglars, 10 espècies d’Macroalgues, 494 espècies de corall, 1159 espècies de peixos d’escull, 10 espècies de balenes i dofins, 10 espècies de taurons i 5 espècies de tortugues.[3]

Fons marí[modifica]

Es tracta d'un mar profund, amb la plataforma de Nova Bretanya al nord, a una profunditat general de més de 4.000 metres, on es troba la fossa de la Nova Gran Bretanya, que arriba a la seva profunditat màxima a 9.140 m per sota del nivell del mar, la depressió de les Salomó al centre, arribant a profunditats de 7.000 metres i la fossa de Makira (abans San Cristobal) al sud-est.[1]

Formació[modifica]

Article principal: Placa de la mar de Salomó
Mapa de la Placa de la mar de Salomó i les plaques veïnes (en francès)

La propagació al cap al mar de Bismarck i la placa Woodlark va resultar de la interacció entre les plaques del Pacífic i Austràlia,[4] específicament de la col·lisió de l’arc insular proto-oest de la Melanèsia amb el nord de Nova Guinea, que es va produir després de la inversió de l’arc. Aquest model explica l'extens vulcanisme del Miocè, el Pliocè i el Quaternari de Papua Nova Guinea, ja que es relacionava amb la subducció cap al sud del Trobriand Trough.[5]

La Placa de la mar de Salomó es va desenvolupar àmpliament durant l'Oligocè final, separant l'arc proto-occidental melanesià de l'arc proto-trobriand. Desapareix en dues zones de subducció, es submergeix per sota de la Placa de les Bismarck Septentrionals al nord-oest i la placa del Pacífic al nord-est formant a partir d'aquesta col·lisió i del vulcanisme resultant l'illa volcànica de Nova Bretanya. La zona de subducció sud-oest és on la Placa de la mar de Salomó es submergeix per sota de la placa indo-australiana.

Població[modifica]

Les principals ciutats costaneres són Lae, a Nova Guinea, i Honiara, capital de les Salomó, situada a l'illa de Guadalcanal.

Segona guerra mundial[modifica]

A les seves aigües es van disputar moltes batalles de la Guerra del Pacífic (1937-1945) de la Segona Guerra Mundial.

L'illa de Guadalcanal, a l'arxipèlag de les Salomó, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aigües es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuació de l'illa. Després d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.

Després d'haver aturat l'expansió japonesa pel Pacífic, els aliats van passar a l'atac. Cap a la fi de juny de 1943, va començar una campanya per aïllar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simultàniament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcció nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salomó. La bona marxa de l'operació va permetre que a final de 1943 tropes nord-americanes desembarquessin a la mateixa illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps però a milers de quilòmetres d'allí, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Salomó
  1. 1,0 1,1 1,2 «Solomon Sea» (en anglès). Britannica. [Consulta: 24 agost 2021].
  2. Arrizabalaga, Monica. «El navegante de El Bierzo que descubrió las Islas Salomón» (en castellà). ABC, 21-06-2012. [Consulta: 24 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 Albert, Simon; Tibbetts, Ian; Udy, James. Solomon Islands Marine Life (en anglès). Brisbane, Australia: University of Queensland, 2010, p. 1-2. ISBN 978 1 74272 098 2. 
  4. Coleman, P.J. «Geology of the Solomon and New Hebrides Islands, as Part of the Melanesian Re-entrant, Southwest Pacific» (en anglès). Pacific Science, 24, juliol 1970, pàg. 289.
  5. E. Honza H. L. Davies University of Papua New Guinea J. B. Keene D. L. Tiffin «Plate boundaries and evolution of the Solomon Sea region» (en anglès). Geo-Marine Letters, 7, 3, gener 1987, pàg. 161-168 [Consulta: 24 agost 2021].

Vegeu també[modifica]