Vés al contingut

Macroalga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMacroalga

Grup sense valor taxonòmic Modifica el valor a Wikidata

La macroalga és una mena d'alga marina de grandària macroscòpica, multicel·lulars en general i per tant es diferencia de les microalgues, les quals són de grandària microscòpica i són unicel·lulars.

Les macroalgues són sovint algues brunes o vermelles que es troben entre altres tipus d'alga, com l'alga verda.

Les macroalgues no s'han de confondre amb l'herba marina, la qual creix en un jaç marí poblat per plantes vasculars arrelades i no per algues.

Durvillaea antarctica, una macroalga.

Un dels principals usos de la macroalga és com a aliment, com per exemple en l'embolcall de sushi.

Al Xile se'n diu cochayuyo i es menja en estofats, sopes, o a la vapor.

Anatomia

[modifica]

L'aspecte de l'alga s'assembla a plantes terrestres no arbòries. La seva anatomia inclou:[1]

Tal·lus

[modifica]

El Tal·lus és el cos de les algues. Conté làmina, cama i fixador.

Làmina o fulla

[modifica]

És una estructura aplanada una mica semblant a les fulles. Conté Sorus i pneumatocists, sent els sorus un cúmul d'espores i el pneumatocist una bufeta d'aire. Un òrgan d'assistència a la flotació a la fulla. En els Kelps (nom vulgar d'un grup de gèneres de les Laminarials), hi ha un pneumatocist o surador entre la làmina i la cama.

Cama

[modifica]

És l'estructura de sosteniment, similar a la tija. En algunes laminariales pot estar absent.

Fixador

[modifica]

És una estructura basal que proporciona un enganxament a un substrat. En el cas de les algues, l'Haptera és una extensió similar a un dit sovint amb un disc terminal que s'ancora a un substrat bentònic

La cama i la làmina són coneguts col·lectivament com a fronda.

Grups

[modifica]

Evolutivament, les macroalgues apareixen en moments diferents de la història evolutiva de les algues, per la qual cosa són diferents grups sense relació:

Exemples

[modifica]

Destaquen els següents gèneres:

Gènere[2] Tipus d'alga Comentaris
Caulerpa Verda Subaqüàtica
Fucus Marró o Marró En zones entre marees sobre costes rocoses.
Gracilaria Vermella Conreada com a aliment
Laminaria Marró o Marró Habita en profunditats de 8 a 30 m sota la superfície, conreada com a aliment.
Macrocystis Marró o Marró Gran alga, forma grans frondes flotants.
Monostroma Verd
Porphyra Vermella En zones entre marees amb climes temperats. Conreada com a aliment.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «seaweed menu». Arxivat de l'original el 2020-02-17.
  2. Christian Wiencke, Kai Bischof [editors]: Seaweed Biology: Novel Insights into Ecophysiology, Ecology & Utilization. Springer, 2012. ISBN 978-3-642-28450-2 (print); ISBN 978-3-642-28451-9 (eBook)