Chakobos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàChakobos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i Pobles indígenes a Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Població total1.532 (2012)
Llenguachàcobo i castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata

Els chakobos són un poble indígena de Bolívia que compta amb 1.532 individus el 2012.[1] Principalment viuen prop del riu Ivon y Medio i del riu Benicito al departament de Beni al nord-est de Bolívia. Una banda també viu a prop del riu Yata.[2]

Nom[modifica]

"Chácobo" prové d'una llengua veïna. El seu autònim és Nóʔciria, que significa "Nosaltres que som realment nosaltres mateixos". També es coneixen com a Pacaguara, Pacaguara de Ivon, o Pachuara.[3]

Idioma[modifica]

La llengua chácobo pertany al grup bolivià de les llengües pano. L'idioma s'ensenya en escoles bilingües i s'escriu amb alfabet llatí..[4]

Història i cultura[modifica]

En el passat, els chakobo vivien a la riba nord del llac Rogo Aguado i a la part alta de riu Yata. Els chácobo eren tradicionalment nòmades i pescaven, caçaven i recol·lectaven plantes silvestres, i l'agricultura només tenia un paper menor a la seva vida. En 1845, hi havia uns 300 chácobo. El seu número es va reduir a 170 en 1970, però va augmentar de nou a uns 300 en la dècada de 1980.[3] La població que es va autoreconèixer com a chácobo en el cens bolivià de 2001 va ser de 247 persones. Aquest número va augmentar a 1.532 en el cens de 2012.[5][6]

Notes[modifica]

  1. «Censo de Población y Vivienda 2012 Bolivia Características de la Población». Instituto Nacional de Estadística, República de Bolivia. Arxivat de l'original el 2021-08-01. [Consulta: 1r agost 2021].
  2. Olson 79
  3. 3,0 3,1 "Chácobo - Orientation". Countries and Their Cultures. Consultado el 3 de enero de 2016.
  4. "Chácobo." Ethnologue. Retrieved 26 Nov 2013.
  5. DATOS COMPARATIVOS DE LA POBLACION INDÍGENA CENSOS DE POBLACIÓN, 2001 Y 2012
  6. Instituto Nacional de Estadística – INE. Características de la Población, febrero de 2015. pp. 31

Referències[modifica]