Pueltxes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàPueltxes
Tipus grup humà
Modifica les dades a Wikidata

Els pueltxes (del mapudungun: puelche, "gent de l'est") és un dels pobles indígenes de Xile i Argentina que formen part de la cultura tehueltxe. Habitaven valls de les serralades de Xile i l'est de la serralada dels Andes al Puelmapu (actual territori argentí). El nom pueltxe no és un descriptor ètnic, sinó d'ubicació geogràfica, que després va abastar als següents grups:

Al final del segle XVIII els grups pueltxes havien estat delmats per les pestes i epidèmies i els supervivents estaven molt aculturats pels maputxes, de manera que al segle XIX els pueltxes eren un grup mixogènic constituït bàsicament per hets (encara que molt maputxitzats o araucanitzats culturalment) amb elements descendents principalment dels günün-a-künna o gennakenk.

Quan es deixa de banda la denominació pueltxe, es classifiquen tots els grups com tehuelxes, dividits així:

  • Tehuelxes insulars, a Terra del Foc
    • Selknam (los ones)
    • Man(e)kenk (els haush, barreja d'ones i yamana (a la península Mitre de l'àrea oriental de la isla.
  • Tehueltxes de terra:
    • Aonikenk: tehueltxes meridionals, que dominaven des de l'estret de Magalles fins al Chubut (Argentina) i la província de Palena a Xile. Parlaven l'aoniko aish.
    • Chehuache-kénk: tehueltx centrals, que dominaven la serralada dels Andes des del llac Buenos Aires/General Carrera i el llac Fontana fins al llac Nahuel Huapi a l'Argentina, i a Xile la zona d'Osorno, Llanquihue i Palena. Parlaven téushen.
    • Guénena-kéne: tehueltxes septentrionals, que dominaven a l'Argentina al nord del riu Chubut fins al riu Negro, amb incursions fins al sud de la província de Buenos Aires (serra de la Ventana) i el sud-est de la província de La Pampa, i a Xile les valls de la serralada entre Lonquimay i Osorno. Parlen el yájitch.

Avui dia aquesta denominació general tehueltxe s'ha substituït sovint per la dels "kenk" que ve a ser la mateixa, però amb les adaptacions geogràfiques adients a les zones que avui dia ocupen els que encara existeixen.

A la zona del llac Nahuel Huapi a la província de Río Negro i a Xile entre Lonquimay i Província d'Osorno, vivien els puelches del Nahuel Huapi que van ser evangelitzats pel jesuïta Nicolás Mascardi. Van desaparèixer absorbits pels poyes que després van ser maputxitzats.

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem (2004). The Languages of the Andes. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
  • Casamiquela, Rodolfo M. (1983): Nociones de gramática del gününa küne.