Balança de pagaments

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La balança de pagaments és un document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels residents de la resta del món amb el país durant un període. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol se subdivideix en tres subbalances.[1]

Subdivisions de la balança de pagaments[modifica]

I - Compte corrent

  • Béns i mercaderies
  • Serveis
  • Rendes
  • Transferències corrents

II - Compte de Capital

  • Transferències de capital
  • Adquisicions i vendes d'actius no produïts no financers

III - Compte financer

  • Inversions directes
  • Inversions de cartera
  • Altres inversions
  • Variació de reserves

Estructura interna[modifica]

Cada subbalança és dividida en dues columnes amb estructura comptable, una per a ingressos i l'altra per a pagaments. En una tercera hi ha el saldo.

  • A la de Béns i Mercaderies, hi haurà exportacions en els ingressos i importacions en els pagaments. S'anotarà el valor de les compres i vendes entre residents i no residents, i es prendrà com a valor el preu FOB (sense incloure assegurances ni transport).
  • A la de serveis, els ingressos i pagaments resultants dels serveis prestats a l'estranger pels residents, i els prestats als residents a l'estranger (transports, assegurances, nolis, comunicacions, serveis personals i recreatius, etc.), així com els arrendaments.
  • A la de Rendes, a la d'ingressos hi haurà sous i salaris, interessos i dividends i rendes obtingudes, mentre que a la de pagaments hi haurà rendes satisfetes i pagaments al capital i treball estrangers.
  • A les transferències corrents, les transaccions unilaterals de caràcter corrent.
  • A la de transferències de capital, a la d'ingressos inclourem les remeses dels emigrants, subvencions per compensació de preus agrícoles rebuts del FEOGA-garantia, del Fons Social Europeu com ajut a l'ocupació i a la formació professional, així com les subvencions a l'explotació. A la de pagaments, les remeses dels immigrants i les aportacions a la Unió Europea (recurs IVA, recurs PNB i recursos propis tradicionals).
  • A les adquisicions i vendes d'actius no produïts no financers les compres i vendes de terra, subsòl i propietat incorporal (patents, drets d'autor).
  • Als comptes financers hi anirà les inversions estrangeres a Espanya en els ingressos i les inversions espanyoles a l'estranger als pagaments.
  • A les inversions directes, inversions en immobles, entrada i sortida de capitals per a obtenir una posició del 10% o superior de capital en una empresa (aleshores les operacions del finançament entre filial i matriu es considerarien inversió directa).
  • A les inversions de cartera, les operacions amb valors negociables la finalitat dels quals és la d'obtenir rendibilitat (inferior al 10%).
  • A les altres inversions, operacions de préstecs, dipòsits a l'estranger i de no residents.
  • Pel que fa a la variació de reserves, són actius financers controlats per l'Autoritat Monetària (no pas drets especials de gir, divises i posició de reserves al FMI), només als pagaments inclourem els increments de reserves (amb signe positiu) o les disminucions de reserves (amb signe negatiu).

Finalment, al saldo es restaran els imports de les dues columnes. La suma total de saldos ha de donar zero. Pot ser excedentària o deficitària.

Referències[modifica]

  1. Mochón Morcillo, Francisco. Principios de economía (en castellà). Madrid: McGraw-Hill, 1995, p. 445. ISBN 84-481-0319-X.