Gimnosperma
| Gymnospermae | |
|---|---|
 | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Divisió | Gymnospermae |
|
| |
| Divisions | |
 | |
Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatòfits).
Etimològicament el terme prové de les paraules gregues γυμνός “gymnos” i σπέρμα “esperma”, que signifiquen "llavor nua", pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre al grup angiosperma), sinó que queden lliures en una pinya o en estructures semblants.
Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol·len i megaspores, retingudes en un òvul.
Després de la fertilització (normalment anemòfila) que ajunta la microspora i la megaspora es forma un embrió que, junt amb altres cèl·lules ovulars, acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).
Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gimnosperma |
| Disciplines de la botànica | .svg) | |
|---|---|---|
| Planta | ||
| Parts de les plantes | ||
| Cèl·lula vegetal | ||
| Reproducció vegetal | ||
| Taxonomia vegetal | ||
| Glossaris | ||
| ||
Les Angiospermes formen el grup més extens del regne de les Plantes. Tenen flors i produeixen fruits amb llavors. Les Angiospermes poden ser arbres, com el roure, arbustos, com la farigola, o herbes, com el blat. Són les úniques plantes que s'han adaptat a viure en tots els ecosistemes de la Terra, excepte en les regions polars, els cactus viuen en els deserts, les posidònies en el fons del mar i els edelweiss en els cims de les muntanyes.
