Avet de Douglas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pseudotsuga menziesii)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Avet de Douglas
Avet Douglas de la costa a Varsòvia
Avet Douglas de la costa a Varsòvia

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pseudotsuga
Espècie: P. menziesii
Nom binomial
Pseudotsuga menziesii
(Mirb.) Franco
  •  Verd: Pseudotsuga menziesii subsp. menziesii
  •  Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca.
Pseudotsuga menziesii levila.png

L'avet de Douglas o pi d'Oregon[2] (Pseudotsuga menziesii) és una espècie de conífera de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del nord. La varietat botànica Pseudotsuga menziesii var. menziesii, també es coneix com a coast Douglas-fir (avet de Douglas de la costa) creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[3] Es presenta des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m. I més a l'interior i creix una altra varietat: P. menziesii var. glauca.

L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies rival de David Douglas.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[4]

Primera pinya collida per David Douglas
Pseudotsuga menziesii

Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.

Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.

La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.

Usos[modifica | modifica el codi]

Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[5]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conifer Specialist Group (1998). Pseudotsuga menziesii. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 10 maig 2006 (en anglès).
  2. «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 1964-09, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
  4. Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)
  5. «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet de Douglas Modifica l'enllaç a Wikidata
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coast Douglas-fir