Afidoïdeu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAfidoïdeu
Aphidoidea
Aphids feeding on fennel.jpg
Afidoïdeus sobre una tija de fonoll
Període
Permià a l'actualitat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Hemiptera
Superfamília Aphidoidea
Latreille, 1802
Famílies

Hi ha 10 famílies:

Modifica dades a Wikidata

Afidoïdeus, o àfids són insectes xucladors petits membres de la superfamília Aphidoidea.[1] Són insectes molt perjudicials per les plantes que parasiten sobretot com a vectors de virus de les plantes.[2] però biològicament són insectes amb molt d'èxit.[3]

Entre les 10 famílies hi ha 4.400 espècies conegudes unes 250 espècies són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.

Entre els seus enemics naturals es troben Coleoptera: Coccinellidae, Diptera: Syrphidae, vespes pàràsites Aphidoletes aphidimyza, aranyes cranc (Tomisoïdeus)[4] Neuroptera: Chrysopidae, i fongs entomopatogènics com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.

Distribució[modifica]

Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.[5] Aphids have also been spread by human transportation of infested plant materials.

Taxonomia[modifica]

La classificació recent ha reduït l'àntic tàxon Homoptera els dos subordres: Sternorrhyncha i Auchenorrhyncha tc.) al subordre Heteroptera.

Relació amb fil·loxera i adèlgids[modifica]

Àfidoïdeus, adèlgids, i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea) dins l'ordre Homoptera.[6]

Com els afidoïdeus la fil·loxera s'alimenta a les arrels, fulles i brots però no excreta una solució ensucrada.[7]

Els aldègids no tenen cua.[2]

Reproducció[modifica]

Afidoïdeu parint
Afidoídeus juvenils sobre el marxívol Helleborus niger

Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les quals s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual .[2][8]

Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.


Referències[modifica]

  1. (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86. )
  2. 2,0 2,1 2,2 Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
  3. Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6. 
  4. Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
  5. Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, 30-10-2005. [Consulta: 1 gener 2007].
  6. Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806
  7. Biology and Management of Grape Phylloxera, Jeffrey Granett, M. Andrew Walker,Laszlo Kocsis, and Amir D. Omer, Annual Review of Entomology, Vol. 46: 387-412, January 2001, doi 10.1146/annurev.ento.46.1.387
  8. About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afidoïdeu Modifica l'enllaç a Wikidata