Celífers

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Celífer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCelífers
Caelifera
Young grasshopper on grass stalk02.jpg
Llagost jove
Titanacris Albipes Vol.jpg
Acridoidea - Titanacris albipes
Període
Des del Permià
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
SubordreCaelifera
Superfamílies
Modifica les dades a Wikidata

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.

Noms comuns[modifica]

Atès que són insectes molt populars, reben diferents noms segons la contrada, com ara lla(n)gosta (de rostoll), lla(n)gost, lla(n)gostí, saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), (pa)llagostí (Catalunya del Nord), etc. L'insecte semblant a la llagosta però més menut i no saltador és dit lla(n)gostí, saltamartí o cavallet al País Valencià.

Característiques[modifica]

Un llagosta en branques de tarongina.

Les potes posteriors són típicament llargues i fortes, apropiades per saltar. Generalment tenen ales, però només les posteriors són membranoses i els permeten volar, mentre que les davanteres són coriàcies i no són útils en el vol, sinó que protegeixen les posteriors. Les femelles són més grans que els mascles.

Algunes espècies produeixen sorolls audibles, usualment fregant els fèmurs contra les ales o l' abdomen. Si tenen òrgans d'audició, es troben als costats del primer segment abdominal.

Els celífers prenen l'aire a través dels espiracles que es troben als costats de l'abdomen i el tòrax. Els espiracles són l'entrada a un sistema de tubs coneguts com a tràquees i traqueoles, que porten l'aire a les cèl·lules del cos i extreuen el diòxid de carboni.[1]

Reproducció[modifica]

Els ous es ponen generalment en una substància escumosa que els protegeix durant la incubació. Típicament el nombre d'ous que posa una femella ronda entre els 1000 i 10000.

Filogenia[modifica]

Sis etapes en el desenvolupament de Melanoplus sanguinipes, des d'acabat de néixer, a adult amb ales, passant per diverses fases de nimfa.

A partir de seqüències d'ADN de gens ribosomals, s'ha construït la següent classificació filogenètica de superfamílies:,[2][3]

Caelifera

Tridactyloidea




Tetrigoidea




Eumastacoidea




Tanaeoceroidea



Trigonopterygoidea




Pneumoroidea




Pyrgomorphoidea



Acridoidea








Taxonomia[modifica]

Superfamília Tridactyloidea

Superfamília Tetrigoidea

Superfamília Eumastacoidea

Superfamília Pneumoroidea

Superfamília Pyrgomorphoidea

Superfamília Acridoidea

Superfamília Tanaoceroidea

Superfamília Trigonopterygoidea

Referències[modifica]

  1. «[http: //www.fao.org/docrep/x5053s/x5053s03.htm Generalitats dels insectes]». Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 15 setembre 2010].
  2. Flook, P. K. & Rowell, C. H. F. (1998) Inferences about orthopteroid phylogeny and molecular evolution from small subunit nuclear ribosomal RNA sequences. Insect Mol. Biol. 7: 163-178.
  3. Flook, P. K. Klee, S., & Rowell, C. H. F. (2000) Molecular phylogenetic analysis of the basal Acridomorpha (Orthoptera, Caelifera): resolving morphological character conflicts with molecular data. Mol. Phyl. Evol. 15: 345-354.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celífers Modifica l'enllaç a Wikidata