Tarongina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tarongines en un taronger
Aquest article tracta sobre la flor del taronger. Si cerqueu la tarongina (planta lamiàcia medicinal), vegeu «Melissa».

La tarongina o nafa[1] és la flor del taronger. La tarongina conté hesperidina i és emprada com a condiment. També, per extensió, s'anomena tarongina les flors d'altres cítrics com el llimoner i el poncem. És un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants.[2] De la flor de cítrics es destil·la també un oli essencial.

Aquesta flor és considerada com la flor nacional del País Valencià.[cal citació]

Usos medicinals[modifica]

Flors de llimoner a Barcelona

En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa com ara còlics, mal de cap, desmais i de la menstruació.

L'aigua de tarongina és una infusió de pètals secs de cítrics.

Principis actius: flors: oli essencial de "neroli" (0,15%): limonè, linalol, nerol, antranilat de metil. Fulles: oli essencial de "petit grain" (0,15%), heteròsids flavònics, principi amarg. Polpa: àcids orgànics (cítric, màlic, ascòrbic), sucres. Pericarpi: oli essencial (0,5%), ric en limonè, aldehids; cumarina: auraptè i pectina.[2]

Altres usos[modifica]

El perfum de tarongina és, tradicionalment, un perfum casolà que es fa macerant en alcohol els pètals. També es fa servir en pastisseria i per a fer dolços.

Referències[modifica]

  1. «nafa». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. 2,0 2,1 «Tarongina». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 27 novembre 2009].

Enllaços externs[modifica]