Ensífers
|
Per a altres significats, vegeu «Ensifera (desambiguació)». |
Ensifera  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Hexapoda |
| Ordre | Orthoptera |
| Subordre | Ensifera |
| Enregistrament | |
| |
| Superfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els ensífers (Ensifera) són un subordre d'ortòpters caracteritzat per les seves llargues antenes, de més de 30 artells, en molts casos més llargues que el cos, característica que els diferencia dels membres de l'altre subordre (Caelifera) que tenen les antenes curtes. Els ensífers inclouen insectes tan coneguts com els grills. Ensifer en llatí significa "portador d'espases" i es refereix a l'ovipositor típicament allargat i en forma de fulla de les femelles.[1]
Es creu que Ensifera és un grup més antic que Caelifera, amb els seus orígens en el període Carbonífer,[2] la divisió es va produir al final del període Permià.[3] A diferència de Caelifera, Ensifera conté nombrosos membres que són parcialment carnívors, que s'alimenten d'altres insectes, així com de plantes.
Les característiques que comparteixen els dos subordres d'ortòpters, Caelifera i Ensifera, són les peces bucals adaptades per mossegar i mastegar, el protòrax modificat, les potes posteriors modificades per saltar, la forma i la nervadura de l'ala i els òrgans estriduladors productors de so.[4]
El mascle produeix un so característic fregant les seves ales entre si per atraure les femelles. Molts viuen sobre la vegetació i són de color verd; alguns tenen ales que semblen fulles i els serveixen de camuflatge. Altres, com els grills, són terrestre, viuen en caus i se'ls pot sentir cantar durant les nits d'estiu.
Els ensífers es distingeixen dels celífers per les seves antenes allargades i filiformes, que sovint són més llargues que la longitud dels seus cossos i tenen més de 30 segments (excepte a la família subterrània dels Cooloolidae). Per aquest motiu, de vegades se'ls anomena "ortòpters de banyes llargues". A les famílies en què els mascles canten, les ales anteriors tenen modificacions que inclouen venes dentades i raspadors per fer el so, i les zones membranoses circumdants amplifiquen el so. En aquests grups, els òrgans timpànics que detecten el so es troben a les tíbies de les potes davanteres.[5] Els tarsos tenen tres segments i l'ovipositor és en forma de fulla o agulla. El mascle uneix l'espermatòfor externament al gonopor de la femella. L'espermatòfor sovint està envoltat per un espermatòfilax proteic, la funció del qual és proporcionar un regal nupcial nutricional a la femella.[5][6]
Taxonomia
[modifica]La base de dades Orthoptera Species File enumera les següents superfamílies i famílies.[7]
- Superfamilia Grylloidea
- Superfamilia Hagloidea
- Superfamilia Rhaphidophoroidea
- Superfamilia Schizodactyloidea
- Superfamilia Stenopelmatoidea
- Superfamilia Tettigonioidea
Referències
[modifica]- ↑ «Orthoptera». Natural History Museum. [Consulta: 13 maig 2015].
- ↑ Resh, Vincent H.. Encyclopedia of Insects. Academic Press, 2009, p. 232, 733–735. ISBN 978-0-08-092090-0.
- ↑ Zeuner, F. E. (1939).
- ↑ Resh, Vincent H.. Encyclopedia of Insects. Academic Press, 2009, p. 232, 733–735. ISBN 978-0-08-092090-0.
- ↑ 5,0 5,1 Gwynne, Darryl T.. «Ensifera: Crickets, katydids and weta». TOLweb. [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ Vahed; K. Biological Reviews, 73, 1998, pàg. 43–78. DOI: 10.1111/j.1469-185X.1997.tb00025.x [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ «Suborder Ensifera». Orthoptera Species File. [Consulta: 9 maig 2015].
