Vés al contingut

Marguerite Hasselmans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarguerite Hasselmans
Biografia
Naixement29 maig 1876 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaGabriel Fauré Modifica el valor a Wikidata
PareAlphonse Hasselmans Modifica el valor a Wikidata
GermansLouis Hasselmans Modifica el valor a Wikidata

Marguerite Hasselmans (París, 29 de maig de 1876 - París, 13 de setembre de 1947) va ser una pianista francesa.[1][2]

Era filla de l'arpista i compositor Alphonse i germana del violoncel·lista Louis Hasselmans. El 1898 es va casar amb André Tracol, que era violinista a l'orquestra del Conservatori de París. El 1900 va conèixer Gabriel Fauré, 31 anys més gran que ella, i a partir de llavors en va ser l'amant i companya constant fins a la seva mort. Es va instal·lar un luxós apartament a la Rue de Wagram, on també va impartir classes de piano, tenint entre els seus alumnes a Gwendolyn Koldofsky. El seu matrimoni amb Tracol es va desfer el mateix any.[1][3]

Hasselmans era una pianista valuosa i també fou amiga de Paul Dukas i d'Isaac Albéniz, que li va dedicar el tercer llibre de la seva suite Iberia. En un concert amb la Societé des Concerts Hasselmans, sota la direcció del seu germà Louis, interpretà el 1902 el Concert per a piano de Mozart en mi bemoll menor amb una cadència que Fauré havia compost especialment per a ella. El 1919 va tocar a Montecarlo l'estrena mundial de la seva Fantaisie (op. 111).

Després de la mort de Fauré, Hasselmans l'honorà amb una sèrie de concerts de música de cambra. També va promoure la fundació de la Société fauréenne el 1938 pel seu fill Philippe Fauré-Fremiet i E. de Stoecklin. No es va arribar a realitzar un projecte per a un llibre sobre interpretació de la música de piano de Fauré amb Philippe Fauré-Fremiet.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004, p. 291 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7. 
  2. Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004, p. 293 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7. 
  3. Dunoyer, Cecilia. Marguerite Long: A Life in French Music, 1874-1966. Indiana University Press, 1993, p. 37s. ISBN 9780253318398 [Consulta: 17 març 2008].