Bahà'u'llàh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh.

Bahà'u'llàh (nascut Mirza Husayn Ali Nuri) (1817-1892[1]) és, segons els bahà'ís, la Manifestació de Déu per a aquesta època. El seu nom vol dir "la Glòria de Déu" o "el Esplendor de Déu". La seva religió pren el seu propi nom i és coneguda generalment en persa com Amr-i Baha'i (Causa Bahà'í) o Amr-i Allah (Causa de Déu). Els seus deixebles li van donar els noms de Djamal-i Mubarak (la Bellesa Beneïda) i Djamal-i Kidam (L'Antiga Bellesa)

Va néixer a Teheran, Iran, el 12 de novembre de 1817, fill de Mirzà Buzurg-i-Núrí (un reconegut ministre del Govern del Xa de Pèrsia). Segons ell mateix confessa, no va estudiar mai. Els bahà'ís afirmen que durant la seva infància era conegut per la seva saviesa i que fins i tot el clergat islàmic xiïta cercava sovint el seu consell.

Bahà'u'llàh va acceptar la Fe babí el mateix any de la seva revelació (1844) (any en què alguns grups cristians, com els adventistes, esperaven la tornada de Jesucrist), i es va convertir en un dels seus més forts defensors. Segons va afirmar el mateix Bahà'u'llàh, va ser a la presó del Pou Negre, situada als soterranis del palau del Governador, i on compartia presó amb lladres i d'altres malfactors, on va tenir una experiència mística que li va empènyer a creure que tenia una missió religiosa per dur a terme. Explica que les cadenes li feien mal i no el deixaven dormir, i llavors va sentir una veu que li deia "Nosaltres t'ajudarem per mitjà de tu mateix i de la teva ploma; no tinguis por de res, que estàs segur. Aviat Déu aixecarà els tresors de la terra, és a dir, dels homes, que et donaran socors per amor a tu i al teu nom, pel qual Déu revifa el cor dels savis". Després de sortir de la presó se li van confiscar els béns i fou enviat a l'exili amb la seva família a l'Iraq, on la seva influència entre els exiliats babis no va parar de créixer mentre que la del seu germanastre Mirza Yahya (nomenat Subh-i Azal pel Bab) disminuïa.

Del 1854 al 1856 va visitar el Kurdistan, on va viure com un dervix a la rodalia de Sulaymaniyya. De retorn a Bagdad, la seva influència va esdevenir dominant i el govern persa va haver de demanar el seu trasllat a Constantinoble. El Bab (fundador de la Fe babí) havia declarat que el seu principal objectiu era el de preparar la gent per a l'acceptació d'una altra Manifestació de Déu per a tota la humanitat, que apareixeria poc després d'ell.

A partir d'agost de 1863 va estar a Constantinoble, i a Adrianòpolis el desembre. En aquesta darrera ciutat va fer pública la seva missió profètica, i va enviar cartes a nombrosos sobirans fent l'anunci i convidant-los a donar-li suport. Ja la major part dels babis s'havia declarat al seu favor, però alguns incidents amb la minoria que seguia a Mirza Yahya van aconsellar al govern otomà d'enviar-lo exiliat a Acre juntament amb els seus seguidors (anomenats bahà'ís), mentre els altres (anomenats ara Azalis) eren enviats a Xipre. Va arribar a Acre l'agost del 1868 i va romandre empresonat a la ciutadella fins al 1877; després se li va permetre instal·lar-se a una casa de camp a Mazra'a.

Entre el 1871 i el 1874 va escriure el llibre fonamental de la seva religió: el Kitab-i Akdas (El llibre més sant). El 1880 es va poder instal·lar a Bahdji, prop d'Acre, on va morir el 29 de maig de 1892.[2]

Fotografia de Bahà'u'llàh[modifica | modifica el codi]

Foto de Bahà'u'llàh presa a Adrianòpolis

La foto va ser presa durant l'estada de Bahà'u'llàh a Adrianòpolis, probablement per ser utilitzada en algun document oficial de l'imperi Otomà. Els bahà'ís prefereixen no veure la foto de Bahà'u'llàh, excepte en llocs determinats com ara la còpia que es conserva d'una de les fotos d'Adrianòpolis al Centre Mundial Bahà'í.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ullman, Robert. «Bahà'u'llàh». A: Misticos, Maestros y Sabios: Relatos de Iluminacion (en castellà). Editorial Kairós, 2010, p. 135-137. ISBN 8472456943. 
  2. Cerrato, Rafael. Desde el corazón de Irán: los bahá'ís : la esperanza oprimida (en castellà). Erasmus Ediciones, 2009, p. 419. ISBN 8492806028. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bahà'u'llàh Modifica l'enllaç a Wikidata