Alt Canadà
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | York, Upper Canada (1796–)  | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 26 desembre 1791 | ||||
| Dissolució | 10 febrer 1841 | ||||
| Següent | Canadà Oest i Província Unida del Canadà | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | mixed government (en)  | ||||
| Òrgan legislatiu | Parliament of Upper Canada (en) , | ||||
La Província de l'Alt Canadà (en anglès: Province of Upper Canada, en francès: Province du Haut-Canada) va ser una divisió política del Canadà britànic establerta en l'Acta Constitucional de 1791 per part de l'Imperi Britànic per governar el terç central de l'Amèrica del Nord britànica i per donar allotjament als loyalists refugiats arran de la Indepèndència dels Estats Units.[1]
Upper Canada existí des del 26 de desembre de 1791 fins al 10 de febrer de 1841 i en general comprèn l'actual sud d'Ontario. El prefix "upper" en el seu nom reflecteix la seva posició geogràficamés alta dins la conca del riu Sant Llorenç o més a prop de la seva capçalera que no pas el Baix Canadà (l'actual Quebec) al nord-est.
L'Alt Canadà incloïa a més del sud d'Ontario, les zones del nord d'Ontario que formaven el pays d'en haut que havien format part de la Nova França, essencialment la conca de riu Ottawa, Llac Huron, i Llac Superior. No incloïa cap territori de la Badia de Hudson.
Història
[modifica]
Rl control de tot el Canadà passa de França a la Gran Bretanya pel tractat de París de 1763. La nova possessió va ser organitzada sota un governador militar diferent del Canadà sota control britànic. Inicialment aquest nou territori va restar dins la província de Quebec.
La part d'aquesta província a l'oest de Montreal i Quebec aviat va rebre molts colonitadors angloparlants i protestants de la Gran Bretanya i una dècada més tard molts Loyalists refugiats arran de la Revolució dels Estats Units. Hi va haver problemes pels xocs culturals. De 1763 a 1791 la província de Quebec mantingué oficialment l'idioma francès i els trets culturals i la base legal.
El Parlament Britànic va dividir l'any 1791 per llei la Província de Quebec entre Upper i Lower Canadà, per aquesta divisió els Loyalists i els immigrants britànics de l'Alt (Upper) Canadà podien tenir lleis i institucions angleses i les poblacions francoparlants del Baix (Lower Canadà podien mantenir la legislació civil francesa i la religió catòlica.
Organització
[modifica]La colònia estava administrada per un lieutenant-governor, un legislative council i una legislative assembly. El primer lloctinent-governador va ser John Graves Simcoe. L'1 de febrer de 1796, la capital d'Upper Canada es va traslladar des de Newark (actualment Niagara-on-the-Lake) a York, Upper Canada (actualment Toronto), que es creia que era menys vulnerable a l'atac per part dels Estats Units.
En un primer moment es van establir 4 districtes:
- Lunenburgh District, rebatejat com "Eastern" el 1792
- Mecklenburg District, més tard "Midland"
- Nassau District, més tard "Home"
- Hesse District, més tard "Western"
Finalment, cap a 1849, hi havia 20 districtes.
Població
[modifica]| Any | Cens estimat | Any | Cens estimat | Any | Cens estimat | Any | Cens estimat | Any | Cens estimat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1806 | 70,718 | 1825 | 157,923 | 1829 | 197,815 | 1833 | 295,863 | 1837 | 397,489 |
| 1811 | 76,000 | 1826 | 166,379 | 1830 | 213,156 | 1834 | 321,145 | 1838 | 399,422 |
| 1814 | 95,000 | 1827 | 177,174 | 1831 | 236,702 | 1835 | 347,359 | 1839 | 409,048 |
| 1824 | 150,066 | 1828 | 186,488 | 1832 | 263,554 | 1836 | 374,099 | 1840 | 432,159 |
()
Font: Statistics Canada website Censuses of Canada 1665 to 1871.
Referències
[modifica]- ↑ Smith, Simon. British Imperialism 1750–1970 (en anglès). Cambridge University Press, 1998, p. 28. ISBN 978-3125806405.
Bibliografia
[modifica]- Armstrong, Frederick H. Handbook of Upper Canadian Chronology Dundurn Press, 1985. ISBN 0-919670-92-X
- Clarke, John. Land Power and Economics on the Frontier of Upper Canada McGill-Queen's University Press (2001) 747pp. (ISBN 0-7735-2062-7)
- Craig, Gerald M. Upper Canada: the formative years 1784-1841 McClelland and Stewart, 1963, the standard history online edition Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.
- Dieterman, Frank. Government on fire: the history and archaeology of Upper Canada's first Parliament Buildings Eastendbooks, 2001.
- Dunham, Eileen. Political unrest in Upper Canada 1815-1836 McClelland and Stewart, 1963.
- Errington, Jane. The lion, the eagle, and Upper Canada: a developing colonial ideology McGill-Queen's University Press, 1987.
- Grabb, Edward, Jeff Duncan, and Douglas Baer. "Defining Moments and Recurring Myths: Comparing Canadians and Americans after the American Revolution" in The Canadian Review of Sociology and Anthropology, Vol. 37, 2000
- Johnston, James Keith. Historical essays on Upper Canada McClelland and Stewart, 1975.
- Kilbourn, William. The Firebrand: William Lyon Mackenzie and the Rebellion in Upper Canada (1956) online edition Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.
- Lewis, Frank, and M. C. Urquhart. Growth and standard of living in a pioneer economy: Upper Canada 1826-1851 Kingston, Ont. : Institute for Economic Research, Queen's University, 1997.
- McCalla, Douglas. Planting the province: the economic history of Upper Canada 1784-1870 University of Toronto Press, 1993.
- McNairn, Jeffrey L. The capacity to judge: public opinion and deliberative democracy in Upper Canada 1791-1854 University of Toronto Press, 2000.
- Rea, J. Edgar. "Rebellion in Upper Canada, 1837" Manitoba Historical Society Transactions Series 3, Number 22, 1965-66 online, historiography
- Wilton, Carol. Popular Politics and Political Culture in Upper Canada, 1800-1850. McGill-Queen's University Press, (2000). 311pp
- Winearls, Joan. Mapping Upper Canada 1780-1867: an annotated bibliography of manuscript and printed maps. University of Toronto Press, 1991.erdvrv