Queronea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaQueronea
Χαιρώνεια
7189 - Piraeus Arch. Museum, Athens - Stele for Panchares - Photo by Giovanni Dall'Orto, Nov 14 2009.jpg
Relleu funerari de l'atenès Pancahres
probablement mort a la batalla de Queronea.

Localització

38° 29′ 43″ N, 22° 50′ 41″ E / 38.495166666667°N,22.844819444444°E / 38.495166666667; 22.844819444444
Estat Grècia
Regió Grècia Central
Municipi Livadia
Població
Total 556 (2011)
Llengua grec
Geografia
Altitud 130 m
Indicatius
Fus horari
Modifica dades a Wikidata

Queronea (grec antic Χαιρώνεια, Khairốneia , llatí Chaeroneia) és una ciutat i una unitat municipal de les 5 que conformen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia a la perifèria Grècia Central (Grècia).[1]

Es troba a la muntanya Thourion i a la vall de la desembocadura del riu Cefís, en un lloc estratègic de les que foren rutes de comerç entre Àtica i Fòcida.[2] Aquesta ciutat es va fer famosa a la història per haver estat l'escenari de batalles molt importants i decisives per al futur d'Atenes.

A Queronea hi va néixer Plutarc que també hi va morir. Va existir encara durant l'imperi romà i es dedicava al refinament d'olis de flors, que s'usaven com a remei contra el dolor. Ciutat de poca importància política (fou depenent d'Orcomen) però va ser de gran importància militar. Va desaparèixer a l'edat mitjana.

El seu lloc l'ocupa avui la ciutat de Kápurna, i en queden molt poques restes de la ciutat antiga.

Història[modifica | modifica el codi]

El lleó de Queronea

És cèlebre per les batalles que s'hi van lliurar:

  • La primera el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes que exercien la supremacia a Beòcia, i un cop d'estat va donar el poder al partit rival. Els atenencs van enviar a Tòlmides amb un petit exèrcit i va recuperar la ciutat però fou derrotat a la rodalia, a la plana entre Queronea i Coronea, per una aliança beòcia contraria a Atenes. Tòlmides va morir a la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Beòcia.
  • El 424 aC es va formar un complot per entregar la ciutat als atenencs. El projecte fou descobert i la ciutat ocupada per una força beòcia. A la guerra fòcida, la ciutat fou assetjada sense èxit per Onòmarc, el líder foci, i després fou ocupada pel seu fill Falecos.
  • El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la més coneguda de les batalles, en la que Filip II de Macedònia va derrotar a les forces d'atenencs i beocis i va acabar a la llibertat de Grècia que va quedar sota influència macedònia.
  • La darrera gran batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC durant la primera guerra mitridàtica i en ella el romà Luci Corneli Sul·la va derrotar els generals de Mitridates VI Eupator del regne del Pont.
  • La batalla del riu Cefís, famosa batalla entre els catalans i els francs del 13 març 1311. La companyia catalana va derrotar als francs i va prendre el control de gran part del sud de Grècia. Els turcoples (soldats turcs de religió cristiana) van participar del costat dels catalans. La batalla es descriu a la crònica d'en Ramon Muntaner, que hi va participar.[3]
  • Batalla entre grecs i turcs en 1823 i 1825 durant la revolució grega (1821-1828).

Excavacions[modifica | modifica el codi]

El lloc de la fossa comuna tebana va ser excavat el 1879-80 per P. Stamatakis, i el lloc prehistòric de Magoula Balamenou ho va ser 23 anys més tard per l'arqueòleg G. Soteriadis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llei Cal·lícrates» (pdf) (en grec). Ministeri de l'Interior de Grècia.
  2. «Queronea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Antonio Rubió y Lluch. El record dels Catalabs en la tradició popular, històrica i lterària de Grécia. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 15–. ISBN 978-84-8415-318-4 [Consulta: 12 març 2013]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queronea Modifica l'enllaç a Wikidata