Ursus arctos horribilis
![]() | |
![]() | |
| |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Ursidae |
Gènere | Ursus |
Espècie | Ursus arctos |
Subespècie | Ursus arctos horribilis (Ord, 1815)[1] |
| |
Nomenclatura | |
Sinònim taxonòmic |
|
Distribució | |
![]() |

Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'ós bru (Ursus arctos).[2] A Nord-amèrica se'ls coneix com a grizzlies.
Contingut
Descripció[modifica]
- Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la ubicació geogràfica.
- Pot arribar a pesar entre 400 i 1.700 lliures.
- Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
- Té una gepa distintiva entre les espatlles.[3][4]
Reproducció[modifica]
La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys d'edat i, depenent del clima, es troba en zel tres setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquest temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a construir una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys d'una lliura. Deixen el cau a la primavera, quan assoleixen un pes d'uns 9 kg, i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.[3]
Alimentació[modifica]
És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, óssos negres americans.[3][5][6]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Nord-amèrica.[7]
Longevitat[modifica]
La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.[3]
Estat de conservació[modifica]
Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 exemplars. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ursus arctos horribilis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bears of the World (anglès)
- ↑ How do you distinguish a black bear from a grizzly bear (anglès)
- ↑ Herrero, Stephen, (2002). Bear Attacks: Their Causes and Avoidance, Guilford, Conn.: Lyons Press, ISBN 1-58574-557-X.
- ↑ Defenders of Wildlife (anglès)
- ↑ ZipCodeZoo (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Blood, D. A., (2002), Grizzly Bears in British Columbia, Province of British Columbia: Ministry of Water, Land and Air Protection.
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- Edwards, M.A., Nagy, J.A., Derocher, A.E., (2008). Using Subpopulation structure for barren-ground grizzly bear management. 19. pàg. 91–104. [1]
- Knibb, David, 2008.Grizzly Wars: The Public Fight Over the Great Bear pàg. 164–213 (Eastern Washington University Press 2008). ISBN 978-1-59766-037-2.
- Mattson, J., Merrill, Troy, (2001). "Extirpations of Grizzly Bears in the Contiguous United States, 1850-2000". Conservation Biology 16 (4): 1123–1136. [2]
- Murie, Adolph, (1985). The grizzlies of Mount McKinley. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-96204-6.
- Proctor, M.F., McLellan, B.N., Strobeck, C., (2002). "Population Fragmentation of Grizzly Bears in Southeastern British Columbia, Canada". Ursus 13: 153–160.
- Tardiff, S. E., Stanford, J., (1998). "Grizzly Bear Digging: Effects on Subalpine Meadow Plants in Relation to Mineral Nitrogen Availability". Ecology 70 (7): 2219–2228. [3]
- Willson, M. & Gende, S., (2004), "Seed Dispersal by Brown Bears, Ursus arctos, in Southeastern Alaska", Canadian Field-Naturalist 118 (4): 499–503.
- Wright, William Henry, (1977) (1909). The Grizzly Bear. Lincoln, NE: University of Nebraska. pàg. 28–29. ISBN 978-0-8032-5865-5.
Enllaços externs[modifica]
- ITIS (anglès).
- Encyclopedia of Life (anglès).
- NCBI (anglès).
- BioLib (anglès).
- Brown / Grizzly Bear Facts (anglès).
- Why are grizzly bears more aggressive than our black bears? (anglès).
- How to Outrun a Grizzly (and other really bad ideas) (anglès).
- Khutzeymateen Grizzly Bear Sanctuary (anglès).
- Yellowstone Grizzly Bears - Ursus Arctos (anglès).