Ursus arctos horribilis

Ursus arctos horribilis
Accediu al Portal:Mamífers
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Ursidae Gènere: Ursus Espècie: U. arctos Subespècie: U. a. horribilis
Nom trinomial
Ursus arctos horribilis (Ord, 1815)
Mapa de distribució
Sinònims
Ursus arctos nelsoni (Merriam, 1914)

Mare amb els seus cadells a Alaska

Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'ós bru (Ursus arctos). A Nord-amèrica se'ls coneix com a grizzlies.

Descripció

• Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la ubicació geogràfica.
• Pot arribar a pesar entre 400 i 1.700 lliures.
• Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
• Té una gepa distintiva entre les espatlles.

Reproducció

La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys d'edat i, depenent del clima, es troba en zel tres setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquest temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a construir una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys d'una lliura. Deixen el cau a la primavera, quan assoleixen 20 lliures de pes i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.

Alimentació

És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, óssos negres americans.

Distribució geogràfica

Es troba a Nord-amèrica.

Longevitat

La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.

Estat de conservació

Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 exemplars. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.

Bibliografia

• Blood, D. A., (2002), Grizzly Bears in British Columbia, Province of British Columbia: Ministry of Water, Land and Air Protection.
• Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
• Edwards, M.A., Nagy, J.A., Derocher, A.E., (2008). Using Subpopulation structure for barren-ground grizzly bear management. 19. pàg. 91–104. [1]
• Knibb, David, 2008.Grizzly Wars: The Public Fight Over the Great Bear pàg. 164–213 (Eastern Washington University Press 2008). ISBN 978-1-59766-037-2.
• Mattson, J., Merrill, Troy, (2001). "Extirpations of Grizzly Bears in the Contiguous United States, 1850-2000". Conservation Biology 16 (4): 1123–1136. [2]
• Murie, Adolph, (1985). The grizzlies of Mount McKinley. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-96204-6.
• Proctor, M.F., McLellan, B.N., Strobeck, C., (2002). "Population Fragmentation of Grizzly Bears in Southeastern British Columbia, Canada". Ursus 13: 153–160.
• Tardiff, S. E., Stanford, J., (1998). "Grizzly Bear Digging: Effects on Subalpine Meadow Plants in Relation to Mineral Nitrogen Availability". Ecology 70 (7): 2219–2228. [3]
• Willson, M. & Gende, S., (2004), "Seed Dispersal by Brown Bears, Ursus arctos, in Southeastern Alaska", Canadian Field-Naturalist 118 (4): 499–503.
• Wright, William Henry, (1977) (1909). The Grizzly Bear. Lincoln, NE: University of Nebraska. pàg. 28–29. ISBN 978-0-8032-5865-5.

Enllaços externs

• ITIS (anglès).
• Encyclopedia of Life (anglès).
• NCBI (anglès).
• BioLib (anglès).
• Brown / Grizzly Bear Facts (anglès).
• Why are grizzly bears more aggressive than our black bears? (anglès).
• How to Outrun a Grizzly (and other really bad ideas) (anglès).
• Khutzeymateen Grizzly Bear Sanctuary (anglès).
• Yellowstone Grizzly Bears - Ursus Arctos (anglès).