Ursus arctos horribilis

Ursus arctos horribilis

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Ursidae
Gènere	Ursus
Espècie	Ursus arctos
Subespècie	Ursus arctos horribilis (Ord, 1815)
Nomenclatura
Sinònims	Ursus arctos nelsoni (Merriam, 1914)
Distribució
Mapa de distribució

Mare amb els seus cadells a Alaska

Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'ós bru (Ursus arctos). A Nord-amèrica se'ls coneix com a grizzlies.

Descripció

• Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la ubicació geogràfica.
• Pot arribar a pesar entre 400 i 1.700 lliures.
• Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
• Té una gepa distintiva entre les espatlles.

Reproducció

La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys d'edat i, depenent del clima, es troba en zel tres setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquest temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a construir una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys d'una lliura. Deixen el cau a la primavera, quan assoleixen 20 lliures de pes i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.

Alimentació

És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, óssos negres americans.

Distribució geogràfica

Es troba a Nord-amèrica.

Longevitat

La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.

Estat de conservació

Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 exemplars. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.

Bibliografia

• Blood, D. A., (2002), Grizzly Bears in British Columbia, Province of British Columbia: Ministry of Water, Land and Air Protection.
• Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
• Edwards, M.A., Nagy, J.A., Derocher, A.E., (2008). Using Subpopulation structure for barren-ground grizzly bear management. 19. pàg. 91–104. [1]
• Knibb, David, 2008.Grizzly Wars: The Public Fight Over the Great Bear pàg. 164–213 (Eastern Washington University Press 2008). ISBN 978-1-59766-037-2.
• Mattson, J., Merrill, Troy, (2001). "Extirpations of Grizzly Bears in the Contiguous United States, 1850-2000". Conservation Biology 16 (4): 1123–1136. [2]
• Murie, Adolph, (1985). The grizzlies of Mount McKinley. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-96204-6.
• Proctor, M.F., McLellan, B.N., Strobeck, C., (2002). "Population Fragmentation of Grizzly Bears in Southeastern British Columbia, Canada". Ursus 13: 153–160.
• Tardiff, S. E., Stanford, J., (1998). "Grizzly Bear Digging: Effects on Subalpine Meadow Plants in Relation to Mineral Nitrogen Availability". Ecology 70 (7): 2219–2228. [3]
• Willson, M. & Gende, S., (2004), "Seed Dispersal by Brown Bears, Ursus arctos, in Southeastern Alaska", Canadian Field-Naturalist 118 (4): 499–503.
• Wright, William Henry, (1977) (1909). The Grizzly Bear. Lincoln, NE: University of Nebraska. pàg. 28–29. ISBN 978-0-8032-5865-5.

Enllaços externs

• ITIS (anglès).
• Encyclopedia of Life (anglès).
• NCBI (anglès).
• BioLib (anglès).
• Brown / Grizzly Bear Facts (anglès).
• Why are grizzly bears more aggressive than our black bears? (anglès).
• How to Outrun a Grizzly (and other really bad ideas) (anglès).
• Khutzeymateen Grizzly Bear Sanctuary (anglès).
• Yellowstone Grizzly Bears - Ursus Arctos (anglès).