Península de Kola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPenínsula de Kola
Вид из Лапландского заповедника.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaFennoscàndia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Múrmansk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
 68° N, 36° E / 68°N,36°E / 68; 36Coord.: 68° N, 36° E / 68°N,36°E / 68; 36
Banyat permar de Barentsz, mar Blanca, Ímandra, Kola (en) Tradueix i Niva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície100.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la península de Kola i els mars circumdants, del Novus Atlas del cartògraf holandès Willem Janszoon Blaeu (1635).

La península de Kola (rus: Кольский полуостров, Kolski poluóstrov) és una península situada a l'extrem nord-occidental de Rússia i una de les més extenses d'Europa. Representa la major part del territori de la província de Múrmansk. Es troba gairebé totalment per damunt del cercle polar àrtic i limita amb el mar de Barentsz al nord i el mar Blanc a l'est i el sud-est. La ciutat més poblada de la península, Múrmansk, té uns 300.000 habitants.

Els primers pobladors s'assentaren al nord de la península entre els mil·lennis vii i v aC. La resta del seu territori romangué deshabitada fins al mil·lenni iii aC, quan començaren a arribar-hi grups provinents del sud. Tanmateix, al mil·lenni i aC ja tan sols hi restaven els samis. La situació canvià al segle xii, quan els pomors russos descobriren els seus abundants recursos de caça i pesca. Poc després, els pomors foren seguits pels recaptadors d'impostos de la República de Nóvgorod i la regió fou incorporada gradualment a les seves terres, malgrat que la gent de Nóvgorod no hi establí poblacions permanents fins al segle xv.

Geografia[modifica]

La frontera occidental de la península de Kola s'estén al llarg del meridià des del golf de Kola a través del llac Imandra, el llac Kola i el riu Niva fins al golf de Kandalakcha. El cercle polar àrtic travessa el sector meridional de la península. Amb una superfície aproximada de 140.000 km ², està constituïda per roques antigues, prolongació de l'escut Bàltic, on dominen els granits i gneis del precambrià, fracturats per falles i estries que donen lloc a blocs aixecats (horst) i fosses tectòniques. La major altitud s'assoleix al pic Casnacorr (1.191 msnm), al centre-oest de la península. El litoral septentrional, més elevat, presenta un paisatge de penya-segats, cap al sud, el territori descendeix esglaonadament fins a la baixa i pantanosa àrea costanera entorn de la localitat i badia de Kandalakxa. Els sòls són prims i estan molt poc desenvolupats.Hi nombrosos llacs i pantans escampats per tot el territori peninsular, i els rius formen ràpids, alguns dels quals s'exploten per al seu aprofitament hidroelèctric.

A l'oest de la península es troben dues serralades : les muntanyes Jibini i la tundra de Lovózero.

Clima[modifica]

El clima és rigorós, amb temperatures molt baixes i un predomini de la tundra, excepte en el sud, per on s'estén la taiga i poden trobar-se alguns boscos de bedolls (Betula), avets (Abies) i pins. La termografia corresponent a Kandalakxa, denota la manca d'urbanització que generaria l'illa de calor.

Economia[modifica]

L'economia de la regió es basa en l'explotació dels seus importants jaciments minerals, que es troben principalment en les muntanyes Jibini. La població es concentra a la costa, gran part d'ella dedicada a la pesca. A l'interior, alguns lapons crien rens, i, en l'extrem sud, part dels habitants centren la seva activitat en l'explotació dels boscos i treballs en fusta.

Curiositats[modifica]

La península de Kola és una de les localitzacions dels llibres Artemis Fowl: The Arctic Incident i Skeleton Key. També s'hi troba el pou superprofund de Kola, el pou més profund del món, amb més de 12.000 metres de profunditat.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península de Kola