Walter Gilbert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWalter Gilbert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1932 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaEstats Units
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Cambridge
Trinity College
Sidwell Friends School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAbdus Salam Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDissenyar el Mètode de Maxam-Gilbert de seqüenciació química de l'ADN
Activitat
Camp de treballBioquímica i física Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, químic, bioquímic, biòleg molecular, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAbdus Salam Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGerald Guralnik, George M. Church, Allan Maxam i Martin Brent Halpern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Walter Gilbert (21 de març de 1932 Boston, EUA) és un físic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1980.

Biografia[modifica]

Va estudiar física, química i matemàtiques a la Universitat Harvard. Posteriorment realitzà el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Cambridge i en bioquímica a Harvard, on fou professor de biologia molecular.

Recerca científica[modifica]

La seva contribució a la determinació de les seqüències de base dels àcids nucleics li va valer el Premi Nobel de Química de l'any 1980, que va compartir amb el seu compatriota Paul Berg i el britànic Frederick Sanger. Gilbert i Sanger van ser guardonats pel seu treball pioner en la determinació de la seqüència de nucleòtids dels àcids nucleics.[1]

Posteriorment Gilbert va proposar per primera vegada la hipòtesi del “món d'ARN” per a l'origen de la vida, model proposat per Carl Woese l'any 1967.

Dissidència pel que fa a la sida[modifica]

Gilbert és un dissident sobre la vinculació entre el virus de la immunodeficiència humana i la malaltia de la sida,[2] acceptada per la majoria de la comunitat científica mundial. Gilbert considera que el doctor Peter Duesberg té raó en les seves posicions heterodoxes pel que fa a la malaltia.

« '"[Duesberg] té raó en dir que no està provat que la sida sigui provocat pel virus de la sida. No hi ha model animal per a la sida, i sense model animal, un no pot establir els postulats de Koch (per a provar el paper d'alguna cosa que se sospita que és patogen)".[2] »
« "La comunitat en el seu conjunt no escolta pacientment els crítics que adopten punts de vista alternatius. Encara que la gran lliçó de la història és que el coneixement es desenvolupa a través del conflicte entre punts de vista". »

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Gilbert

Referències[modifica]

  1. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1980 (anglès)
  2. 2,0 2,1 Duesberg, Peter H. Inventing the AIDS Virus (en anglès). Regnery Publishing, 1997, p. contraportada. ISBN 0895263998.