Les illes, que tenen la concentració més gran d'ossos polars de les Svalbard, formen part del Reserva natural del nord-est de Svalbard, juntament amb la Nordaustlandet i Kvitøya. Hi ha una prohibició de trànsit a les illes, que inclou les zones del mar fins a 500 metres de la costa i l'espai aeri fins a 500 metres sobre el mar.
Les illes del Rei Carles van ser descobertes per una expedició enviada per la Companyia de Moscòvia en 1617,[1] probablement des d'un punt alt de l'illa de Barents. Van anomenar-les illes Wiche.
L'os polar es troba en determinats moments de l'any a les illes del Rei Carles; aquest os s'alimenta de foques de Groenlàndia i foques ocel·lades. La subpoblació d'ossos polars que es troba aquí és un conjunt genèticament diferent dels ossos polars específicament relacionats amb la regió de la mar de Barents.[2]
Conway, William Martin. No Man's Land: A History of Spitsbergen from Its Discovery in 1596 to the Beginning of the Scientific Exploration of the Country. Cambridge, At the University Press, 1906.
