Llet en pols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Llet en pols

La llet en pols és un producte lacti fet per l'evaporació de la llet líquida fins al seu assecament. Aquest producte té una vida més llarga que la llet líquida (fins a sis mesos o més) i no li cal refrigeració per a ser emmagatzemada. El seu transport és més econòmic. El contingut d'humitat de la llet en pols és del 3% mentre la llet líquida en té 87%. Es fa servir en nutrició i en biotecnologia.

La llet en pols reconstituïda no té el mateix gust que la llet líquida de la qual procedeix.

Història[modifica]

Ja Marco Polo esmentà que els tàtars mongols de Kublai Khan portaven deu lliures d'una pasta de llet assecada al sol.[1] Al segle xix molts cercadors van estudiar mètodes per trobar derivats de llet més fàcil de conservar que el llet fresc, tot i mantenir el gust i els valors alimentaris. Un primer procediment pràctic de fabricació va ser desenvolupat pel rus M. Dirchoff el 1832.[2]

Des de la segona meitat del segle xx la fabricació de llet en pols a Europa va ser una solució proposada per respondre a la sobreproducció de llet.[3] El 2018, la sobreproducció de llet en pols era de 378.500 tones, l'equivalent de 3000 milions de litres de llet.[3][4] El 2019, la Unio Europea va exportar 832.000 tones de pols de llet, un creixement de 42% en comparació amb 2016.[5] L'exportació de llet en pols pot tenir un efecte desestabilitzador en l'economia agrícola local, sobretot a l'Àfrica.[6][7]

Procés de fabricació[modifica]

En l'actualitat es fabrica per assecament en esprai la llet primer es depura i pasteuritza i després es concentra en un evaporador fins a un contingut de sòlids del 50%. Aquesta llet concentrada s'evapora en una cambra calenta i s'obté una pols.[8][9]

Hi ha mètodes alternatius d'assecament com el de la capa fina però queda lleugerament caramel·litzada i n'afecta el gust. Un altre procés és per congelació que manté molts nutrients comparat amb el mètode de capa fina.

Ús[modifica]

Es fa servir en la indústria alimentària en xocolates, caramels, productes fornejats, galetes, formatge, iogurts etc. S'utilitza per a ser emmagatzemada de manera més econòmica. Per la facilitat de conservar-se sense refrigeració, també té un paper important en les reserves fetes per ajuda d'urgència en cas de catàstrofe o d'ajuda alimentària. El consell d'Europa va publicar el 2001 (i completat el 2007) la directiva que fixa els criteris pels derivats de llet totalment o parcialment deshidratats per a consum humà.[10][11]

Per a reconstituir-la es fa servir en una proporció de 10% de pols i 90% d'aigua.[9]

La llet en pols descremada es fa servir com agent saturant en suports com membranes (Nitrocel·lulosa, PVDF, Nylon),[12] com que prévé els enllaços.[13] La caseïna de la llet és el principal component responsable de l'efecte anti enllaç.

Valor nutritiu[modifica]

La llet en pols conté tots els 21 aminoàcids estàndards.[14] Al procés de la deshidratació perd les vitamines sensibles al calor, que aleshores s'han de tornar a afegir-he. Les altres vitamines no són alterades pel procés.

Adulteració[modifica]

El setembre de 2008 hi va haver a la Xina un escàndol per haver trobat melamina. Es va afegir per tal d'incrementar el contingut en proteïna en fórmules per infants i hi va haver milers de d'afectats i quatre morts.[15]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llet en pols Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Polo, Marco. «Marco Polo bei den Tataren, capítol 50». A: Von Venedig nach China (en alemany). Erdmann [Consulta: 30 juliol 2019]. 
  2. Caballero, Benjamin; Finglas, Paul; Toldra, Fidel. «Milk Powder». A: Encyclopedia of Food and Health (en en). Academic Press, 2015, p. 724-729. ISBN 9780123849533. 
  3. 3,0 3,1 Newmedia. «La Belgique croule sous des tonnes de lait en poudre: "C'est comme ça que l'Europe gère les crises, c'est une honte pour la politique agricole"» (en francès). RTL Info, 24-01-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
  4. Laouchez, Marine. «Montañas de leche en polvo se ciernen sobre la UE» (en castellà), 31-01-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
  5. «Fiche thématique sur la production laitière dans l’UE et en Afrique (avril 2019)» (en francès). Oxfam, European Milk Board, Sos Faim & VSF Belgium.
  6. Choplin, Gérard. Surproduction de lait: ici et ailleurs, les éleveurs boivent la tasse: n'exportons pas nos problèmes (pdf) (en francès), avril de 2019, p. 64. 
  7. «Com les subvencions agrícoles de la UE estan enfonsant els productors africans». Cat Diàleg, 17-04-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
  8. «F&E: Sprühtrocknung für Milch- und Molkepulver» (en alemany). LMV Online, 03-11-2015. [Consulta: 30 juliol 2019].
  9. 9,0 9,1 «Llet i derivats - 363551». Formulació D'Aliments. Universitat de Barcelona. [Consulta: 30 juliol 2019].
  10. «Directive 2001/114/CE du Conseil du 20 décembre 2001 relative à certains laits de conserve partiellement ou totalement déshydratés destinés à l'alimentation humaine» (en francès, i unes altres llengües excepte el català). Diari Oficial de la Unió Europea, 17-01-2005, pàg. 0019-0023.
  11. «Directive 2007/61/CE du Conseil du 26 septembre 2007 modifiant la directive 2001/114/CE relative à certains laits de conserve partiellement ou totalement déshydratés destinés à l'alimentation humaine» (en francès, maltés i unes altres llengües excepte el català). Diari Oficial de la Unió Europea, 04-10-2007, pàg. 218-219.
  12. Technical sheet #768701, from Interchim
  13. p 82 in "Lab Ref, Volume 2: A Handbook of Recipes, Reagents, and Other Reference Tools for Use at the Bench" by A.S. Mellick and L. Rodgers, CSHL Press, 2002, ISBN 978-0-87969-630-6
  14. Milk Powder Nutritional Information, US Dairy Export Council
  15. «Melamina». Agència Catalana de Seguretat Alimentàri, 31-08-2016. [Consulta: 30 juliol 2019].