Antoni Gisbert i Pérez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Gisbert i Pérez
Don Antonio Gisbert, en El Museo Universal.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 19 de desembre de 1834
Alcoi
Mort 27 de novembre de 1901 (66 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Pintor
Modifica dades a Wikidata

Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901) fou un pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme. Representa una tendència pictòrica de la segona meitat del segle XIX: la pintura de grans esdeveniments en relació amb la història de cada país. És la pintura d'història o realisme retrospectiu, que pretén representar amb realisme fets del passat històric nacional.

Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid sota la tutela de José de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Küntz i obtingué posteriorment una pensió per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre un lustre (1855-1860). A Espanya representa els ideals liberals.[1] Primer director del Museu del Prado des de 1868, càrrec que va ocupar fins a l'abdicació d'Amadeu de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a París on mor anys més tard.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

María de Molina presenta el seu fill Ferran IV a les Corts de Castella a Valladolid a l'any 1295. Obra d’Antoni Gisbert i Pérez, pintura de 1863
  • Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
  • L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga[3] (1888, en el Museo del Prado). És la seua obra més coneguda, de composició sòbria.[4]
  • El retrat del senyor Salustiano Olózaga (Palau de les Corts, Madrid, 1867)
  • El rei Amadeu davant del cadàver de Prim
  • Partida de Colom
  • El jurament de Ferran IV
  • Bacant[5]
  • Venus eixint de la bromera del mar[5]
  • Paolo i Francesca[5]
  • Els últims moments del príncep Don Carles, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1858
  • La senyora Maria de Molina presentant al seu fill en la Corts de Valladolid
  • El desembarcament dels Puritans a Amèrica, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1868
  • Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V
  • El Minuet.[3] Obra pòstuma

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Adrián Espí: Resulta obligat reconèixer que Gisbert és el sorollós Gisbert gràcies al ambient polític i gràcies als temes que pinta. La fama li arriba precoçment per açò...
  2. Arte y Letras del 4 de desembre de 1901: "¡Gisbert ha muerto! España ha perdido uno de sus más insignes hijos; el arte una de sus glorias más legítimas."
  3. 3,0 3,1 Quadro pintat a París. Remigio Vicedo Guía de Alcoy
  4. Navarro, 1999, p. 135.
  5. 5,0 5,1 5,2 Quadro pintat a Roma. Remigio Vicedo Guía de Alcoy

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7. 
  • J.A. Ramírez Domínguez El realismo pictórico y la fotografía, en Historia del Arte, Madrid: Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • [Diccionario d'art] Pintores del siglo XIX Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
  • Remigio Vicedo Sanfelipe Guía de Alcoy Alcoy: Imp "El Serpis", 1925
  • Julio Berenguer Barceló Historia de Alcoy Alcoy: Llorens, 1977, ISBN 84-400-4018-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Gisbert i Pérez Modifica l'enllaç a Wikidata



Pintors alcoians
Nascuts en el segle XIX Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Adolfo Durá | Agustín Espí | Plácido Francés | Antonio Gisbert | | Edmundo Jordá | Francisco Laporta | José Mataix | Antonio Pascual | Emilio Sala | Rigoberto Soler
Nascuts en el segle XX: Ramón Castañer | Antoni Miró | Jesús Mullor | Solbes Arjona
No nascuts a Alcoi: Manuel Cara | José Pascual