Carles Casagemas i Coll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dona vestida de blanc, de Carles Casagemas (22 x 15,3 cm)

Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 28 de setembre[1] de 1880 - París, 17 de febrer de 1901) fou un pintor català.[2] Pintor i escriptor, Carles Casagemas i Coll va ser un dels grans amics de joventut de Picasso, amb qui compartia estudi a Barcelona i va realitzar el viatge a París. Casagemas va adquirir una dimensió mítica arran la seva tràgica mort, que condicionà la recepció de la seva obra, de manera que el personatge ha fet ombra a l'artista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Manuel Casagemas i Llabrós, era natural de Granollers i la seva mare, de cognoms Coll i Vendrell, era natural de Sitges. El seu pare era cònsol general dels Estats Units d'Amèrica a Barcelona, i Carles fou destinat, d'antuvi, a la marina de guerra. Però amb el desastre de Cuba i Filipines, i a causa de la posició dels Estats Units en el conflicte, Carles fou rellevat d'aquesta obligació. En sortir de la Comandància de Marina, Casagemas va estudiar un cert temps a casa de l'escenògraf Fèlix Urgellès.[3]

Es tracta d'una de les personalitats més enigmàtiques del panorama artístic de finals del segle XIX i principis del XX. La seva carrera artística no es pot desvincular de les relacions d'amistat que va mantenir amb Pablo Picasso durant els anys d'estada del pintor malagueny a Barcelona, a la dècada de 1890, i posteriorment a París, a partir de l'any 1900.[4]

Quan Pablo Picasso tenia 19 anys, Casagemas, el seu gran amic, se suïcidà perquè la seva novia l'havia abandonat. Es troba enterrat al cementiri de Saint Ouen de París, segons una investigació de 2013 de Dolors R.Roig.[1][5]

Picasso, profundament afectat, modifica la seva forma de pintar i inicia la dita "etapa blava". D'altra banda, li va dedicar diverses obres on es mostra el cadàver i enterrament de Casagemas:

  • La mort de Casagemas, París, 1901. Oli sobre tabla, 27 x35 cm.
  • La mort de Casagemas, París, 1901. Oli sobre tabla, 72 x57 cm.
  • L'enterrament de Casagemas, París, 1901. Oli sobre llenç, 146 x89 cm.

La seva germana fou la compositora Lluïsa Casagemas i Coll.

Llegat[modifica | modifica el codi]

La figura de Carles Casagemas ha estat lligada a la de Picasso, de qui fou un dels seus grans amics de joventut. Va adquirir una dimensió mítica arran del seu suïcidi que condicionà la recepció de la seva obra, de manera que el personatge, en certa manera, ha difuminat l'artista.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

S'està preparant una gran exposició titulada L'artista sota el mite al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6] L'exposició tindrà lloc entre l'octubre de 2014 i el febrer de 2015. Aquesta exposició es proposa reivindicar l'obra d'un artista que va morir tot just començat el segle xx. Un dels objectius de la mostra està precisament a exposar conjuntament la seva obra i confegir-ne un catàleg que confirmi el lloc d'aquest artista dins la historiografia nacional i, de retruc, internacional. El seu nom apareix normalment com un dels artistes reconeguts del canvi de segle però mai s'ha presentat monogràficament en un museu, amb l'únic precedent d'una exposició de l'any 1979 a la Galeria Daedalus de Barcelona. El Museu Nacional d'Art de Catalunya compta en la seva col·lecció amb una obra d'aquest artista, Casa de cites, adquirida l'any 2007.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 R.Roig, Dolors. «El secret més ben guardat sobre Carles Casagemas». Bonart Cultural, n.159, juny i juliol 2013, p.32-33 [Consulta: 10 juny 2015].
  2. «Carles Casagemas i Coll». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Cercle de Lectors Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans, pàg.93 (ISBN 84-672-1858-4)
  4. Revista del MNACNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. [Carles Casagemas està enterrat a la 7e Division Av. de l'Est, cantonada Av. du Rond-Point.]
  6. «El MNAC amplia mires amb una col·lecció permanent d'art modern a partir del 2014». Europapress, 17/10/2013 [Consulta: 19 octubre 2013].
  7. DDAA, Museu Nacional d'Art de Catalunya. Programa d'exposicions 2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]