Josep Maria Marcet i Coll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Marcet

Monument a Josep Maria Marcet a Sabadell (retirat el maig del 2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Maria Marcet i Coll Modifica el valor a Wikidata
26 març 1901 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1963 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Batlle de Sabadell
13 desembre 1940 – 29 abril 1960 – Antoni Llonch i Gambús →
Regidor de l'Ajuntament de Sabadell
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Lloc de treball Madrid
Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, industrial tèxtil, empresari Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell, 26 de març de 1901 - Sabadell, 4 d'abril de 1963)[1][2] fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Fou alcalde de Sabadell des de final de l'any de 1940 fins al 1960, durant la dictadura franquista, i president de Centre d'Esports Sabadell i de l'Aeroclub de Sabadell.

Biografia[modifica]

Com a empresari estigué vinculat a la indústria tèxtil llanera. Fou inicialment membre de les Joventuts Mauristes i cap local de la Unión Patriótica de Sabadell sota la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Sabadell el 1924 i, el 1925, membre de la Diputació Provincial de Barcelona. Durant la Segona República fou militant de la Lliga Catalana.[3]

Guerra Civil[modifica]

En esclatar la Guerra, Marcet va refugiar-se a la zona franquista, on s'afilià a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. S'enrolà voluntari a l'exèrcit franquista. Participa en la formació de la Primera Centuria de la Falange. Va lluitar al front d'Aragó, vinculat als serveis d'informació militar. Passà després a la Segona Centuria de la Falange catalana, on s'enfrontà al delegat (Trinxet) i al cap territorial de la Falange catalana (Josep Ribas Seva), establerta a Burgos, i acabà empresonat.[4] Posteriorment es feu alferes provisional i ingressà a l'exèrcit regular.[3]

Trajectòria durant el franquisme[modifica]

De retorn a Sabadell, fou primer tinent d'alcalde i, el 1940, alcalde accidental. Després d'haver organitzat una rebuda apoteòsica a Franco en la seva visita a Sabadell el 1942 –que va repetir el 1947– esdevingué alcalde amb un consistori on tots els regidors tenien carnet de la FET-JONS.[5] Fou també procurador a Corts espanyoles (1942-1948). En la seva actuació política vetllà pels interessos de la indústria tèxtil llanera, simultaniejant l'alcaldia amb el càrrec de president del Gremi de Fabricants de Sabadell[6] entre 1951 i 1956.[3]

Abans i després de la Guerra Civil espanyola, fou president del Centre d'Esports Sabadell les temporades 1933-1934, 1939-1942, 1951-1952 i 1952-1953. També fou president de l'Aeroclub de la ciutat, el qual fusionà amb el seu homòleg de Barcelona per formar el 1953 l'Aeroclub Barcelona-Sabadell. Aquell mateix any, tingué un paper destacat en el naixement del nou microcotxe català, el Biscúter.[7]

Tornà a ser diputat provincial pel partit judicial de Sabadell entre els anys 1955 i 1956. El governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga acabà destituint-lo de l'alcaldia l'any 1960, tot i que ell sempre presumia de tenir amistat personal amb Franco.[3]

Obra[modifica]

  • Memòries titulades Mi ciudad y yo. Veinte años en una Alcaldia, 1940-1960, publicat el 1963.[8]

Homenatges[modifica]

Presentació de les actuacions vinculades a la memòria històrica a Sabadell i retirada del monòlit dedicat a l'alcalde Marcet

En vida va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil i també la del Mèrit Aeronàutic.[2] A la dècada de 1970 Sabadell li dedicà el nom d'una escola pública i el d'una plaça. Ell i Antoni Llonch són els dos alcaldes de la dictadura franquista presents en el nomenclàtor sabadellenc.

El 12 de maig de 2017 l'Ajuntament va retirar el monument en el seu honor que hi havia des del 1974 a la plaça que duu el seu nom.[9][10]

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Marcet i Coll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Nomenclàtor. «La plaça de l'Alcalde Marcet». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 26 març 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ignasi Riera Els catalans de Franco. Plaza y Janés Barcelona. 1998. P. 256 i següents
  4. Joan M. Thomas Falange, Guerra Civil, Franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1992. P. 106
  5. Martí Marin i Corbera Govern municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme 1939-1979, Barcelona 1994. P. 285
  6. Martí Marín: Els ajuntaments franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. P. 512-513
  7. Cabrera, Esteban. «Medio siglo del gran microcoche español» (en castellà). elmundo.es. El Mundo, 16-02-2004. [Consulta: 24 març 2016].
  8. Marcet Coll, Jose Mª. Mi ciudad y yo. Veinte años en una Alcaldia, 1940-1960 (en castellà), 1963, p. 452. ISBN B00CLA2D8O. 
  9. Peláez, Juanma «NacióSabadell: Retirada del monòlit dedicat a Josep Maria Marcet | Galeria de fotos». Nació Digital, 12-05-2017.
  10. «Sabadell engega un pla per valorar els aspectes relacionats amb la memòria històrica a la ciutat». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 12 maig 2017].

Bibliografia[modifica]

  • MARÍN i Corbera, Martí: "Govern municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme 1939-1979", dins el llibre Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1994.
  • MARÍN, Martí: Els ajuntaments franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col·lecció Seminari, 12.
  • RIERA, Ignasi: Els catalans de Franco. Plaza y Janés Barcelona, 1998.
  • THOMAS, Joan Maria: Falange, Guerra Civil, Franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Joan Gabarró i Fontacaba
Alcalde de Sabadell
Escut de Sabadell

13 de desembre de 1940 - 21 de maig de 1942
Succeït per:
Josep Maria Marcet i Coll
Precedit per:
Josep Maria Marcet i Coll
Alcalde de Sabadell
Escut de Sabadell

21 de maig de 1942 - 29 d'abril de 1960
Succeït per:
Antoni Llonch i Gambús