José María Orense

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé María Orense Milá de Aragón Herrero
Laurent-josé maría orense.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José María Orense Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1803 Modifica el valor a Wikidata
Laredo (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
El Astillero (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1873 – 8 gener 1874
Circumscripció electoral: Palència
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
21 setembre 1872 – 22 març 1873 – Antonio Orense y Lizaur →
Circumscripció electoral: Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
22 abril 1871 – 2 gener 1872
Circumscripció electoral: La Bisbal
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
17 febrer 1869 – 19 maig 1871
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióPeriodista i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal
Il·lustració caricaturesca de la revista La Flaca. La República espanyola entre el Centralisme (Emilio Castelar) i el Federalisme (José María Orense).

José María Orense Milá de Aragón Herrero (Laredo, 28 d'octubre de 1803 - Santander, 29 de novembre de 1880) fou un polític demòcrata i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

Marquès d'Albaida, es va incorporar a la Milícia Nacional durant el Trienni Liberal (1820-1823) per a lluitar contra les partides reialistes de Cantàbria; en 1823 va fugir a Anglaterra i va viatjar pels Estats Units i França; va tornar amb l'amnistia de 1833 i immediatament va participar en la Junta de Defensa de Santander a favor del liberalisme. Va conspirar amb Eugenio de Aviraneta el 1834 i va estar empresonat en 1834. Es va donar a conèixer pels seus escrits en El Duende Liberal i El Tribuno a favor d'una lectura republicana de la Constitució de Cadis.

Va ser diputat per Palència i Santander en diferents ocasions entre 1844 i 1856, amb intervals d'activisme republicà que li van valer persecucions i fugides a l'estranger. El 1856 va intentar organitzar una revolució contra Leopoldo O'Donnell i va ser bandejat. Va continuar la seva agitació republicana per tots els mitjans, en conspiracions i escrits i premsa, i dintre del Partit demòcrata va encapçalar una dura polèmica amb Garrido i les seves idees socialistes propugnant l'individualisme republicà. Fou escollit Diputat a les Corts Constituents de 1869, en aprovar-se la monarquia com a forma de govern va abandonar la Cambra i va participar en la cadena d'insurreccions republicanes de 1869, dirigint la revolta a Béjar. Aquell mateix any de 1869, Orense va participar de la signatura del Pacte Federal Castellà, també dit de Valladolid.

Quan en 1870 es va proclamar la República a França, va organitzar una legió de voluntaris per a ajudar als seus correligionaris francesos. Pretenia una federació llatina i la instauració d'una República universal. Amb la proclamació de la Primera República a Espanya fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1873 per la província de Palència i va ser nomenat president de les Corts, però va dimitir en encapçalar el retraïment dels diputats intransigents amb la política de govern de Francesc Pi i Margall. En 1874 es va retirar a França i va tornar en 1877 per a morir en 1880 a Santander.

Obres[modifica]

  • Orense J.M., Los presupuestos como los desea el pueblo español, o sea proyecto de enmienda a los de la Comisión del Congreso de Diputados y del Gobierno, Madrid 1848.
  • Orense J.M., A l’Assemblée Nationale, Pau 1848.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Apéndice a los programas políticos, Madrid 1849.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Sistema del gobierno español en materia de elecciones, Bayona 1851.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Señores electores del distrito de Palencia, Bayona 1851.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Histoire du parti liberal en Espagne, Bruselas 1853.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Lo que hará en el poder el partido democrático y lo que hará en el poder el partido progresista, Madrid 1858.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Los Fueros, Madrid 1859.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., La democracia tal cual es, Madrid 1862.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Treinta años de gobierno representativo en España, Madrid 1863.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Ventajas de la República Federal, Madrid 1870.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]