José María Orense

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé María Orense Milá de Aragón Herrero
Picture Fernando Garrido, Elias Reclus, Jose Maria Orense, Aristides Rey y Giuseppi Fanelli.JPG
Nom original José María Orense
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
17 de febrer de 1869 – 19 de maig de 1871
Circumscripció València
 Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg
22 d'abril de 1871 – 2 de gener de 1872
Circumscripció La Bisbal

21 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873
Circumscripció Barcelona
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
Circumscripció Palència
Dades biogràfiques
Naixement 28 d'octubre de 1803
Laredo
Mort 29 de novembre de 1880(1880-11-29) (als 77 anys)
Santander
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació Periodista i polític
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica dades a Wikidata
Il·lustració caricaturesca de la revista La Flaca. La República espanyola entre el Centralisme (Emilio Castelar) i el Federalisme (José María Orense).

José María Orense Milá de Aragón Herrero (Laredo, 28 d'octubre de 1803 - Santander, 29 de novembre de 1880) fou un polític demòcrata i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

Marquès d'Albaida, es va incorporar a la Milícia Nacional durant el Trienni Liberal (1820-1823) per a lluitar contra les partides reialistes de Cantàbria; en 1823 va fugir a Anglaterra i va viatjar pels Estats Units i França; va tornar amb l'amnistia de 1833 i immediatament va participar en la Junta de Defensa de Santander a favor del liberalisme. Va conspirar amb Eugenio de Aviraneta el 1834 i va estar empresonat en 1834. Es va donar a conèixer pels seus escrits en El Duende Liberal i El Tribuno a favor d'una lectura republicana de la Constitució de Cadis.

Va ser diputat per Palència i Santander en diferents ocasions entre 1844 i 1856, amb intervals d'activisme republicà que li van valer persecucions i fugides a l'estranger. El 1856 va intentar organitzar una revolució contra Leopoldo O'Donnell i va ser bandejat. Va continuar la seva agitació republicana per tots els mitjans, en conspiracions i escrits i premsa, i dintre del Partit demòcrata va encapçalar una dura polèmica amb Garrido i les seves idees socialistes propugnant l'individualisme republicà. Fou escollit Diputat a les Corts Constituents de 1869, en aprovar-se la monarquia com a forma de govern va abandonar la Cambra i va participar en la cadena d'insurreccions republicanes de 1869, dirigint la revolta a Béjar. Aquell mateix any de 1869, Orense va participar de la signatura del Pacte Federal Castellà, també dit de Valladolid.

Quan en 1870 es va proclamar la República a França, va organitzar una legió de voluntaris per a ajudar als seus coreligionaris francesos. Pretenia una federació llatina i la instauració d'una República universal. Amb la proclamació de la Primera República a Espanya fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1873 per la província de Palència i va ser nomenat president de les Corts, però va dimitir en encapçalar el retraïment dels diputats intransigents amb la política de govern de Francesc Pi i Margall. En 1874 es va retirar a França i va tornar en 1877 per a morir en 1880 a Santander.

Obres[modifica]

  • Orense J.M., Los presupuestos como los desea el pueblo español, o sea proyecto de enmienda a los de la Comisión del Congreso de Diputados y del Gobierno, Madrid 1848.
  • Orense J.M., A l’Assemblée Nationale, Pau 1848.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Apéndice a los programas políticos, Madrid 1849.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Sistema del gobierno español en materia de elecciones, Bayona 1851.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Señores electores del distrito de Palencia, Bayona 1851.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Histoire du parti liberal en Espagne, Bruselas 1853.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Lo que hará en el poder el partido democrático y lo que hará en el poder el partido progresista, Madrid 1858.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Los Fueros, Madrid 1859.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., La democracia tal cual es, Madrid 1862.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Treinta años de gobierno representativo en España, Madrid 1863.
  • Orense J.M. y Mendialdúa F., Ventajas de la República Federal, Madrid 1870.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]