Vés al contingut

Coalició Canària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Coalición Canaria)
Infotaula d'organitzacióCoalició Canària
Dades
Tipuscoalició política canària
IdeologiaCentrisme, nacionalisme canari i liberalisme
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Activitat
Membre dePartit Demòcrata Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaClaudina Morales
JoventutsJóvenes Nacionalistas de Coalición Canaria
Representaciócap eurodiputat al Parlament Europeu
2 diputats al Congrés dels Diputats
17 diputats al Parlament canari
53 consellers als cabildos
404 regidors en ajuntaments
Congrés dels Diputats (2025)
1 / 350
Senat espanyol (2025)
1 / 266 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.coalicioncanaria.org

Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics[1] formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris. Actualment governa en minoria les Illes Canàries després de la ruptura, al maig de 2005 del pacte que mantenia amb el Partit Popular (PP). Té majories absolutes i relatives en molts dels municipis de les illes, i governa els cabildos de Tenerife, La Palma, El Hierro i Fuerteventura. Forma un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats i al Senat. Els seus líders són Adán Martín Menis, Jose Carlos Mauricio i Paulino Rivero.

Història

[modifica]

Els extints partits fundacionals foren Agrupaciones Independientes de Canarias (AIC), Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN), Asamblea Majorera (AM), Partido Nacionalista Canario (PNC) i Centro Canario Independiente (CCN).[1] Posteriorment es van anar unint altres partits a la coalició.

El 19 de desembre de 1998, el Consell Polític de Coalició Canària va acordar per unanimitat crear la figura del president de la coalició, sent elegit Paulino Rivero el gener del 1999, que seria reelegit el juny del 2002 i el maig del 2005.[2] El PNC abandonà la coalició en 1998 per fundar la Federación Nacionalista Canaria amb el Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) i Independientes de Fuerteventura. En 2002 s'hi va incorporar l'Agrupación Herreña Independiente (AHI).[3]

La coalició va guanyar les eleccions al Parlament de Canàries de 2003 i Adán Martín es va convertir en el president de la comunitat autònoma.[4]

L'any 2005 se celebrà a La Palma el III Congrés Nacional de CC, en què adoptà la bandera de les set estrelles verdes[5] i desaparen els partits polítics que formaven CC i restant com a partit únic, per bé que en algunes seus del partit a Tenerife segueix apareixent el logo de l'ATI. En el congrés, Unión Bagañeta va expressar el distanciament amb Coalició Canària, així com la seva intenció de mantenir les seves sigles i el seu desig, per tant, de no integrar-se plenament dins de la Coalició. Unión Bagañeta, que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament de Tazacorte, a La Palma, va adoptar en l'esmentat congrés com a bandera del partit la bandera dels set estels verds, històricament feta servir per l'independentisme canari. Després d'una gran crisi a Gran Canària, el sector crític del partit en aquesta illa, promoguda per l'antic president de la comunitat autònoma Román Rodríguez juntament amb altres persones, van trencar el partit en 2005 creant una nova formació política, denominada Nova Canàries (NC). La formació va amenaçar de trencar els grups en el Congrés i el Senat si no s'arribava a un acord sobre la divisió de funcions en les tasques parlamentàries. Finalment es va crear el nou grup polític Coalició Canaria-Nueva Canarias, compartint els torns de paraula, portaveus i treballs en comissió.

La Federación Nacionalista Canaria es va trencar en 2007 quan el PNC es va presentar a les eleccions al Parlament de Canàries de 2007 amb Coalició Canària, al que es va integrar en 2013,[6] i el Centro Canario Nacionalista (CCN) va abandonar la coalició, presentant-se per separat a les eleccions de 2007. Adán Martín es va retirar de la política activa en 2007 i després de les eleccions de 2007 en què CC fou la tercera llista més votada, Paulino Rivero va ser investit president del Govern de Canàries gràcies a un pacte amb el Partit Popular (PP). Després de resultar nomenat President, Rivero va abandonar la presidència de la Coalició, que va passar a José Torres Stinga.[7] Paulino Rivero és el quart president consecutiu de Canàries per CC des de 1995.

Rivero va revalidar la presidència a les eleccions al Parlament de Canàries de 2011[8] amb una coalició de govern amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).[9]

El juny de 2012, Coalició Canària celebrà el seu V Congrés, una cita en què es canvià el model de partit, creant una secretaria general, que va recaure en José Miguel Barragán, i una presidència per Paulino Rivero. A finals de maig de 2012 AHI va anunciar que trencava el seu pacte de col·laboració amb Coalició Canària.[3] En el 2015 va signar un altre pacte de col·laboració amb Coalició Canària, que el va mantenir fins al gener del 2023, quan va anunciar que concorrerien en solitari a les eleccions municipals del 2023.

El Consell Polític de Coalició Canària va elegir com a candidat a la presidència del Govern de les Canàries a les eleccions al Parlament de Canàries de 2015 a Fernando Clavijo, alcalde de La Laguna, deprés que Rivero es retirés en perdre la votacions internes.[10]

En les eleccions al Parlament de Canàries de 2019 va perdre el govern després de 26 anys, a mans del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb el suport de NC, Podem i Agrupació Socialista Gomera (ASG).[11]

En 2023 el PNC abandonà la Coalició per presentar-se en solitari a les eleccions al Parlament de Canàries de 2023[12] sense obtenir representació, en canvi Fernando Clavijo fou nomenat de nou President de les Canàries amb un govern de coalició de CC amb Partit Popular (PP), ASG i Agrupación Herreña Independiente (AHI).[13]

Composició

[modifica]
Partit Àmbit Notes
Centre Canari Nacionalista (CCI) Canàries Marxa al 2005
Iniciativa Canària Nacionalista (ICAN) Dissolt al 1993
Partit Nacionalista Canari (PNC) Marxa al 2023
Agrupacions Independents de Canàries (AIC) Dissolt al 1993
Agrupación Tinerfeña Independiente (ATI) Tenerife Dissolt al 2005
Grup d'Independents de La Palma (API) La Palma Dissolt al 2005
Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) Lanzarote Marxa al 1994
Independents de Fuerteventura (IF) Fuerteventura Marxa al 1994.
Asamblea Majorera (AM) Fuerteventura Dissolt al 1995
Agrupación Herreña Independiente (AHI) El Hierro Marxa al 2023

Resultats electorals

[modifica]

Parlament de les Illes Canàries

[modifica]
Any Líder Insular Regional Escons +/– Govern
Vots % Vots %
1995 Manuel Hermoso 261,424 32.80 (#1)
21 / 60
 Nou Minoria (1995–96)
Coalició (1996–99)
1999 Román Rodríguez 306,658 36.93 (#1)
24 / 60
 3 Coalició (1999–02)
Minoria (2002–03)
2003 Adán Martín 304,413 32.90 (#1)
23 / 60
 1 Coalició (2003–05)
Minoria (2005–07)
2007 Paulino Rivero Dins CC–PNC
17 / 60
 4 Coalició (2007–10)
Minoria (2010–11)
2011 Dins CC–PNC–CCN
18 / 60
 2 Coalició
2015 Fernando Clavijo Dins CC–PNC
16 / 60
 3 Coalició (2015–16)
Minoria (2016–19)
2019 Dins CC–PNC
19 / 70
 2 Oposició
2023 201,401 22.08 (#2) 175,198 19.20 (#3)
19 / 70
 = Coalició

Corts Generals

[modifica]
Any Illes Canàries
Congrés Senat
Vots % Pos. Diputats +/– Senadors +/–
1993 207,077 25.58% 3r
4 / 14
 Nou
5 / 11
 Nou
1996 220,418 25.09% 3r
4 / 14
 =
1 / 11
 4
2000 248,261 29.56% 2n
4 / 14
 =
5 / 11
 4
2004 235,221 24.33% 3r
3 / 15
 1
3 / 11
 2
2008 Dins CC–PNC
2 / 15
 1
0 / 11
 3
2011 Dins CC–NC–PNC
2 / 15
 =
0 / 11
 =
2015 Dins CC–PNC
1 / 15
 1
0 / 11
 =
2016
1 / 15
 =
0 / 11
 =
2019 (I)
2 / 15
 1
0 / 11
 =
2019 (II) Dins CC–NC–PNC
2 / 15
 =
0 / 11
 =
2023 114,718 11.28% 3r
1 / 15
 1
0 / 11
 =

Parlament Europeu

[modifica]
Any Estat Illes Canàries Grup
Vots Escons Vots %
1994 Dins la Coalició Nacionalista
1 / 64
 113,677 (#3) 18.85 ERA
1999 Dins la Coalició Europea
1 / 64
 276,186 (#1) 33.78 ELDR
2004
0 / 54
 90,619 (#3) 16.92 –
2009 Dins de Coalició per a Europa
0 / 54
 96,297 (#3) 15.84
2014
0 / 54
 69,601 (#3) 12.18
2019 Dins del CEUS
0 / 59
 184,936 (#2) 20.75
2024
0 / 61
 70,008 (#4) 10.29

Eleccions municipals

[modifica]
Resultats de les Illes Canàries
Any Vots % Escons +/-
1995 211 882 26,58
372 / 1.263
 Nou
1999 267 773 32,25
432 / 1.277
 Augment 60
2003 283 701 30,76
458 / 1.331
 Augment 26
2007 217 407 23,37
439 / 1.359
 Disminució 19
2011 202 720 22,02
392 / 1.404
 Disminució 47
2015 151 421 16,33
300 / 1.382
 Disminució 92
2019 167 734 18,49
297 / 1.382
 Disminució 3
2023 167.624 18,39
303 / 1.402
 Augment 6

Eleccions als Cabildos insulars

  • Eleccions a cabildos insulars 2003: 305.410 vots (33,34%) 56 consellers
  • Eleccions a cabildos insulars 2007: 218.715 vots (24,1%) 40 consellers
  • Eleccions a cabildos insulars 2011: 231.850 vots (26,2%) 53 consellers

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 648. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. ↑ «Una larga trayectoria política de El Sauzal a San Jerónimo» (en castellà). El Mundo, 03-02-2007. [Consulta: 10 octubre 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 «La Agrupación Herreña Independiente se desvincula de Coalición Canaria» (en castellà). RTVC, La Agrupación Herreña Independiente se desvincula Coalición Canaria. [Consulta: 9 novembre 2025].
  4. ↑ «Mor Adán Martín, expresident de les Canàries, a Barcelona». El Periódico de Catalunya, 10-10-2010.
  5. ↑ «CC usa la bandera de las siete estrellas para el 20-N» (en castellà). La Opinión, 14-09-2011. [Consulta: 26 febrer 2014].
  6. ↑ Báez García, Alberto Javier. «El Partido Nacionalista Canario (PNC) en el siglo XXI». Estudios Canarios: Anuario del Instituto de Estudios Canarios p. Nº. 59 págs. 111-128, 2015. [Consulta: 6 novembre 2024].
  7. ↑ Fernández, Aránzazu. «JOSÉ TORRES STINGA: "Es un hito histórico para Lanzarote tener dos consejeras en el Gobierno"» (en castellà). La provincia, 21-07-2007. [Consulta: 10 octubre 2025].
  8. ↑ «Excmo. Sr. Paulino Rivero Baute» (en castellà). Parlamento de Canarias. [Consulta: 9 novembre 2025].
  9. ↑ «Paulino Rivero, reelegido presidente de Canarias tras el pacto CC-PSOE» (en castellà). El Mundo, 05-07-2011. [Consulta: 5 gener 2026].
  10. ↑ «Rivero renuncia a ser candidato de Coalición Canaria en las autonómicas» (en castellà). El Correo, 12-09-2014. [Consulta: 9 novembre 2025].
  11. ↑ «El socialista Ángel Víctor Torres, nuevo presidente de Canarias tras 26 años de poder de Coalición Canaria» (en castellà). ELMUNDO, 12-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2019].
  12. ↑ Jiménez, Jennifer. «El Partido Nacionalista Canario rompe su alianza con CC y trabaja por presentarse a las elecciones con sus siglas» (en castellà). El Diario, 05-04-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].
  13. ↑ «Fernando Clavijo, de Coalición Canaria, investido presidente de Canarias con el apoyo del PP» (en castellà). El Mundo, 12-07-2023. [Consulta: 9 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Coalició Canària - Lloc web oficial (castellà)
  • Jovénes Nacionalistas de Canarias Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coalició_Canària&oldid=36686036»