Ivan Tubau Comamala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Iván Tubau)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIvan Tubau Comamala
Biografia
Naixement 17 agost 1937
Barcelona
Mort 13 novembre 2016 (79 anys)
Barcelona
Activitat
Camp de treball Comics studies Tradueix
Ocupació Poeta, periodista, escriptor i crític de còmics
Ocupador Bang! Tradueix
El Jueves
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 17 d'agost de 1937 - 13 de novembre de 2016)[1][2] fou un periodista cultural de premsa i televisió, poeta i estudiós del còmic, tant en llengua castellana com catalana.

Biografia[modifica]

Quan només tenia 4 anys, el seu pare, un exiliat de tendència anarquista, va morir en sortir del camp de concentració d'Argelers[3] Va tenir una època hippy amb estius a l'illa d'Eivissa i la Costa Brava.

A Madrid va estudiar art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. Va col·laborar amb la revista Bang![4] i es va dedicar a l'humor gràfic amb el pseudònim de Pastecca (síndria en italià), arribant a treballar a El Jueves. El 1973 va escriure De Tono a El Perich, la primera història de l'humor gràfic a Espanya, i conscient de les seves limitacions en aquest camp, va optar per dedicar-se al periodisme.[5]

Mentre feia de professor a la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de Playboy. També va actuar a la pel·lícula eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.[3]

Durant els anys 80, va presentar i va dirigir diversos programes televisius: Viure els 80 (1981), Cinc cèntims de cultura (1982-83), Hablemos de amor (1984) i El diván d'Ivan (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.

Als anys 90, va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columnista de l'edició barcelonina d'El Mundo. El 7 de juny de 2005, al costat d'altres catorze intel·lectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris) va presentar a Barcelona un manifest titulat «Por la creación de un nuevo partido político en Cataluña», embrió del partit polític Ciutadans. El 2010 donà suport a la candidatura d'UPyD en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[6]

Premis[modifica]

Ivan Tubau ha estat guardonat per la seva poesia en català amb els premis Enric Ferran (1991), Jocs Florals (2001) i Ausiàs March (2003).

Obra[modifica]

Dibujando historietas. Grupo Editorial Ceac, S. A., 1969

  • De Tono a Perich : el chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1969). Fundación Juan March, Serie Monografías, Madrid, 1973. ISBN 84-250-5011-1
  • Teoría y práctica del periodismo cultural, Barcelona, Mitre, 1982;
  • Crítica cinematográfica española, Barcelona, 1983
  • Abans no arribi l'hivern, Barcelona, 1986. Novel·la
  • Domicilios transitorios, Laertes, 1984. Poesia
  • Les ostres i el vi blanc, Edicions 62, 1987. Poesia
  • Vendrán meses con erre, Hiperión, 1991. Poesia
  • Quatre exercicis físics de metafísica, 1991. Poesia
  • Periodismo oral, Barcelona, Paidos, 1993.
  • Omobono y Etelbina en el país de los beatniks, Barcelona, 1994. Novel·la.
  • La quijada de Orce, Lumen, 1997. Poesia
  • Semen sonor sobtat,, Bromera, 2004. Poesia.

Referències[modifica]

  1. «Tubau Comamala, Ivan». Qui és qui. Índex d'autors. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 17 desembre 2016].
  2. «IVÁN TUBAU COMAMALA : Fallecimiento» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2016.
  3. 3,0 3,1 BARBA, David (ed). 100 españoles y el sexo, p. 294-300, 05/2009, Random House Mondadori, S. A.
  4. CUADRADO (2000), p. 111
  5. TITOS, J. Francisco (15/09/199). Iván Tubau periodista "Los humoristas gráficos deben ser moscas cojoneras del poder", El País
  6. Díez: “Ya está bien de que nos normalicen, La Voz de Barcelona, 26/11/2010

Bibliografia[modifica]