Ivan Tubau Comamala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Iván Tubau)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIvan Tubau Comamala
Biografia
Naixement 17 agost 1937
Barcelona
Mort 13 novembre 2016 (79 anys)
Barcelona
Activitat
Camp de treball Comics studies Tradueix
Ocupació Poeta, periodista, escriptor i crític de còmics
Ocupador Bang! Tradueix
El Jueves
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 17 d'agost de 1937 - 13 de novembre de 2016)[1][2] fou un periodista cultural de premsa i televisió, poeta i estudiós del còmic, tant en llengua castellana com catalana.

Biografia[modifica]

Quan només tenia 4 anys, el seu pare, un exiliat de tendència anarquista, va morir en sortir del camp de concentració d'Argelers[3] Va tenir una època hippy amb estius a l'illa d'Eivissa i la Costa Brava.

A Madrid va estudiar art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. Va col·laborar amb la revista Bang![4] i es va dedicar a l'humor gràfic amb el pseudònim de Pastecca (síndria en italià), arribant a treballar a El Jueves. El 1973 va escriure De Tono a El Perich, la primera història de l'humor gràfic a Espanya, i conscient de les seves limitacions en aquest camp, va optar per dedicar-se al periodisme.[5]

Mentre feia de professor a la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de Playboy. També va actuar a la pel·lícula eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.[3]

Durant els anys 80, va presentar i va dirigir diversos programes televisius: Viure els 80 (1981), Cinc cèntims de cultura (1982-83), Hablemos de amor (1984) i El diván d'Ivan (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.

Als anys 90, va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columnista de l'edició barcelonina d'El Mundo. El 7 de juny de 2005, al costat d'altres catorze intel·lectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris) va presentar a Barcelona un manifest titulat «Por la creación de un nuevo partido político en Cataluña», embrió del partit polític Ciutadans. El 2010 donà suport a la candidatura d'UPyD en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[6]

Premis[modifica]

Ivan Tubau ha estat guardonat per la seva poesia en català amb els premis Enric Ferran (1991), Jocs Florals (2001) i Ausiàs March (2003).

Obra[modifica]

Dibujando historietas. Grupo Editorial Ceac, S. A., 1969

  • De Tono a Perich : el chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1969). Fundación Juan March, Serie Monografías, Madrid, 1973. ISBN 84-250-5011-1
  • Teoría y práctica del periodismo cultural, Barcelona, Mitre, 1982;
  • Crítica cinematográfica española, Barcelona, 1983
  • Abans no arribi l'hivern, Barcelona, 1986. Novel·la
  • Domicilios transitorios, Laertes, 1984. Poesia
  • Les ostres i el vi blanc, Edicions 62, 1987. Poesia
  • Vendrán meses con erre, Hiperión, 1991. Poesia
  • Quatre exercicis físics de metafísica, 1991. Poesia
  • Periodismo oral, Barcelona, Paidos, 1993.
  • Omobono y Etelbina en el país de los beatniks, Barcelona, 1994. Novel·la.
  • La quijada de Orce, Lumen, 1997. Poesia
  • Semen sonor sobtat,, Bromera, 2004. Poesia.

Referències[modifica]

  1. «Tubau Comamala, Ivan». Qui és qui. Índex d'autors. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 17 desembre 2016].
  2. «IVÁN TUBAU COMAMALA : Fallecimiento» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2016.
  3. 3,0 3,1 BARBA, David (ed). 100 españoles y el sexo, p. 294-300, 05/2009, Random House Mondadori, S. A.
  4. CUADRADO (2000), p. 111
  5. TITOS, J. Francisco (15/09/199). Iván Tubau periodista "Los humoristas gráficos deben ser moscas cojoneras del poder", El País
  6. Díez: “Ya está bien de que nos normalicen, La Voz de Barcelona, 26/11/2010

Bibliografia[modifica]