Jaume Perich i Escala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Perich i Escala
Jaume Perich cropped.jpg
Naixement 5 de novembre de 1941
Barcelona
Mort 1 de febrer de 1995 (53 anys)
Mataró
Ocupació caricaturista, escriptor, humorista i dibuixant de còmics
Modifica dades a Wikidata
El cèlebre Gat de Perich a la placa commemorativa amb motiu del desè aniversari de la seva mort (jardins de Jaume Perich, Barcelona)

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)[1] fou un humorista gràfic i escriptor català.[2] Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina. El 1966 va publicar el seu primer còmic en premsa, en diaris com La Soli, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya.

Assolí gran popularitat a la transició amb el seu llibre Autopista, paròdia del Camino de José María Escrivá de Balaguer, on recopila aforismes, frases curtes i jocs de paraules més o menys polítiques aparegudes als periòdics i es va convertir en el llibre més venut de l'any. Després va publicar uns altres 20 llibres de característiques semblants, destacant entre ells els de la sèrie "Noticias del 5º Canal". Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d'humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias i, finalment, en la revista satírica El Jueves.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal Bèlgica, Alemanya i la majoria de països Llatinoamericans. En honor seu s'atorga el Premi internacional d'Humor Gat Perich a Llançà (Alt Empordà).

El 2015, al 33è Saló del Còmic de Barcelona es va fer una exposició monogràfica dedicada a l'humorista català Jaume Perich: humor sense concessions.

Exposició monogràfica dedicada a l'humorista català Jaume Perich.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Jardins a Barcelona anomenats en honor seu.
Biblioteca a Premià de Dalt anomenada en honor seu.
  • Perich-Match 1970
  • Autopista 1970
  • Boccacio 1971
  • Setze Fetges 1971
  • Nacional II 1972
  • Els tres peus del gat 1972
  • España se queda sola (amb Manuel Vázquez Montalbán) 1974
  • Érase una vez 1974
  • Diálogos entre el poder y el no poder 1975
  • El año del ay, ay, ay... (amb Manuel Vázquez Montalbán) 1976
  • Noticias del 5º canal 1976
  • Así lo vio todo el Perich ?
  • Por el camino hacia Dios 1978
  • Últimas noticias del 5º canal 1979
  • Mi amigo el Whisky 1981
  • Desde la Perichferia 1981
  • 5º Canal Informa 1982
  • 5º Canal ilustrado 1984
  • De la nada a la miseria 1985
  • Gente en su casa 1986
  • Perichmicina 1989
  • Consultorio de urgencia. ¿Les gusta a las gallinas viajar en metro? 1989
  • El llibre de les coses 1995
  • Els gats del Perich 1995
  • Así lo vió todo el Perich 1995
  • El gran libro del Perich 1999
  • Pensamientos de mi gato Mao 1999
  • El Perich. Humor sin concesiones. Estudi sobre Perich a càrrec de Josep Maria Cadena, 2005.
  • El Perich. Sense caducitat. Estudi sobre Perich a càrrec de Kap i Raquel Perich, 2015.

Fons Perich de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona[modifica | modifica el codi]

La família de Jaume Perich va cedir a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), l'any 1998, un fons documental de 7.774 dibuixos originals, i l'Ajuntament de Barcelona va batejar Sala Perich a la Sala de consulta de gràfics de l'Arxiu.[3]

El fons custodiat per l'AHCB[4] conté acudits originals publicats en el seu moment a El Periódico (3.827), El Jueves (1.541), Interviu (883), La Vanguardia (112), Can-Can (14), Cuadernos para el Diálogo (50), DDT (11), Diario de Barcelona (31), Histeria (2), Jano (387), Mundo Diario (6), Opinión (3), Patio Trasero (4), Por Favor (56), Puta Mili (1), TBO (27), Tele/eXpres (89) o Titanic (35). També inclou acudits censurats i no publicats, inacabats i no identificats, realitzats per als programes de TV3 Filiprim i 3 i l'astròleg, sense oblidar els creats desinteressadament per a causes nobles i actes reivindicatius, així com per a celebracions particulars d'amics i coneguts.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Muere Perich, renovador del humor político y dibujante falleció en Mataró, a los 53 años, a causa de una hemorragia intestinal» (en castellà). El País, 02-02-1995.
  2. «Jaume Perich i Escala». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Josep Pernau: Un tipo corriente (El Periodico de Catalunya, 10/12/1998)».
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons El Perich. Catàleg en línia
  5. Barjau, S., Guiral, A., Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona. De "La Flaca" (1868) a la transició democràtica (1975-1978). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-EFADOS, 2015 (en premsa)
  • «Jaume Perich». Humor a l'Art. Biblioteca Jaume Perich i Escala. [Consulta: 16 gener 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Perich. Perich Match / 1970. Pròleg de Joan de Segarra. Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 20. 17x11 cm. Rús. B/N. 96 p.
  • Perich. Setze fetges / 1971. Pròleg: M. Vázquez Montalbán. Edicions 62. 20x14 cm. Rús. B/N. 127 p.
  • Perich. Els tres peus del gat / 1972. Edita: Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 35. 17x11 cm. B/N. Rús. 128 p.
  • Perich. El llibre de les coses / 1995. Pròleg de V. Villatoro. Edita: Avui. Llibre regal per celebrar el dia de Sant Jordi de 1995 al diari Avui. 20x13 cm. Rús. 62 p.
  • Perich. Els gats de Perich / 1995. Edita: Thassàlia. 24x17 cm. Rús. B/N. 78 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]