Ermita de Sant Gregori de Benicarló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgErmita de Sant Gregori
Ermita de Sant Gregori.jpg
Ermita de Sant Gregori
Dades bàsiques
Tipus edifici
Començament ca. 1716
Característiques
Estat d'ús bo
Estil Barroc
Materials utilitzats Maçoneria de pedra i morter de calç
Construcció Segle XVIII
Dimensions 5,90 (Amplada) × 16,20  (Llargada) m
Altitud 20 msnm
Ubicació
País Valencià
 »» Baix Maestrat
 »»» Benicarló
Camí de Sant Gregori, a 2 km de la població 40° 24′ 56.42″ N, 0° 23′ 40.50″ E / 40.4156722°N,0.3945833°E / 40.4156722; 0.3945833Coord.: 40° 24′ 56.42″ N, 0° 23′ 40.50″ E / 40.4156722°N,0.3945833°E / 40.4156722; 0.3945833
Ermita de Sant Gregori de Benicarló situat respecte País Valencià
Bé de rellevància local
Declaració 13 febrer 2007[1]
Identificador 12.03.027-002.
Activitat
Diòcesi Tortosa
Festivitat 9 de maig
Modifica dades a Wikidata

L'Ermita de Sant Gregori (Benicarló), està situada als afores de la població, en l'encreuament dels camins de Sant Gregori (el qual ve del poble) i el dels Moliners, a uns 2 km de la població. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que fou construïda —o ampliada— en agraïment a Sant Gregori, per acabar una plaga de cucs en 1677, entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Abans d'aquesta construcció és possible que hi hagués una anterior, des del segle XVI.[2]

Les dependències annexes a l'ermita, que foren en el seu temps la vivenda de l'ermità, actualment funcionen com a restaurant. A més, al darrere, un berenador serveix per gaudir dels dies de festa al camp.[3]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'ermita és senzilla i emblanquinada, amb una porxada que cobreix l'entrada a l'església i a les dependències adossades, amb tres arcs de mig punt al front i un a cada lateral, que fa 17,30 m de llarg i 4,75 m d'ample. Després del terrat sobre la porxada, la façana es corona amb una espadanya.[4][3][5]

La planta del temple consta d'una única nau de dos trams i absis, sense capelles laterals. La coberta de la nau és de volta apuntada, i l'absis, més estret i baix, és cobert amb volta de creueria. Es completa l'església amb un cor alt i una petita sagristia.[3][5]

La imatge de Sant Gregori, del primer terç del segle XVI, de tradició gòtica, és una escultura de fusta policroma, amb afegitons posteriors que el cobreixen totalment. D'1,10 m d'altura, està vestit amb hàbits pontificals, i porta llibre i mitra, i un bàcul modern.[6][3]

Festivitat[modifica | modifica el codi]

La festa comença la vespra amb música per la nit. El dia 9 de maig pel matí surt la romeria fins a l'ermita, acompanyant una imatge del sant que es conserva a l'església de Sant Bartomeu i, en arribar, se celebra missa solemne i, després, els organitzadors comparteixen una paella amb tots els peregrins. Un mercat festiu serveix per animar els visitants. Per la tarda, els peregrins retornen al poble acompanyant novament la imatge del sant.[7]

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  2. Meseguer Folch 1990a: p. 26.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pascual Moliner 1997: p. 217.
  4. Cantos i Aldaz 1996: p. 74.
  5. 5,0 5,1 Alonso Bayón 1995: p. 75.
  6. Meseguer Folch 1990b: p. 226.
  7. Pascual Moliner 1997: p. 218.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alonso Bayón, José Luis. Catálogo arquitrectónico del Maestrazgo. Primera parte (en castellà). Castelló: Diputació, 1995. ISBN 84-88895-64-2. 
  • Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3. 
  • Meseguer Folch, Vicente (a). «Síntesis histórica de Benicarló». A: El Cristo del Mar y Benicarló (en castellà). Benicarló: Parroquia San Pedro Apóstol, 1990, pp. 11-31. 
  • Meseguer Folch, Vicente (b). «El patrimonio religioso-artístico de Benicarló». A: El Cristo del Mar y Benicarló (en castellà). Benicarló: Parroquia San Pedro Apóstol, 1990, pp. 209-235. 
  • Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats: Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Gregori de Benicarló Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Ermita de San Gregorio» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 13 maig 2016].
  • «Ermita de Sant Gregori». www.ajuntamentdebenicarlo.org. Ajuntament de Benicarló, 2011. [Consulta: 13 maig 2016].