Monopatí
El monopatí[1] o la post de patinar[2] (en anglès, skateboard), és una planxa formada per set petites làmines de fusta o de fibra sintètica, muntada damunt de quatre rodes, que serveix per patinar sobre superfícies llises. És considerat un esport de carrer que es desenvolupa a partir de l'evolució del surf. S'anomena també skate o sk8 pels seus practicants, i se sol confondre amb el patinet. El 3 d'agost de 2016, el Comitè Olímpic Internacional va aprovar la incorporació de l'skateboarding per als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 de Tòquio.[3]
Història[modifica]
El monopatí va sorgir l'estiu de 1962 a Califòrnia un dia sense onades, quan uns joves surfistes pensaven la manera de poder divertir-se sense la necessitat d'onades, i va sorgir la idea de posar rodes a la taula de surf.[4]
El monopatí proporcionava als seus riders l'experimentació d'unes sensacions molt semblants a les del surf, però sense la necessitat de posar-se a l'aigua. Aquest invent permetia als riders mantenir la forma i era una manera més d'entrenar-se sense dependre de les onades del mar.
Van començar a crear-se molts clubs, associacions, concursos i campionats, però era tot just els inicis, ja que calia tenir en compte també, en part, les caigudes doloroses i el soroll que produïen, ja que els monopatins encara lliscaven sobre una primitiva taula amb rodes metàl·liques. Per tot això, a la primera eufòria li va seguir una campanya de descontentament, desprestigi i decepció. És llavors, l'any 1970, quan va aparèixer la figura de Frank Nasworthy,[5] que observà que el problema del monopatí eren les rodes, que eren metàl·liques i no oferien gens d'adherència, a més del fet que frenaven molt. Com a substitut de l'acer es van inventar les rodes de silicona, de plàstic dur o d'epoxi, materials que oferien una adherència superior i una resistència i una lleugeresa més bona que el metall, a més d'evitar el soroll que feien les rodes metàl·liques.[6]
Actualment, l'afició al monopatí es troba per tot el món i hi ha milers de marques, competicions i espais relacionats amb aquesta pràctica. El que va començar com una manera d'entrenar-se s'ha convertit en un estil de vida que compta amb milers d'afeccionats arreu.
Parts del monopatí[modifica]
El monopatí està format per cinc parts:
- La taula (en anglès, board), de fusta, sovint combinada amb altres materials, com fibra de carboni, bambú, fibres sintètiques... Normalment està formada per set capes de fusta enganxades i compreses entre elles.
- La llima (en castellà, lija), de paper de vidre enganxada sobre la taula, dona adherència i estabilitat al patinador, a més de la fricció que cal per poder efectuar els trucs.
- Les rodes, que si es fan servir al carrer són més dures i petites i en rampa són més grans.
- Els eixos (en anglès, truck) són la part metàl·lica que uneix la taula i les rodes (agafades pels rodaments i posades a l'eix). Depenent de si estan més ajustats o menys, la taula es podrà plegar amb més o menys força cap als costats. Quan es plega la taula cap a un costat, fa que els eixos girin i, per tant, permeten l'skater de girar sense haver d'utilitzar el manual.
- Els rodaments (en anglès, bearings). N'hi ha dos de col·locats a dins de cada roda (en total, en un monopatí, n'hi ha vuit). Permeten que la roda giri sobre si mateixa.
Trucs[modifica]
Aquests són els trucs bàsics:
- Ollie (consisteix a saltar amb el monopatí).
- Kickflip (consisteix a fer una volta al monopatí 360 graus al llarg de l'eix de la taula).
- Heelflip (fer una volta cap a l'esquerra) i Shove-it (consisteix a fer girar el monopatí i caure-hi al damunt).
- Frontside/fs (consisteix a fer un ollie i saltar cap a la dreta fent un moviment amb l'espatlla, de manera que es fa un gir de 180° de tot el cos juntament amb el monopatí).
- Backside/bs (igual que el frontside, però cap a l'esquerra).
Trucs de Grab[modifica]
Són tots aquells trucs que es fan a l'aire, i als quals ens subjectem a la taula amb la mà. Aquests, segons la postura amb la qual realitzem el truc i la mà amb què agafem la taula, reben diferents noms:
- Nose grab: consisteix a prendre la taula per la part del nose amb la mà que et queda davant.
- Tail grab: consisteix a prendre la taula per la part del tail amb la mà que et queda al darrere.
- Double grab: consisteix a agafar la taula amb les dues mans.
- Mute grab: consisteix a prendre la taula per la part que queda darrere teu per la part de davant.
- Stale grab: consisteix a prendre la taula per la part que queda davant teu per la part de darrere.
Trucs de Lip[modifica]
Són els que es fan als cantons de les rampes. En aquests trucs s'intenta mantenir l'equilibri sobre el "coping" el màxim possible en diferents posicions. Per exemple, tots els trucs com ara axel, feeble, smith blunt, nose blunt, fs lipes, bs lipes, etc., es poden combinar amb flips, heelflips, 360 flip...
Trucs de Flip[modifica]
Els trucs de flip consisteixen a fer girar la taula en diferents eixos i tornar a caure-hi a sobre després d'un salt, de manera que quan hi ets a l'aire hi ha un moment en què el monopatí no està en contacte amb els peus. Per exemple: 360 flip, varial hellflip, hardflip... Depenent de l'altura del salt, es pot sumar i fer un altre truc. Per exemple, fs pop late flip.
Trucs de Grind[modifica]
Els trucs de grind bàsicament consisteixen en el fet que en saltar es llisqui sobre qualsevol superfície, com per exemple baranes o cantonades on es pugui lliscar i mantenir l'equilibri. N'hi ha de dos tipus: els grinds, que es fan amb els eixos 50-50, 5-0 (nosegrind, smithgrind, feeble, crooked, overcrook...) i els slides, que són els que es fan amb la taula (bluntslide, tailslide, noseslide, boardslide, lipslide). També hi ha slides amb la taula a l'inrevés, com el darkslide. Abans de realitzar aquests trucs, cal que la superfície sobre la qual s'efectua el truc estigui degudament lubricada per a un millor lliscament. S'acostuma a fer servir cera.
Trucs de manual[modifica]
Els trucs de manual són aquells als quals es manté l'equilibri amb dues rodes, o fins i tot només amb una: manual, nosemanual, switch manual, fakie manual, nollie manual.
Trucs de Flatland[modifica]
Són aquells que es fan a una superfície llisa i no es necessita molt d'espai; per exemple, el pogo.
Ollie[modifica]
També anomenat ol·li[7] (manlleu de l'anglès). És el truc bàsic de l'skateboard. Consisteix a botar amb la taula, sense agafar-la amb la mà. Té diverses variants: el boned ollie, un salt més estètic però molt més difícil, el fakie, nollie, el nollie o switch ollie, que consisteix a fer l'ollie a l'inrevés, és a dir, si normalment l'skater pica a l'esquerra i grata cap a la dreta, en aquest cas, pica a la dreta i grata cap a l'esquerra.
Wallride[modifica]
Consisteix a patinar amb una taula per la paret o per una inclinació considerable.
Modalitats[modifica]
Actualment hi ha tres modalitats de competició: el descens, l'street i l'skatepark. Cada un té els seus secrets, i cada rider utilitza uns skates que aparentment semblen iguals, però que són completament diferents. La modalitat de descens és especialment practicada a les ciutats amb grans pendents en els seus carrers com San Francisco o Rio de Janeiro. Es tracta d'agafar la màxima velocitat per avançar els teus contrincants.
La modalitat de street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d'una mica d'espai (una plaça és ideal). L'objectiu d'aquesta modalitat és usar els peus per fer moure l'skate cap on tu vols, sense necessitat de les mans.En aquesta modalitat és on comencen a sorgir els anomenats tricks o trucs, dels quals se n'han descrit un gran nombre.
La modalitat de skatepark és molt semblant a la de street, però amb la diferència que, a més del mobiliari urbà, també s'utilitza mobiliari especial, com half-pipes, box's o walls.
Competicions[modifica]
La competició per torns o freestyle es duu a terme en un skatepark, on els patinadors fan torns en grups de tres o quatre i, durant un temps donat, surten i fan una sèrie d'acrobàcies lliurement, les quals es valoraran en funció de la seva complexitat, alçada, risc, o pulcritud en la seva realització. Les categories són amateur i professional, i els grups aniran en funció de l'edat dels participats. No estarà permès d'obstaculitzar els altres participants: és una acció que s'ha de castigar amb l'expulsió o la pèrdua del torn, segons la seva gravetat. Aquestes proves solen acollir un gran nombre de participants, ja que en elles hi ha la possibilitat d'aconseguir un patrocinador o de guanyar un premi en metàl·lic. La durada de cada ronda és d'uns 3 minuts.
En el skate no es permet l'ús de rampes, i només es poden fer trucs de gir del patí en l'aire (flips). Quan un c realitza un truc, l'altre ha de copiar-lo. Si no és capaç de copiar-lo o el falla, obté una lletra, S, K, A, T i E, successivament. Quan un dels participants completa la paraula "skate", la competició ha acabat, i esdevé guanyador el que no ha completat la paraula. En aquestes proves, els participants solen ser dos, encara que també poden participar fins a deu jugadors. La durada de la prova és variable.
La carrera és prova de gran risc, que sol ser underground, és a dir, que no és oficial i que, per això, el perill és molt més gran. Consisteix a baixar un pendent asfaltat a gran velocitat sobre un monopatí, i es poden situar drets o asseguts, segons la necessitat. Les velocitats assolides poden arribar als 80 km/h i, si bé en comptades ocasions, les caigudes són òbviament terribles, amb fractures i contusions.
Referències[modifica]
- ↑ Centre de Terminologia TERMCAT
- ↑ «skateboard — Wiktionnaire» (en francès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Nuevos deportes olímpicos: béisbol, softbol, kárate, escalada, surf y skateboard», 04-08-2016. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ Marcus, Ben. The Skateboard: The Good, the Rad, and the Gnarly - An Illustrated History (en anglès). MVP Books, 2011, p. 80. ISBN 0760338051.
- ↑ Crossingham, John; Kalman, Bobbie. Extreme Skateboarding (en anglès). Crabtree Publishing Company, 2004, p. 8. ISBN 0778716686.
- ↑ «A Reinvention Of the Wheel». The Washington Post, 17-08-2004.
- ↑ «ol·li». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monopatí |