Conny Vandenbos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConny Vandenbos
Conny Vandenbos 1981.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Jacoba Adriana Hollestelle Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 2002 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, locutora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPhilips Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 març 1965Festival de la Cançó d'Eurovisió 1965 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPeter Hollestelle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webconnyvandenbos.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0888678 Musicbrainz: 00822cbc-bb9d-47bd-b649-f767f01ab8e6 Discogs: 444900 Modifica el valor a Wikidata

Conny Vandenbos (La Haia, 16 de gener de 1937Amsterdam, 7 d'abril de 2002) fou una cantant neerlandesa.

Biografia[modifica]

Va néixer Jacoba Adriana Hollestelle. Va prendre el nom d'artista Conny Vandenbos després de casar-se amb Wim van den Bos.

Va començar la seva carrera interpretant cançons franceses a la fi dels anys 50 del segle passat. El 1961 va obtenir el seu primer contracte, després del seu èxit al festival de la cançó Knokkefestival a la ciutat balneària de la costa belga Knokke. El 1964 va realitzar el seu propi espectacle televisiu.

El 1965 va representar els Països Baixos al Festival d'Eurovisió i obtenir l'onzena posició amb la cançó «'t Is genoeg geweest» (trad.: Ja n'hi ha prou).[1] El 1966 va aconseguir el seu primer número u amb «Ik ben gelukkig zonder jou» (trad.: Sóc feliç sense tu) una cançó divertida a la qual una dona divorciada exulta en descobrir els plaers de la vida després de divorciar-se d'un home masclista. Un tema encara força revolucionari a aquesta època.

El 1974 va aconseguir dos números u més amb «Roosje m'n roosje» i «Sjakie van de hoek». El 1976 van atorgar-li un Edison i el premi de la Gouden Harp per l'àlbum «Zo wil ik leven» (trad.: Així vull viure).[2] A més a més va fer un espectacle de teatre amb Ted de Braak i una revista amb l'actor còmic André van Duin. Va amistar-se amb Janis Ian, de la qual va traduir un àlbum i amb qui va cantar un duet. També va participar en el musicals Boefje i Heimwee. El 1979, els belgues van elegir-la Dona de l'any. El 1993, va obtenir un disc d'or amb l'àlbum «14 Grootste Hits Van Conny Vandenbos» (trad.: Els 14 èxits de Conny Vandenbos).[2] El 2000 li van oferir una llosa al Walk of fame de la ciutat de Rotterdam.[3]

Té una filla del seu primer casament amb Wim van den Bos, Karin. Amb son segon marit, el baixista Ger Faber, va tenir un fill Jeroen. Va morir el diumenge 7 d'abril 2002, dues setmanes després de descobrir-li un càncer de pulmó.[4]

Referències[modifica]

  1. «Conny VANDENBOS en de omroepmuziek» (en neerlandès). Stichting Omroep Muziek. [Consulta: 8 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 «Crowdfundingactie voor cd met hele oeuvre Conny Vandenbos: 'Ze verdient dit'» (en neerlandès). Omroep West, 1er març 2017. [Consulta: 8 gener 2022].
  3. «Over Conny Vandenbos» (en neerlandès). Walk of Fame. [Consulta: 8 gener 2022].
  4. «Conny Vandenbos overleden» (en neerlandès). De Telegraaf, 12-04-2002. [Consulta: 8 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conny Vandenbos