Països Baixos al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bèlgica

EuroPaíses Bajos.svg

Estació membre AVROTROS Logo.png (2014–)
Final Nacional Nationaal Songfestival (1956-2012)
Aparicions 60 (51 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1957
1r 1959
1r 1969
1r 1975
1r 2019
Semifinal 1r 2014
1r 2019
Pitjor resultat
Final 23è 1994
Semifinal 21è 2007
Enllaços externs
Pàgina dels Països Baixos en Eurovision.tv

Els Països Baixos són un dels pocs països que han participat al Festival de la Cançó d'Eurovisió des de la primera edició (1956). A data de 2007, només Bèlgica, Alemanya, França i el Regne Unit han participat més vegades.

A través dels anys, els Països Baixos han tingut un èxit relatiu al festival, el qual l'han guanyat cinc vegades (encara que això els col·loca dins dels millors països). La seva primera victòria va ocórrer en 1957 amb la cançó «Net als toen» de Corry Brokken. Dos anys després, en 1959, hi van anar amb «Een beetje» de Teddy Scholten. En 1969, els Països Baixos van obtenir la victòria amb Lenny Kuhr i «De troubadour», encara que la van compartir amb França, Espanya i el Regne Unit. Les dues últimes victòria neerlandeses van venir en 1975, amb el grup Teach-In i «Ding-a-Dong», i en 2019, amb Duncan Laurence i «Arcade», entre les quals hi ha una diferència de quaranta-quatre anys. Els Països Baixos han acabat dues ocasions amb zero punts, i per tant en última posició, en 1962 amb De Spelbrekers i en 1963 amb Annie Palmen.

Des que van començar a participar, els Països Baixos solament hi han faltat en quatre ocasions. En 1985 i 1991, el país es va absentar a causa que Eurovisió va tenir lloc el 4 de maig, Dia de Commemoració al Regne. En 1995 i 2002 el país va ser relegat a causa del baix resultat obtingut en les edicions passades.

El festival s'ha realitzat cinc vegades als Països Baixos. En 1958, 1970, 1976 i 2020 a causa que havia guanyat les edicions anteriors. Malgrat haver guanyat l'edició de 1959, l'organització de l'esdeveniment en 1958 havia deixat a a la radiodifusora sense fons suficients per tornar a organitzar el festival i va cedir l'honor al Regne Unit i a la BBC. En 1980 els Països Baixos van organitzar el festival després que Israel es refusés a fer-ho.

Des de començaments del mil·lenni, els Països Baixos no han tingut un bon resultat amb les seves cançons, fins al punt que l'any 2004 va quedar sisena en la semifinal amb una puntuació de 146 punts i en la final va obtenir un 20è lloc amb només 11 punts, de manera que no aconseguí classificar-se a la ronda final en set ocasions consecutives, en part a causa de la introducció del televot. Igual que els països d'Europa occidental, el Regne no té aliats lleials perquè li donin altes puntuacions, però Bèlgica i Israel són els països que comunament li donen la major quantitat de punts. D'altra banda i a raó de la diàspora turca i armènia, els Països Baixos sempre han donat altes puntuacions a Turquia i a Armènia. Els Països Baixos van participar al festival de 2012 a Bakú, encara que no van aconseguir arribar a la final per vuitena vegada consecutiva. En 2013 va participar Anouk amb el tema «Birds», qui va aconseguir la 5a posició a Malmö en la semifinal (el seu millor resultat en la semifinal) i la 9a posició en la final. En 2014, aquest país va donar la sorpresa, ja que no partia com un dels favorits de les apostes de pagament, i va quedar 1a en la seva semifinal i 2a en la gran final, de manera que van quedar a un pas de la victòria. En 2015, novament es quedà sense final amb el tema «Walk Along» i la cantant Trijntje Oosterhuis, qui va acabar 14a amb 33 punts en la seva semifinal. En 2016, després de no classificar l'any previ, va seguir la bona ratxa començada en 2013 i aquell any van enviar Douwe Bob amb «Slow Down», tema que amb certa ajuda del jurat seria novament 5a en la semifinal i 11a en la gran final amb 153 punts. En 2017, va ocórrer cosa similar que a l'any anterior amb O'G3NE , amb un suport espectacular per part del jurat (a causa del seu gran directe), les quals van quedar quartes en la semifinal i onzenes en la gran final amb 150 punts. Un any més tard, Waylon quedà 18è amb 121 punts. En 2019, els Països Baixos van guanyar el festival 44 anys després de l'última vegada gràcies al tema «Arcade» de Duncan Laurence, qui va obtenir 498 punts.

En un total de 25 vegades, aquest país ha estat dins del TOP-10 dins d'una gran final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  •  Guanyador
  •  Segona posició
  •  Tercera posició
  •  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  •  Última posició
  • Any Seu Artista Cançó
    (Música / Lletra)
    Final Ptes. Semifinal Ptes.
    1956 Suïssa Lugano Jetty Paerl «De vogels van Holland» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
    Corry Brokken «Voorgoed voorbij»
    1957 Alemanya Frankfurt del Main Corry Brokken «Net als toen» 1 31
    1958 Països Baixos Hilversum Corry Brokken «Heel De Wereld» 9 1
    1959 França Canes Teddy Scholten «Een beetje» 1 21
    1960 Regne Unit Londres Rudi Carrell «Wat Een Geluk» 12 2
    1961 França Canes Greetje Kauffeld «Wat Een Dag» 10 6
    1962 Luxemburg Luxemburg De Spelbrekers «Katinka» 13 0
    1963 Regne Unit Londres Annie Palmen «Een Speeldoos» 13 0
    1964 Dinamarca Copenhaguen Anneke Grönloh «Jij Bent Mijn Leven» 10 2
    1965 Itàlia Nàpols Conny Vandenbos «'t Is Genoeg» 11 5
    1966 Luxemburg Luxemburg Milly Scott «Fernando en Filippo» 15 2
    1967 Àustria Viena Thérèse Steinmetz «Ring-Dinge-Ding» 14 2
    1968 Regne Unit Londres Ronnie Tober «Morgen» 16 1
    1969 Espanya Madrid Lenny Kuhr «De troubadour» 1 18
    1970 Països Baixos Amsterdam Hearts of Soul «Waterman» 7 7
    1971 Irlanda Dublín Saskia & Serge «Tijd» 7 85
    1972 Regne Unit Edimburg Sandra † & Andres «Als 't Om De Liefde Gaat» 4 106
    1973 Luxemburg Luxemburg Ben Cramer «De Oude Muzikant» 14 69
    1974 Regne Unit Brighton Mouth & MacNeal «I see a star» 3 15
    1975 Suècia Estocolm Teach-In «Ding-a-dong» 1 152
    1976 Països Baixos La Haia Sandra Reemer «The Party's Over» 9 56
    1977 Regne Unit Londres Heddy Lester «De Mallemolen» 12 35
    1978 França París Harmony «'t Is OK» 13 37
    1979 Israel Jerusalem Xandra «Colorado» 12 51
    1980 Països Baixos La Haia Maggie MacNeal «Amsterdam» 5 93
    1981 Irlanda Dublín Linda Williams «Het Is Een Wonder» 9 51
    1982 Regne Unit Harrogate Bill van Dijk «Jij En Ik» 16 8
    1983 Alemanya Munic Bernadette «Sing me a song» 7 66
    1984 Luxemburg Luxemburg Maribelle «Ik Hou Van Jou» 13 34
    No hi va participar en 1985
    1986 Noruega Bergen Frizzle Sizzle «Alles Heeft Ritme» 13 40 No va haver-hi semifinals
    1987 Bèlgica Brussel·les Marcha «Rechtop In De Wind» 5 83
    1988 Irlanda Dublín Gerard Joling «Shangri-La» 9 70
    1989 Suïssa Lausana Justine Pelmelay «Blijf Zoals Je Bent» 15 45
    1990 Iugoslàvia Zagreb Maywood «Ik Wil Alles Met Je Delen» 15 25
    No hi va participar en 1991
    1992 Suècia Malmö Humphrey Campbell «Wijs Me De Weg» 9 67 No va haver-hi semifinals
    1993 Irlanda Millstreet Ruth Jacott «Vrede» 6 92 Kvalifikacija za Millstreet
    1994 Irlanda Dublín Willeke Alberti «Waar Is De Zon» 23 4 No va haver-hi semifinals
    No hi va participar en 1995
    1996 Noruega Oslo Maxine & Franklin Brown «De Eerste Keer» 7 78 9 63
    1997 Irlanda Dublín Mrs. Einstein «Niemand Heeft Nog Tijd» 22 5 No va haver-hi semifinals
    1998 Regne Unit Birmingham Edsilia Rombley «Hemel En Aarde» 4 150 [nota 1]
    1999 Israel Jerusalem Marlayne Sahupala «One good reason» 9 71
    2000 Suècia Estocolm Linda Wagenmakers «No goodbyes» 13 40
    2001 Dinamarca Copenhaguen Michelle «Out on my own» 19 16
    No hi va participar en 2002
    2003 Letònia Riga Esther Hart «One more night» 13 45 No va haver-hi semifinals
    2004 Turquia Istanbul Re-Union «Without you» 20 11 6 146
    2005 Ucraïna Kíev Glennis Grace «My impossible dream» No es va classificar 14 53
    2006 Grècia Atenes Treble «Amambanda» 20 22
    2007 Finlàndia Hèlsinki Edsilia Rombley «On top of the world» 21 38
    2008 Sèrbia Belgrad Hind «Your heart belongs to me» 13 27
    2009 Rússia Moscou De Toppers «Shine» 17 11
    2010 Noruega Oslo Sieneke «Ik ben verliefd (Sha-la-lie)» 14 29
    2011 Alemanya Düsseldorf 3JS «Never alone» 19 13
    2012 Azerbaidjan Bakú Joan Franka «You and me» 15 35
    2013 Suècia Malmö Anouk «Birds» 9 114 6 75
    2014 Dinamarca Copenhaguen The Common Linnets «Calm after the storm» 2 238 1 150
    2015 Àustria Viena Trijntje Oosterhuis «Walk along» No es va classificar 14 33
    2016 Suècia Estocolm Douwe Bob «Slow Down» 11 153 5 197
    2017 Ucraïna Kíev O'G3NE «Lights and Shadows»
    (Rick Vol, Rory de Kievit)
    11 150 4 200
    2018 Portugal Lisboa Waylon «Outlaw in 'Em»
    (Waylon)
    18 121 7 174
    2019 Israel Tel Aviv Duncan Laurence[1] «Arcade»
    (Duncan de Moor, Joel Sjöö, Wouter Hardy)
    1 498 1 280
    2020 Països Baixos Per determinar Per determinar Per determinar País amfitrió

    Festivals organitzats als Països Baixos[modifica]

    Llegenda
  •  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior
  • Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1958 Hilversum Estudis AVRO Hannie Lips
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1970 Amsterdam RAI Amsterdam Willy Dobbe
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1976 La Haia Centre de Congressos dels Països Baixos Corry Brokken
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1980 La Haia Centre de Congressos dels Països Baixos Marlous Fluitsma
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020 Per determinar Per determinar Per determinar

    Votació de Països Baixos[modifica]

    Fins 2019, la votació dels Països Baixos ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Suècia Suècia 190
    2 Bèlgica Bèlgica 173
    3 Alemanya Alemanya 167
    4 França França 162
    5 Regne Unit Regne Unit 153
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Suècia Suècia 272
    2 Bèlgica Bèlgica 229
    3 Dinamarca Dinamarca 218
    4 Noruega Noruega 211
    5 Israel Israel 185
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Bèlgica Bèlgica 168
    2 França França 158
    3 Irlanda Irlanda 151
    4 Alemanya Alemanya 147
    5 Suïssa Suïssa 138
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Bèlgica Bèlgica 268
    2 Irlanda Irlanda 199
    3 Alemanya Alemanya 198
    4 França França 195
    5 Dinamarca Dinamarca 192

    12 punts[modifica]

    • Els Països Baixos han donat 12 punts a:

    Galeria d'imatges[modifica]

    Referències i notes[modifica]

    1. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, de manera que el país germànic havia de rebre els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir, i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.