Bèlgica al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bèlgica

EuroBélgica.svg

Estació membre VRT logo.svg, Logo de la Radio-télévision belge de la Communauté française.png
Final Nacional Eurosong
Aparicions 61 (51 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1986
Semifinal 1r 2010
Pitjor resultat
Final 15è 1961
17è 1973
19è 1985
25è 1993
24è 2000
Semifinal 26è 2007
Enllaços externs
Pàgina de Bèlgica en Eurovision.tv

Bèlgica participa en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des de 1956. Com que és una nació que compta amb dos ens de radiodifusió públics per les dues principals comunitats lingüístiques del país, RTBF (en francès), i VRT (en flamenc), la responsabilitat de l'elecció del representant belga s'alterna cada any entre les dues radiodifusores, per alternar així mateix l'idioma de la cançó. Fins i tot ara, amb la norma de llibertat d'idioma de la UER, quan Bèlgica sol presentar temes en anglès per ambdues parts, la RTBF s'encarrega de la representació els anys imparells; i, la VRT, els parells.

El país va aconseguir la seva única victòria fins al moment en 1986 amb Sandra Kim, qui és també la guanyadora més jove de la història d'Eurovisió, ja que aleshores tenia només tretze anys.

La següent millor posició aconseguida per Bèlgica és el segon lloc aconseguit en dues ocasions en 1978 i 2003. En 2003, concretament, Bèlgica va ser representada per Urban Trad, una banda folk que va cantar en un idioma inventat i que va acabar en segon lloc. L'últim millor resultat belga el va obtenir la cantant Blanche l'any 2017. Va superar la semifinal i en la final va quedar en quarta posició.

D'altra banda, Bèlgica ha ocupat l'últim lloc en vuit ocasions. A causa del baix resultat de 1993, Bèlgica va ser relegat de participar en el festival de 1994. El mateix va ocórrer els anys 1997 i 2001.

Un total de 22 vegades ha estat aquest país al TOP 10 en una final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó
    (Música / Lletra)
    Final Punts Semifinal Punts
    1956 Suïssa Lugano Fud Leclerc † «Messieurs les noyés de la Seine» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
    Mony Marc «Le plus beau jour de ma vie»
    1957 Alemanya Frankfurt del Main Bobbejaan Schoepen † «Straatdeuntje» 8 5
    1958 Països Baixos Hilversum Fud Leclerc † «Ma petite chatte» 5 8
    1959 França Canes Bob Benny † «Hou toch van mij» 6 9
    1960 Regne Unit Londres Fud Leclerc † «Mon amour pour toi» 6 9
    1961 França Canes Bob Benny † «September, gouden roos» 15 1
    1962 Luxemburg Luxemburg Fud Leclerc † «Ton nom» 13 0
    1963 Regne Unit Londres Jacques Raymond «Waarom?» 10 4
    1964 Dinamarca Copenhaguen Robert Cogoi «Près de ma rivière» 10 2
    1965 Itàlia Nàpols Lize Marke «Als het weer lent is» 15 0
    1966 Luxemburg Luxemburg Tonia «Un peu de poivre, un peu de sel» 4 14
    1967 Àustria Viena Louis Neefs † «Ik heb zorgen» 7 8
    1968 Regne Unit Londres Claude Lombard «Quand tu reviendras» 7 8
    1969 Espanya Madrid Louis Neefs † «Jennifer Jennings» 7 10
    1970 Països Baixos Amsterdam Jean Vallée † «Viens l'oublier» 8 5
    1971 Irlanda Dublín Lily Castel i Jacques Raymond «Goeiemorgen, morgen» 14 68
    1972 Regne Unit Edimburg Serge & Christine Ghisoland «À la folie ou pas du tout» 17 55
    1973 Luxemburg Luxemburg Nicole Josy & Hugo Sigal «Baby, baby» 17 58
    1974 Regne Unit Brighton Jacques Hustin † «Fleur de liberté» 9 10
    1975 Suècia Estocolm Ann Christy † «Gelukkig zijn» 15 17
    1976 Països Baixos La Haia Pierre Rapsat «Judy et Cie» 8 68
    1977 Regne Unit Londres Dream Express «A million in one, two, three» 7 69
    1978 França París Jean Vallée † «L'amour ça fait chanter la vie» 2 125
    1979 Israel Jerusalem Micha Maran «Hey nana» 18 5
    1980 Països Baixos La Haia Telex «Euro-Vision» 17 14
    1981 Irlanda Dublín Emly Starr «Samson» 13 40
    1982 Regne Unit Harrogate Stella «Si tu aimes ma musique» 4 96
    1983 Alemanya Munic Pas De Deux «Rendez-vous» 18 13
    1984 Luxemburg Luxemburg Jacques Zegers «Avanti la vie» 5 70
    1985 Suècia Göteborg Limita Lepomme «Laat em nu gaan» 19 7
    1986 Noruega Bergen Sandra Kim «J'aime la vie» 1 176
    1987 Bèlgica Brussel·les Liliane Saint-Pierre «Soldiers of Love» 11 56
    1988 Irlanda Dublín Reynaert «Laissez briller le soleil» 18 5
    1989 Suïssa Lausana Ingeborg «Door de wind» 19 13
    1990 Iugoslàvia Zagreb Philippe Lafontaine «Macédomienne» 12 46
    1991 Itàlia Roma Closeau «Geef het op» 16 23
    1992 Suècia Malmö Morgane «Nous on veur donis violons» 20 11
    1993 Irlanda Millstreet Barbara Dex «Iemands als jij» 25 3 Kvalifikacija za Millstreet
    No hi va participar en 1994
    1995 Irlanda Dublín Frédéric Etherlinck «La voix est libre» 20 8 No va haver-hi semifinals
    1996 Noruega Oslo Lisa del Bo «Liefde is een kaartspel» 16 22 12 45
    No hi va participar en 1997
    1998 Regne Unit Birmingham Mélanie Cohl «Dis oui» 6 122[nota 1] No va haver-hi semifinals
    1999 Israel Jerusalem Vanessa Chinitor «Like the wind» 12 38
    2000 Suècia Estocolm Nathalie Sorce «Envie de vivre» 24 2
    No hi va participar en 2001
    2002 Estònia Tallinn Sergio & The Ladies «Sister» 13 33 No va haver-hi semifinals
    2003 Letònia Riga Urban Trad «Sanomi» 2 165
    2004 Turquia Istanbul Xandee «1 life» 22 7 Top 11 de l'any anterior
    2005 Ucraïna Kíev Nuno Resende «Le grand soir» No es va classificar 22 29
    2006 Grècia Atenes Kate Ryan «Je t'adore» 12 69
    2007 Finlàndia Hèlsinki The KMG' «LovePower» 26 14
    2008 Sèrbia Belgrad Ishtar «O julissi» 17 16
    2009 Rússia Moscou Patrick Ouchène «Copycat» 17 1
    2010 Noruega Oslo Tom Diu «Me and my guitar» 6 143 1 167
    2011 Alemanya Düsseldorf Witloof Bay «With love baby»

    (Benoît Giaux, RoxorLoops)

    No es va classificar 11 53
    2012 Azerbaidjan Bakú Iris «Would you?»

    (Nina Sampermans, Jean Bosco Safari, Walter Mannaerts)

    17 16
    2013 Suècia Malmö Roberto Bellarosa «Love kills»

    (James Jukka Immonen)

    12 71 6 75
    2014 Dinamarca Copenhaguen Axel Hirsoux «Mother»

    (Rafael Artesero, Ashley Hicklin)

    No es va classificar 14 28
    2015 Àustria Viena Loïc Nottet «Rhythm inside»

    (Loïc Nottet / Beverly Jo Scott)

    4 217 2 149
    2016 Suècia Estocolm Laura Tesoro «What's the Pressure?»

    (Sanne Putseys, Birsen Uçar / Sanne Putseys, Louis Favre, Yannick Werther)

    10 181 3 274
    2017 Ucraïna Kíev Blanche «City Lights»

    (Pierre Dumoulin, Emmanuel Delcourt / Pierre Dumoulin, Ellie Delvaux)

    4 363 4 165
    2018 Portugal Lisboa Sennek «A Matter of Time»

    (Laura Groeseneken, Alex Callier, Maxime Tribèche / Maxime Tribèche)

    No es va classificar 12 91
    2019 Israel Tel Aviv Eliot Vassamillet «Wake up»

    (Pierre Dumoulin, Eliot Vassamillet)

    13 70

    Festivals organitzats a Bèlgica[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1987 Brussel·les Palais du Centenaire Viktor Lazlo

    Votació de Bèlgica[modifica]

    Fins a 2019, la votació de Bèlgica ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Països Baixos Països Baixos 186
    França França 186
    3 Regne Unit Regne Unit 184
    4 Suècia Suècia 172
    5 Alemanya Alemanya 169
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Països Baixos Països Baixos 268
    2 Suècia Suècia 218
    3 Irlanda Irlanda 208
    4 Regne Unit Regne Unit 184
    5 Alemanya Alemanya 169
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Països Baixos Països Baixos 173
    2 França França 135
    3 Irlanda Irlanda 124
    4 Portugal Portugal 122
    5 Regne Unit Regne Unit 119
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Puntos
    1 Països Baixos Països Baixos 229
    2 França França 179
    3 Portugal Portugal 178
    4 Irlanda Irlanda 162
    5 Espanya Espanya 151

    12 Punts[modifica]

    • Bèlgica ha donat 12 punts a:

    Galeria d'imatges[modifica]

    Nota[modifica]

    1. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega.

    Referències[modifica]