Festival de la Cançó d'Eurovisió 1956

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Gran Premi Eurovisió de la Cançó Europea 1956
ESC 1956 logo.svg
Final 24 de maig de 1956
Presentador(s) Lohengrin Filipello
Conductor Fernando Paggi
Director Franco Marazzi
TV amfitriona Suïssa
"Radiotelevisione svizzera di lingua italiana (RTSI)"
Lloc Teatro Kursaal
Lugano, Suïssa
Cançó guanyadora Suïssa
"Refrain"
Sistema de votació
Cada membre del jurat disposa de 2 vots,
només s'anuncià el guanyador
Nombre de cançons 14 (7 països interpretaren 2 cançons cadascun)
Debutants
Acte a l'interval
Les Joyeux Rossignols &
Les Trois Ménestrels
Cronologia del Festival d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1956 fou la primera edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc al Teatro Kursaal de Lugano, a Suïssa, el dimarts 24 de maig. Organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, aquesta competició s'inspira en el Festival de la cançó de Sanremo italià. Lohengrin Filipello presentà aquesta primera edició, que tingué una duració d'aproximadament 1 hora i 40 minuts. Hi participaren 7 països, cadascun dels quals interpretà dues cançons. Dos membres del jurat per cada país van poder escollir quina era la seva cançó favorita, en una votació secreta. Lys Assia guanyà el concurs pel país amfitrió Suïssa amb la cançó "Refrain".[1]

Aquesta primera edició del Festival de la cançó d'Eurovisió tingué algunes característiques que no es van tornar a repetir en cap edició posterior: dues cançons per país, votació secreta, votació doble d'un país en representació d'un altre, inclusió opcional a les votacions del propi país dels membres del jurat, únicament una recepció pel guanyador, i només un presentador masculí. Les posteriors edicions inclouen: una cançó per país, tauler de puntuacions, un panell de jurat per a cada país, desqualificació del jurat si voten al seu propi país, trofeu material i una presentadora femenina individual o addicional.

Història[modifica | modifica el codi]

En una reunió a Mònaco el 1955, alguns membres de la Unió Europea de Radiodifusió van discutir algunes idees per tal d'organitzar una competició musical a nivell europeu, tot inspirant-se en el Festival de la cançó de Sanremo italià. El concepte del Festival de la Cançó d'Eurovisió es creà en aquella reunió. Es va arribar a un acord per tal de celebrar-ne la primera edició a Lugano, Suïssa, l'any següent.[1]

Seu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Lugano
Localització de la seu a Suïssa

El lloc escollit pel concurs fou el Teatro Kursaal de Lugano, ciutat al sud de Suïssa, al cantó italòfon de Ticino, prop de la frontera amb Itàlia. Lugano, al peu del llac de Lugano, és la 9a ciutat més poblada de Suïssa i la ciutat més gran fora d'Itàlia on es parla italià. És coneguda per l'abundància de cultura europea i la seva hospitalitat.[2] Aquestes característiques semblaven favorables per al festival, ja que se celebrà en italià i estava inspirat en un festival italià.

Lugano va créixer fins a arribar a ser el tercer major centre financer de Suïssa. També experimentà un avenç important en infraestructures de transport durant la primera meitat del segle XX. Això, juntament amb un increment de la capacitat hotelera, reflectia el desig de la ciutat d'oferir millors allotjaments pels turistes.[3]

Format[modifica | modifica el codi]

Aquesta primera edició fou presentada per Lohengrin Filipello i tingué una duració aproximada d'1 hora i 40 minuts. Tot i que era principalment una emissió per ràdio, hi havia càmeres a l'estudi, per tal d'oferir també senyal visual als pocs europeus que tenien un televisor.[1]

Només estaven permesos artistes solistes, i les cançons no podien allargar-se més enllà dels tres minuts i mig. Eren acompanyats per una orquestra de 24 intèrprets, dirigida per Fernando Paggi. L'interval, un espectacle dels xiulaires Joyeux Rossignols, es va haver de prolongar, ja que hi va haver una demora en el procediment de votació. Es va recomanar que cada país participant tingués un concurs nacional preliminar.[1]

Controvèrsia sobre les votacions[modifica | modifica el codi]

Dos membres del jurat per part de cada país participant viatjaren a Lugano per tal d'atorgar els seus vots en secret, tot i que els membres del jurat de Luxemburg no van poder arribar a Lugano. El sistema de votació d'aquest Concurs permetia als jurats votar per qualsevol cançó, incloses les del seu propi país. Addicionalment, es va permetre que el jurat suís votés en nom del jurat luxemburguès. Aquest sistema mai no es va repetir.[1]

Còpies perdudes de l'enregistrament[modifica | modifica el codi]

Tot i que el festival va ser difós i enregistrat per televisió en alguns països europeus (ja que els aparells de televisió encara eren poc freqüents en l'època), no han quedat còpies d'aquest enregistrament, amb l'excepció de la repetició de l'actuació de Lys Assia al final de l'esdeveniment. És un dels només dos casos en què l'enregistrament no ha sobreviscut completament, juntament amb l'edició de 1964, en què les cintes es van destruir en un incendi.

Països participants[modifica | modifica el codi]

En aquesta primera edició del Festival van participar set països, cadascun amb dues cançons. S'esperava que altres tres països també hi participessin, Àustria, Dinamarca i el Regne Unit, però no van arribar a temps d'inscriure-s'hi, i per tant no hi van poder participar. El Festival of British Popular Song (Festival de la Cançó Popular Britànica), organitzat per la BBC, i que havia d'escollir el candidat del Regne Unit, finalment no es va celebrar fins després del festival d'Eurovisió.[1]

Directors[modifica | modifica el codi]

Cada actuació tingué un director d'orquestra.[4] Els directors de la llista següent van dirigir les dues actuacions dels respectius països.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Amb excepció de la cançó guanyadora, mai no s'han publicat els resultats. Al llibre de Simon Barclay The Complete and Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2010 s'hi inclou una taula on apareixen els resultats, però l'autor no proporciona una font, i fins i tot inclou una nota al peu del diagrama on s'afirma que "mai no s'han desvetllat els vots atorgats."[5]

Ordre País Idioma[6] Artista Cançó Traducció al català Posició[7]
01 Països Baixos Països Baixos Neerlandès Jetty Paerl "De vogels van Holland" Els ocells d'Holanda 2
02 Suïssa Suïssa Alemany Lys Assia "Das alte Karussell" El vell carrusel 2
03 Bèlgica Bèlgica Francès Fud Leclerc "Messieurs les noyés de la Seine" Els cavallers ofegats de la Sena 2
04 República Federal d'Alemanya República Federal d'Alemanya Alemany Walter Andreas Schwarz "Im Wartesaal zum großen Glück" A la sala d'espera de la bona sort 2
05 França França Francès Mathé Altéry "Le temps perdu" El temps perdut 2
06 Luxemburg Luxemburg Francès Michèle Arnaud "Ne crois pas" No creguis 2
07 Itàlia Itàlia Italià Franca Raimondi "Aprite le finestre" Obre les finestres 2
08 Països Baixos Països Baixos Neerlandès Corry Brokken "Voorgoed voorbij" Acabat per sempre més 2
09 Suïssa Suïssa Francès Lys Assia "Refrain" Tornada 1
10 Bèlgica Bèlgica Francès Mony Marc "Le plus beau jour de ma vie" El dia més bonic de la meva vida 2
11 República Federal d'Alemanya República Federal d'Alemanya Alemany Freddy Quinn "So geht das jede Nacht" Així és cada nit 2
12 França França Francès Dany Dauberson "Il est là" Ell és allà 2
13 Luxemburg Luxemburg Francès Michèle Arnaud "Les amants de minuit" Els amants de mitjanit 2
14 Itàlia Itàlia Italià Tonina Torrielli "Amami se vuoi" Estima'm si vols 2

Cobertura internacional[modifica | modifica el codi]

Les cadenes de ràdio i televisió nacionals van enviar comentaristes al concurs, per tal d'oferir cobertura de l'esdeveniment en el seu propi idioma. A continuació tenim detalls sobre els comentaristes i els ens de ràdio i televisió que hi van participar:[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Eurovision History - Lugano 1956». European Broadcasting Union. [Consulta: 19 octubre 2014].
  2. «About Lugano». Lugano-Tourism. [Consulta: 19 octubre 2014].
  3. Canton of Lugano en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
  4. http://www.andtheconductoris.eu
  5. Barclay, Simon. The Complete and Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2010. Silverthorn Press, 17 juny 2010, p. 24. ISBN 978-1-4457-8415-1 [Consulta: 19 octubre 2014]. 
  6. «Eurovision Song Contest 1956». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 19 octubre 2014].
  7. «Scoreboard results». Eurovision Song Contest 1956. UER. [Consulta: 19 octubre 2014].
  8. «Eurovision 1956 Cast and Crew Details». IMDb. [Consulta: 19 octubre 2014].
  9. «Nederlandse televisiecommentatoren bij het Eurovisie Songfestival» (en holandès). Eurovision Artists.
  10. «Concours Eurovision de la Chanson 1956» (en francès). Songcontest.free.fr, 23-03-2008. [Consulta: 19 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1956 Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 00′ N, 8° 57′ E / 46.000°N,8.950°E / 46.000; 8.950