Vés al contingut

Marcel Bezençon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcel Bezençon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Orbe (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1981 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuïssa
CiutadaniaSuïssa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeledifusió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
LlenguaFrancès Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 1556111 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Bezençon (Orbe, 1 de maig de 1907 - Lausana,[1] 17 de febrer de 1981) va ser un periodista i empresari suís, que es va exercir com a president de la Unió Europea de Radiodifusió (UER). És considerat el pare del Festival d'Eurovisió.[2]

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en Història de l'Art per la Universitat de Lausana el 1932 i va treballar com a crític d'art i teatre. Entre 1932 i 1939 va ser editor del diari Feuille d'Avis de Lausanne. Va ser director de Ràdio Suisse Romande (RSR) entre 1939 i 1950, i entre 1950 i 1972 va ser director general de la SSR. Va ser protagonista de la introducció de la televisió a Suïssa i pioner en programes radiofònics que combinaven la prosa i la música.

Des del 1954 fins al 1969, va ocupar el càrrec de President de la Comissió del Programa de la UER. El 1955 va donar origen al Festival de la Cançó d'Eurovisió, basant-se en el Festival de la Cançó de Sanremo[2] que es realitza a Itàlia.

Llegat[modifica]

Des del 2002 es lliura un premi amb el seu nom -els Premis Marcel Bezençon- a la millor actuació del Festival d'Eurovisió, a les categories de millor cançó, millor interpretació en escena i millor compositor, guardó atorgat de manera independent al guanyador de l'edició.

Referències[modifica]

  1. Adatte, Roger; Sarrasin, A. «Guardería infantil-Lausana». Informes de la Construcción, 11, 104, 30-10-1958, pàg. 23–26. DOI: 10.3989/ic.1958.v11.i104.5487. ISSN: 1988-3234.
  2. 2,0 2,1 Durà Ronda, Roser «Obrint Pas: de la Nova Cançó al fenomen actual de la música en valencià». Ítaca. Revista de Filologia, 8-9, 2018. DOI: 10.14198/itaca2017-2018.8-9.07. ISSN: 2172-5500.