Irlanda al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Irlanda

EuroIrlanda.svg

Estació membre RTÉ logo.svg
Final Nacional National Song Contest (1965-1986)
Eurosong (1987-2001, 2008)
You're a Star (2003-2005)
The Late Late Show (2006-2015/2022-)
Elecció interna (2016-2021)
Aparicions 54 (45 finals)
Primera aparició 1965
Millor resultat
Final 1r 1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994, 1996
Semifinal 2n 1996
Pitjor resultat
Final 26è 2013
Semifinal 18è 2019
Enllaços externs
Pàgina en RTÉ
Pàgina d'Irlanda en Eurovision.tv

Irlanda va participar per primera vegada en el Festival de la Cançó d'Eurovisió (gaèlic: Comórtas Amhrán Eorafíse) el 1965, a Nàpols. Des de llavors, ha participat en cada edició, excepte en dues: el 1983, a Munic; i el 2002, a Tallinn. Radio Telefís Éireann (RTÉ) és l'emissora que representa Irlanda al Festival. La semifinal es transmet per RTÉ2 i la final, per RTÉ One.[1] Totes les seves cançons han estat interpretades en anglès, a excepció de l'any 1972, quan el tema en gaèlic «Ceol on ghrá» (Música de l'amor), va representar el país.

Irlanda, juntament amb Espanya, Suïssa, Israel i Luxemburg, són els únics països que han guanyat quan han sigut amfitrions. De fet, és el que més vegades ha guanyat, fins i tot tres vegades seguides.

Irlanda va guanyar per primera vegada el 1970 amb Dana i la cançó «All Kinds of Everything». En total, el país ha guanyat set vegades, més que qualsevol altre. Així mateix, ha organitzat el Festival tantes vegades; totes elles, excepte una, a Dublín. El 1993 va ser organitzat a Millstreet, un poble de 1.500 persones a l'oest del Comtat de Cork.[2]

Irlanda ha finit al top-10 de la gran final un total de trenta vegades.

Història[modifica]

Irlanda ha competit al festival gairebé contínuament des del seu debut, ja que no ha participat en dues ocasions. El 1983, per una vaga a l'emissora RTÉ no es va poder enviar-hi un representant. En el seu lloc, RTÉ va transmetre el festival amb comentaris de la BBC. El 2002, Irlanda va ser relegada del festival a causa de la seva mala posició el 2001. Malgrat això, RTÉ va emetre el festival celebrat a Tallinn i va enviar-hi un comentarista.

De les 53 cançons que ha enviat a Eurovisió, set han guanyat i divuit han acabat entre els cinc primers llocs. A les últimes edicions[Quan?] ha obtingut baixes posicions.

Tres artistes han representat el país al festival en més d'una ocasió, tots ells guanyadors. Després de sengles triomfs, el 1980 i 1987, Johnny Logan va ser l'única persona que ha guanyat Eurovisió més d'una vegada. A més, Logan va escriure altres cançons per a Linda Martin, que també va guanyar el festival amb «Why Me?» el 1992. Niamh Kavanagh, guanyadora el 1993, hi tornaria el 2010, amb un agre vint-i-tresè lloc a la final.

En gairebé tots els festivals on va haver-hi orquestra (fins 1998) la cançó irlandesa era conduïda per Noel Kelehan. Les excepcions van ser el 1965 (va conduir Gianni Ferrio), 1970 (Dolf van der Limitin), 1972-1975 (Satisfan Pearce), 1979 (Proinnsias O'Duinn), 1994 (No va haver-hi conductor, encara que Kelehan va conduir l'orquestra per altres cançons) i 1997 (Frank McNamara).

Els últims anys, el país no ha tingut el mateix èxit que als seus inicis. Jedward van ser els encarregats de portar la bandera irlandesa: el 2011 van aconseguir classificar-se en vuitè lloc seguit d'un gran èxit posterior al festival, la qual cosa els va portar a presentar-se de nou per representar Irlanda a Bakú (2012). En aquesta ocasió, malgrat aconseguir classificar-se, van acabar dinovens a la final. El 2013 van ser últims amb «Only Love Survives», la qual va ser la seva última aparició en la final fins al 2018. Després de 2013, Irlanda ni tan sols ha reeixit classificar-se amb Ca-Linn i Kasey Smith, el 2014; Molly Sterling, el 2015; l'exmembre de la banda Westlife, Nicky Byrne, el 2016; i Brendan Murray el 2017. El 2018, Irlanda va aconseguir passar a la final amb Ryan O'Shaughnessy i la cançó «Together», que va acabar en la posició 16 amb 136 punts i va obtenir, fins i tot, 12 punts d'Àustria, Bèlgica i Espanya (per part del televot) i Lituània (per part del jurat) a la semifinal. El2019, la sort va tornar a deixar d'estar de la mà d'Irlanda, ja que Sarah McTernan no va ser classificat amb la cançó «22» i es va quedar última (18a) amb només 16 punts.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó

(Música / Lletra)

Final Punts Semifinal Punts
1965 Flag of Italy.svg Nàpols Butch Moore «I'm walking the streets in the rain» 6 11 No va haver-hi semifinals
1966 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Dickie Rock «Come back to stay» 4 14
1967 Flag of Austria.svg Viena Sean Dunphy «If I could choose» 2 22
1968 Flag of United Kingdom.svg Londres Pat McGeegan «Chance of a lifetime» 4 18
1969 Flag of Spain.svg Madrid Muriel Day «The wages of love» 7 10
1970 Flag of Netherlands.svg Ámsterdam Dana «All kinds of everything» 1 32
1971 Flag of Ireland.svg Dublín Angela Farrell «One day love» 11 79
1972 Flag of United Kingdom.svg Edimburg Sandie Jones «Ceol on ghrá» 15 72
1973 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Maxi «Do I dream?» 10 80
1974 Flag of United Kingdom.svg Brighton Tina Reynolds «Cross your heart» 7 11
1975 Flag of Sweden.svg Estocolm The Swarbriggs «That's what friends are for» 9 68
1976 Flag of Netherlands.svg La Haia Red Hurley «When» 10 54
1977 Flag of United Kingdom.svg Londres The Swarbriggs «It's nice to be in love again» 3 119
1978 Flag of France.svg París Colm C. T. Wilkinson «Born to sing» 5 86
1979 Flag of Israel.svg Jerusalem Cathal Dunne «Happy man» 5 80
1980 Flag of Netherlands.svg La Haia Johnny Logan «What's another year» 1 143
1981 Flag of Ireland.svg Dublín Sheeba «Horoscopes» 5 105
1982 Flag of United Kingdom.svg Harrogate The Duskeys «Here today, gone tomorrow» 11 49
No hi va participar el 1983
1984 Flag of Luxembourg.svg Luxemburg Linda Martin «Terminal 3» 2 137 No va haver-hi semifinals
1985 Flag of Sweden.svg Göteborg Maria Christian «Wait until the weekend comes» 6 91
1986 Flag of Norway.svg Bergen Luv Bug «You can count on me» 4 96
1987 Flag of Belgium.svg Brussel·les Johnny Logan «Hold Me Now» 1 172
1988 Flag of Ireland.svg Dublín Jump the Gun «Take him home» 8 79
1989 Flag of Switzerland.svg Lausana Kíev Connolly & The Missing passengers «The real me» 18 21
1990 Flag of Ireland.svg Zagreb Liam Reilly «Somewhere in Europe» 2 132
1991 Flag of Italy.svg Roma Kim Jackson «Could it be that I'm in love» 10 47
1992 Flag of Sweden.svg Malmö Linda Martin «Why Me?» 1 155
1993 Flag of Ireland.svg Millstreet Niamh Kavanagh «In Your Eyes» 1 187 País amfitrió
1994 Flag of Ireland.svg Dublín Paul Harrington & Charlie McGettigan «Rock 'n' Roll Kids» 1 226 No va haver-hi semifinals
1995 Flag of Ireland.svg Dublín Eddie Friel «Dreamin'» 14 44
1996 Flag of Norway.svg Oslo Eimear Quinn «The Voice» 1 162 2 198
1997 Flag of Ireland.svg Dublín Marc Roberts «Mysterious woman» 2 157 No va haver-hi semifinals
1998 Flag of United Kingdom.svg Birmingham Dawn Martin «Is always over now?» 9 64
1999 Flag of Israel.svg Jerusalem The Mullans «When you need me» 17 18
2000 Flag of Sweden.svg Estocolm Eamonn Toal «Millennium of love» 6 92
2001 Flag of Denmark.svg Copenhaguen Gary O'Shaughnessy «Without your love» 21 6
No hi va participar al 2002
2003 Flag of Latvia.svg Riga Mickey Harte «We've got the world» 11 53 No va haver-hi semifinals
2004 Flag of Turkey.svg Istanbul Chris Dauren «If the world stops turning» 22 7 Top 11 de l'any anterior
2005 Flag of Ukraine.svg Kíev Donna & Joseph McCaul «Love?» No es va classificar 14 51
2006 Flag of Greece.svg Atenes Brian Kennedy «Every song is a cry for love» 10 93 9 79
2007 Flag of Finland.svg Hèlsinki Dervish «They can't stop the spring» 24 5 Top 10 de l'any anterior
2008 Flag of Serbia.svg Belgrad Dustin the Turkey «Irlande douze points» No es va classificar 15 22
2009 Flag of Russian Federation.svg Moscou Sinéad Mulvey & Black Daisy «Et cetera» 11 52
2010 Flag of Norway.svg Oslo Niamh Kavanagh «It's for you» 23 25 9 67
2011 Flag of Germany.svg Düsseldorf Jedward «Lipstick» 8 119 8 68
2012 Flag of Azerbaijan.svg Bakú Jedward «Waterline» 19 46 6 92
2013 Flag of Sweden.svg Malmö Ryan Dolan «Only love survives» 26 5 8 54
2014 Flag of Denmark.svg Copenhaguen Ca-Linn feat. Kasey Smith «Heartbeat» No es va classificar 12 35
2015 Flag of Austria.svg Viena Molly Sterling «Playing with numbers» 12 35
2016 Flag of Sweden.svg Estocolm Nicky Byrne «Sunlight» 15 46
2017 Flag of Ukraine.svg Kíev Brendan Murray «Dying to try» 13 86
2018 Flag of Portugal.svg Lisboa Ryan O'Shaughnessy «Together»

(Ryan O'Shaughnessy, Mark Caplice, Laura Elizabeth Hughes)

16 136 6 179
2019 Flag of Israel.svg Tel Aviv Sarah McTernan «22»

(Janieck van de Polder, Marcia Sondeijker, Roel Rats)

No es va classificar 18 16
2020 Flag of Netherlands.svg Rotterdam Lesley Roy «Story Of My Life»
Festival cancel·lat
2021 Flag of Netherlands.svg Rotterdam Lesley Roy «Maps»
No es va classificar 16 20
2022 Flag of Italy.svg Torí Brooke Scullion «That's Rich»

Festivals organitzats a Irlanda[modifica]

Irlanda és l'únic país que ha organitzat el festival en múltiples ocasions consecutives; tres vegades entre 1993 i 1995. Sis de les set edicions que han tingut lloc a Irlanda, van ser a Dublín; tres al Point Theatre, dos al RDS i una al Gaiety Theatre. A més, el festival del 1993 va ser a Millstreet, Comtat de Cork. Durant el festival del 1994, Riverdance va fer el seu debut com el número d'intermedi.

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1971 Dublín Gaiety Theatre Bernadette Ní Ghallchóir
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1981 RDS Simmonscourt Doireann Ní Bhriain
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1988 Pat Kenny i Michelle Rocca
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1993 Millstreet Green Glens Arena Fionnuala Sweeney
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994 Dublín Point Theatre Gerry Ryan i Cynthia Ní Mhurchú
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1995 Mary Kennedy
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1997 Ronan Keating i Carrie Crowley

Votació d'Irlanda[modifica]

Fins a 2019, la votació d'Irlanda ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Flag of United Kingdom.svg Regne Unit 252
2 Flag of Sweden.svg Suècia 195
3 Flag of Germany.svg Alemanya 168
4 Flag of Norway.svg Noruega 164
5 Flag of France.svg França 146
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Flag of United Kingdom.svg Regne Unit 252
2 Flag of Sweden.svg Suècia 243
3 Flag of Norway.svg Noruega 228
4 Flag of Netherlands.svg Països Baixos 199
5 Flag of Denmark.svg Dinamarca 195
Més punts rebuts només en la gran final
Pos. País Punts
1 Flag of United Kingdom.svg Regne Unit 253
2 Flag of Sweden.svg Suècia 227
3 Flag of Switzerland.svg Suïssa 182
4 Flag of Austria.svg Àustria 172
5 Flag of Norway.svg Noruega 170
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Flag of United Kingdom.svg Regne Unit 325
2 Flag of Sweden.svg Suècia 244
3 Flag of Switzerland.svg Suïssa 217
4 Flag of Austria.svg Àustria 214
5 Flag of Belgium.svg Bèlgica 208

Guanyadors[modifica]

Irlanda té el rècord del major nombre de victòries en l'Eurovisió, amb set edicions guanyades. D'elles, quatre van ser a la meitat de la dècada dels noranta, un període en el qual l'èxit irlandès va trencar rècords: el país es va convertir en el primer a guanyar tres vegades consecutives.

Any Cançó Artista Compositor Punts Segon lloc
1970 "All Kinds of Everything" Dana Derry Lindsay, Jackie Smith 32 Regne Unit
1980 "What's Another Year" Johnny Logan Shay Healy 143 Alemanya
1987 "Hold Me Now" Johnny Logan Johnny Logan 172 Alemanya
1992 "Why Me?" Linda Martin Johnny Logan 155 Regne Unit
1993 "In Your Eyes" Niamh Kavanagh Jimmy Walsh 187 Regne Unit
1994 "Rock 'n' Roll Kids" Paul Harrington & Charlie McGettigan Brendan Graham 226 Polònia
1996 "The Voice" Eimear Quinn Brendan Graham 162 Noruega

12 punts[modifica]

  • Irlanda ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2015)[modifica]

Any País Any País Any País
1975  França 1989  Iugoslàvia 2003  Noruega
1976  Itàlia 1990  Itàlia 2004 Suècia Suècia
1977  Finlàndia 1991  Malta 2005  Letònia
1978  Bèlgica 1992  Àustria 2006 Lituània Lituània
1979  Israel 1993  Països Baixos 2007 Lituània Lituània
1980  Suïssa 1994  Hongria 2008 Letònia Letònia
1981  Suïssa 1995  Suècia 2009 Islàndia Islàndia
1982  Alemanya 1996  Suècia 2010 Dinamarca Dinamarca
No hi va participar en 1983 1997  Regne Unit 2011 Dinamarca Dinamarca
1984  Suècia 1998  Malta 2012  Suècia
1985  Noruega 1999  Eslovènia 2013 Dinamarca Dinamarca
1986  Bèlgica 2000  Dinamarca 2014  Àustria
1987  Itàlia 2001 Dinamarca Dinamarca 2015  Letònia
1988  Luxemburg No hi va participar en 2002

Final (2016 - )[modifica]

Any Jurat Televot
2016 Flag of Belgium.svg Bèlgica Flag of Lithuania.svg Lituània
2017 Flag of Romania.svg Romania
2018 Flag of Cyprus.svg Xipre Flag of Lithuania.svg Lituània
2019 Flag of Sweden.svg Suècia Flag of Norway.svg Noruega
2021

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. RTÉ:Eurovision. RTÉ.IE. Recuperat el 5 de setembre de 2007.
  2. Millstreet. Cork-guide.ie. Recuperat el 5 de setembre de 2007.

Enllaços externs[modifica]