Xipre al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Xipre

Estació membre (CyBC)
Final Nacional
Aparicions 38 (31 finals)
Primera aparició 1981
Millor resultat
Final 2n 2018
Semifinal 2n 2018
Pitjor resultat
Final 22è 1999, 2015
Semifinal 18è 2011
Enllaços externs
Pàgina en CyBC
Pàgina de Xipre en Eurovision.tv

Xipre va debutar al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1981 i, des de llavors, ha estat present en totes les edicions, excepte el 1988 -any en què la seva cançó va ser desqualificada-, 2001 i 2014.

El seu millor resultat ha estat el segon lloc que Eleni Foureira va obtenir en 2018. A més, en tres ocasions ha aconseguit el cinquè lloc: el 1982, amb Anna Vissi; en 1997, amb Chara & Andreas Constantinou; i en 2004, amb Lisa Andreas.

En 1988, Xipre va retirar la seva cançó després que la radiodifusora CyBC determinés que la cançó no complia amb els requisits per participar a causa que aquesta ja havia participat (sense ser seleccionada) en el procés de selecció nacional de 1984, la qual cosa és un incompliment de les regles de selecció per al certamen. En 2001, el país no es va qualificar per al festival pels baixos resultats obtinguts en les edicions anteriors, d'acord amb els processos de qualificació del moment.

La major part de les cançons xipriotes han estat cantades en grec o en anglès, amb les excepcions de 2000 quan la cançó «Nomiza» incloïa grec i italià, i la de 2007, quan Evridiki va interpretar «Comme Ci, Comme Ça» en francès. Encara que el turc és una de les llengües oficials del país, cap cançó xipriota l'ha usat, atès que no hi ha hagut cap xipriota turc que hagi participat en el festival.

Molt conegut és l'intercanvi dels "12 punts" entre Grècia i Xipre, per raons d'afinitat cultural. Des que existeix el televot (1998), sempre que han coincidit, l'intercanvi dels 12 punts s'ha realitzat sempre (normalment amb la disconformitat del públic). No obstant això, Xipre no va votar la seva veïna Turquia fins l'edició de 2003, quan el portaveu xipriota va donar vuit punts a la cantant que resultaria guanyadora, Sertab Erener, fent el símbol de la pau amb la seva mà. En 2015, malgrat que totes les apostes deien que no passaria de la semifinal, va passar amb el 6è lloc, i després en la final va aconseguir el 22è lloc amb 11 punts. En 2016, en canvi, les apostes auguraven un molt millor resultat que l'any anterior però finalment, encara que es van classificar, van quedar només una posició més amunt. En 2018, van obtenir el seu millor resultat històric amb «Fuego» d'Eleni Foureira, qui va quedar 2a tant en la semifinal (262 punts) com en la final (436 punts). Un any després, amb l'objectiu d'igualar o millorar el resultat de Foureira, Tamta Goduadze i el tema «Replay» van quedar en 13a posició amb 109 punts.

En les últimes edicions, Xipre només ha aconseguit superar la semifinal en 2010, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019.

En un total de 9 ocasions, Xipre ha aconseguit estar dins de la gran final en el TOP-10.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó

(Música / Lletra)

Final Punts Semifinal Punts.
1981 Dublín Island «Monika» (Μόνικα) 6 69 No va haver-hi semifinals
1982 Harrogate Anna Vissi «Mono I Agapi» (Μόνο η αγάπη) 5 85
1983 Munic Stavros & Constantina «I Agapi Akoma Zi» (Η αγάπη ακόμα ζει) 16 26
1984 Luxemburg Andy Paul «Anna Maria Elena» (Άννα Μαρία Λένα) 15 31
1985 Göteborg Lia Vissi «To Katalava Arga» (Το κατάλαβα αργά) 17 15
1986 Bergen Elpida «Tora Zo» (Τώρα ζω) 20 4
1987 Brussel·les Alexia «Aspro Mavro» (Άσπρο-μαύρο) 7 80
1988 Dublín Yiannis Dimitrou & Scott Adams «Thimame» (Θυμάμαι) Retirat
1989 Lausana Yiannis Savvidakis & Fani Polymeri «Apopse As Vrethoume» (Απόψε ας βρεθούμε) 11 51 No va haver-hi semifinals
1990 Zagreb Haris Anastazio «Milas Poli» (Μιλάς πολύ) 14 36
1991 Roma Elena Patroklou «SOS» 9 60
1992 Malmö Evridiki «Teriazoume» (Ταιριάζουμε) 11 57
1993 Millstreet Kyriakos Zympoulakis & Dimos Van Beke «Mi Stamatas» (Μη σταματάς) 19 17 Kvalifikacija za Millstreet
1994 Dublín Evridiki «Ime Anthropos Ki Ego» (Είμαι άνθρωπος κι εγώ) 11 51 No va haver-hi semifinals
1995 Dublín Alex Panayi «Sti fotia» (Στη φωτιά) 9 79
1996 Oslo Constantinos Christoforou «Mono yia mas» (Μόνο για μας) 9 72 15 42
1997 Dublín Hara & Andreas Constantinou «Mana mou» (Μάνα μου) 5 98 No va haver-hi semifinals
1998 Birmingham Michalis Hatzigiannis «Genesis» (Γένεσις) 11 37
1999 Jerusalem Marlen Angelidou «Tha'ne erotas» (Θα 'ναι έρωτας) 22 2
2000 Estocolm Voice «Nomiza» (Νόμιζα) 21 8
No hi va participar en 2001
2002 Tallinn One «Gimme»

(George Theofanous)

6 85 No va haver-hi semifinals
2003 Riga Stelios Konstantas «Feeling alive»

(Stelios Konstantas)

20 15
2004 Istanbul Lisa Andreas «Stronger every minute»

(Mike Connaris)

5 170 5 149
2005 Kíev Constantinos Christoforou «Ela ela (Come baby)» (Ελα Ελα)

(Constantinos Christoforou)

18 46 Top 12 de l'any anterior
2006 Atenes Annette Artani «Why angels cry»

(Peter Yiannaki)

No es va classificar 15 57
2007 Hèlsinki Evridiki «Comme ci, comme ça»

(Dimitris Korgialas / Poseidonas Yannopoulos)

15 65
2008 Belgrad Evdokia Kadi «Femme fatale»

(Nicos Evangelou / Vangelis Evangelou)

15 36
2009 Moscou Christina Metaxa «Firefly»

(Nicolas Metaxas)

14 32
2010 Oslo Jon Lilygreen & The Islanders «Life looks better in spring»

(Nasos Lambrianides, Melis Konstantinou / Nasos Lambrianides)

21 27 10 67
2011 Düsseldorf Christos Mylordos «Sant aggelos s'agapisa» (Σαν άγγελος σ'αγάπησα)

(Andreas Anastasiou / Mihalis Antoniou)

No es va classificar 18 16
2012 Baku Ivi Adamou[1] «La La Love»

(Alex Papaconstantinou, Björn Djupström, Alexandra Zakka, Viktor Svensson)

16[nota 1] 65 7 91
2013 Malmö Despina Olympiou «An me thimasai» (Aν με θυμάσαι)

(A. Giorgallis / Z. Zindillis)

No es va classificar 15 11
No hi va participar en 2014
2015 Viena John Karayiannis «One thing that I should have done»

(Mike Connaris)

22 11 6 87
2016 Estocolm Minus One «Alter ego»

(Thomas G:son, Minus One)

21 96 8 164
2017 Kíev Hovig «Gravity»

(Thomas G:son)

21 68 5 164
2018 Lisboa Eleni Foureira «Fuego»

(Alex Papaconstantinou)

2 436 2 262
2019 Tel Aviv Tamta Goduadze «Replay»

(Alex Papaconstantinou)

13 109 9 149
2020 Rotterdam Sandro Nicolas «Running»
Festival cancel·lat
2021 Rotterdam Élena Tsangrinú «El Diablo»
16 94 6 170
2022 Torí Andromache «Ela» (Ελα)
No es va classificar 12 63
2023 Liverpool Andrew Lambrou «Break a Broken Heart»

Votació de Xipre[modifica]

Fins a 2019, la votació de Xipre ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Grècia 348
2 Espanya 123
3 Rússia 120
4 Itàlia 119
Suècia 119
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Grècia 467
2 Rússia 169
3 Suècia 163
4 Espanya 123
5 Bulgària 120
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 Grècia 307
2 Malta 94
3 Regne Unit 89
4 Espanya 72
5 Suècia 69
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Grècia 448
2 Regne Unit 158
3 Armènia 121
4 Malta 119
5 Espanya 112

12 punts[modifica]

  • Xipre ha donat 12 punts a:

Final (1981 - 2003)[modifica]

Any País Any País Any País Any País
1981 Irlanda 1987 Grècia 1993 Grècia 1999 Islàndia
1982 Alemanya No hi va participar en 1988 1994 2000 Rússia
1983 Grècia 1989 Grècia 1995 No hi va participar en 2001
1984 Suècia 1990 Itàlia 1996 Portugal 2002 Grècia
1985 Alemanya 1991 Espanya 1997 Grècia 2003
1986 Iugoslàvia 1992 Grècia 1998

Final (2004 - 2015)[modifica]

Any País Any País
2004 Grècia 2010 Grècia
2005 2011
2006 2012
2007 2013
2008 No hi participà en 2014
2009 2015 Itàlia

Final (2016 - )[modifica]

Any Jurat Televot
2016 Rússia Bulgària
2017 Grècia Grècia
2018 Suècia Bulgària
2019 Grècia Grècia
2021 Grècia Grècia

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. En la final de 2012, Xipre i Ucraïna van rebre 65 punts cadascun. No obstant això, segons les normes de desempat del Festival, Ucraïna va obtenir el quinzè lloc i, Xipre, el setzè. Això es deu al fet que Xipre va rebre punts d'un menor nombre de països que Ucraïna.

Referències[modifica]

  1. «Ivi Adamou representarà Xipre i triarà cançó al desembre». oikotimes.com, 04-08-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 4 agost 2011].