Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974

50° 49′ 24″ N, 0° 08′ 18″ O
Tipus	Festival d'Eurovisió
Data	1974
Número d'edició	19
← 1973 1975 →
Localització	Brighton Dome (Anglaterra) (en)
Presentador	Katie Boyle
Nombre de participants	17
Participant	ABBA Gigliola Cinquetti Mouth & MacNeal Ireen Sheer Romuald Figuier Olivia Newton-John Tina Reynolds Kaveret (en) Jacques Hustin Peret Marinella Korni Grupa (en) Carita Holmström Anne-Karine Strøm Bendik Singers (en) Paulo de Carvalho Cindy & Bert (en) Piera Martell
Gènere	televisió musical
Guanyador	Waterloo↔ Suècia
Lloc web	eurovision.tv…

El XIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va ser celebrat el 6 d'abril de 1974 a Brighton, Regne Unit, amb Katie Boyle com a presentadora. La cançó guanyadora va ser «Waterloo» del reeixit grup suec ABBA.

Luxemburg, guanyador de les edicions de 1972 i 1973, no podia fer front als costos d'una nova organització. Així, el Regne Unit, que havia quedat en tercer lloc, es va oferir a organitzar el festival d'aquell any, sense que la resta de països, inclòs Espanya que havia quedat segona classificada, s'oposessin.

Com a representant del Regne Unit es va presentar Olivia Newton-John, qui va aconseguir la quarta posició amb «Long Live Love». A pesar que ella desitjava interpretar una altra cançó al festival, aquest tema va ser triat pel vot postal de la població del país. Una altra de les cantants més populars de l'edició va ser Gigliola Cinquetti, qui va quedar segona amb «Sì» deu anys després de la seva victòria al festival.

França estava disposada a participar en el festival amb la cançó «La vie à vingt-cinq ans» de Dani, però va acabar per no presentar-se després de la defunció de Georges Pompidou, el president francès, durant la setmana dels assajos. Aquesta cançó era considerada una de les favorites per al triomf, fins i tot per sobre de la cançó d'ABBA. Li hagués correspost actuar en 14è lloc, entre Irlanda i Alemanya Occidental.

El 25 d'abril de 1974, la cançó «E Depois do Adeus» seria utilitzada com a himne pel cop d'estat pacífic dut a terme a Portugal contra el govern feixista.

Resultats

  Països participants.

  Països que hi van participar al passat però no el 1974.

Suècia va començar primera i d'aquest lloc no es va moure. Va ser un festival bastant clar: ABBA era la gran favorita i, amb la retirada de França, l'altre candidat a la victòria, es va facilitar el camí a la victòria de Suècia.

#	País i TV	Intèrpret(s)	Cançó	Traducció	Idioma	Posició	Punts
1	Finlàndia YLE	Carita Holmström	Keep me warm	Mantingues-me calent	Anglès	13	4
2	Regne Unit BBC	Olivia Newton-John	Long live love	Llarga vida a l'amor	Anglès	4	14
3	Espanya TVE	Peret	Canta y sé feliz	Canta i sigues feliç	Castellà	9	10
4	Noruega NRK	Anne-Karine Strøm	The first day of love	El primer dia d'amor	Anglès	15	3
5	Grècia ERT	Marinella	Krasi, thalassa ke t'agori mu	Vi, el mar i el meu nuvi	Grec	11	7
6	Israel IBA	Kaveret	Natati la chaiai	Li vaig donar la meva vida	Hebreu	7	11
7	Iugoslàvia JRT	Korni	Moja generacija	La meva generació	Serbi	12	6
8	Suècia SR	ABBA	Waterloo	-	Anglès	1	24
9	Luxemburg CLT	Ireen Sheer	Bye bye, I love you	Adéu, t'estimo	Francès	5	14
10	Mònaco TMC	Romuald	Celui qui reste et celui qui s'en va	Qui es queda i qui es va	Francès	6	14
11	Bèlgica RTB	Jacques Hustin	Fleur de liberté	Flor de llibertat	Francès	9	10
12	Països Baixos NOS	Mouth & MacNeal	I see a star	Veig una estrella	Anglès	3	15
13	Irlanda RTÉ	Tina Reynolds	Cross your heart	Promet	Anglès	8	11
14	Alemanya Occidental ARD	Cindy & Bert	Die Sommermelodie	La cançó de l'estiu	Alemany	16	3
15	Suïssa SSR SRG	Piera Martell	Mein Ruf nach dir	La meva trucada per a tu	Alemany	17	3
16	Portugal RTP	Paulo de Carvalho	E Depois do Adeus	I després de l'adéu	Portuguès	14	3
17	Itàlia RAI	Gigliola Cinquetti	Sì	Sí	Italià	2	18

Votació

Sistema de votació

Al principi es va pensar fer una extensió del sistema d'anys anteriors, fent que cada jurat tingués deu membres en lloc de dos i cadascun donés d'1 a 5 punts a totes les cançons excepte a la del seu propi país. L'anunci dels resultats es farien posteriorment per telèfon. Als assajos es va veure que l'excessiu temps consumit en les votacions feia el sistema inviable, per la qual cosa, a última hora, es va decidir recuperar el sistema de 1970, pel qual cada país tenia un jurat compost de deu membres, cadascun dels quals atorgava 1 punt a la seva cançó favorita. Això va motivar la protesta de diverses delegacions, entre elles la d'Espanya.

Taula de vots

																			Total
Participants	Finlàndia		1	0	0	0	2	0	0	0	0	0	0	1	0	0	0	0	4
	Regne Unit	1		0	0	1	0	4	0	0	0	1	0	1	2	1	0	3	14
	Espanya	0	0		2	0	0	0	0	1	3	0	1	0	1	0	2	0	10
	Noruega	0	0	0		0	0	0	1	0	1	1	0	0	0	0	0	0	3
	Grècia	0	0	0	0		0	0	2	0	0	0	4	0	0	0	1	0	7
	Israel	0	2	0	0	0		0	1	0	0	0	2	1	0	0	2	3	11
	Iugoslàvia	1	0	1	0	0	0		0	0	0	1	0	0	0	0	1	2	6
	Suècia	5	0	1	2	0	2	1		1	0	0	3	1	2	5	1	0	24
	Luxemburg	0	0	1	0	1	2	2	0		1	1	0	3	1	0	0	2	14
	Mònaco	0	0	2	1	0	1	0	1	2		2	0	1	2	1	1	0	14
	Bèlgica	0	0	0	2	5	0	0	0	3	0		0	0	0	0	0	0	10
	Països Baixos	1	0	0	1	2	1	3	3	0	0	1		1	1	0	1	0	15
	Irlanda	0	1	2	2	0	1	0	2	2	1	0	0		0	0	0	0	11
	Alemanya	0	0	0	0	1	0	0	0	0	0	1	0	0		1	0	0	3
	Suïssa	0	1	0	0	0	0	0	0	0	0	1	0	0	1		0	0	3
	Portugal	0	0	1	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	2		0	3
	Itàlia	2	5	2	0	0	1	0	0	1	4	1	0	1	0	0	1		18
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Polèmiques

Autocensura italiana

Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 a través de la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci, que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió ocorreria més d'un mes abans del dia de la votació que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "Sì", que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al «sí» en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment, els partidaris del «no» es van alçar amb la victòria amb el 59,30% dels vots, de manera que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974

• Lletra de tots els temes participants (original i traducció al castellà)
• Eurovisió 1974 en eurovision-spain.com Arxivat 2009-05-24 a Wayback Machine.
• Vídeo complet del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974