Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1974
Tipus Festival de la Cançó d'Eurovisió
edició d'un festival
Data 1974
Número d'edició 19
Localització Brighton Dome Tradueix
Presentador Katie Boyle
Nombre de participants 17
Participant
Guanyador

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0313361
Modifica les dades a Wikidata

El XIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va ser celebrat el 6 d'abril de 1974 a Brighton, Regne Unit, amb Katie Boyle com a presentadora. La cançó guanyadora va ser «Waterloo» del reeixit grup suec ABBA.

Luxemburg, guanyador de les edicions de 1972 i 1973, no podia fer front als costos d'una nova organització. Així, el Regne Unit, que havia quedat en tercer lloc, es va oferir a organitzar el festival d'aquell any, sense que la resta de països, inclòs Espanya que havia quedat segona classificada, s'oposessin.

Com a representant del Regne Unit es va presentar Olivia Newton-John, qui va aconseguir la quarta posició amb «Long Live Love». A pesar que ella desitjava interpretar una altra cançó al festival, aquest tema va ser triat pel vot postal de la població del país. Una altra de les cantants més populars de l'edició va ser Gigliola Cinquetti, qui va quedar segona amb «Sì» deu anys després de la seva victòria al festival.

França estava disposada a participar en el festival amb la cançó «La vie à vingt-cinq ans» de Dani, però va acabar per no presentar-se després de la defunció de Georges Pompidou, el president francès, durant la setmana dels assajos. Aquesta cançó era considerada una de les favorites per al triomf, fins i tot per sobre de la cançó d'ABBA. Li hagués correspost actuar en 14è lloc, entre Irlanda i Alemanya Occidental.

El 25 d'abril de 1974, la cançó «E Depois do Adeus» seria utilitzada com a himne pel cop d'estat pacífic dut a terme a Portugal contra el govern feixista.

Resultats[modifica]

  • Països participants.
  • Països que hi van participar al passat però no el 1974.
  • Suècia va començar primera i d'aquest lloc no es va moure. Va ser un festival bastant clar: ABBA era la gran favorita i, amb la retirada de França, l'altre candidat a la victòria, es va facilitar el camí a la victòria de Suècia.[1]

    # País i TV Intèrpret(s) Cançó Traducció Idioma Posició Punts
    1 Finlàndia Finlàndia

    YLE

    Carita Holmström Keep me warm Mantingues-me calent Anglès 13 4
    2 Regne Unit Regne Unit

    BBC

    Olivia Newton-John Long live love Llarga vida a l'amor Anglès 4 14
    3 Espanya franquista Espanya

    TVE

    Peret Canta y sé feliz Canta i sigues feliç Castellà 9 10
    4 Noruega Noruega

    NRK

    Anne-Karine Strøm The first day of love El primer dia d'amor Anglès 15 3
    5 Bandera històrica Grècia

    ERT

    Marinella Krasi, thalassa ke t'agori mu Vi, el mar i el meu nuvi Grec 11 7
    6 Israel Israel

    IBA

    Kaveret Natati la chaiai Li vaig donar la meva vida Hebreu 7 11
    7 Iugoslàvia Iugoslàvia

    JRT

    Korni Moja generacija La meva generació Serbi 12 6
    8 Suècia Suècia

    SR

    ABBA Waterloo - Anglès 1 24
    9 Luxemburg Luxemburg

    CLT

    Ireen Sheer Bye bye, I love you Adéu, t'estimo Francès 5 14
    10 Mònaco Mònaco

    TMC

    Romuald Celui qui reste et celui qui s'en va Qui es queda i qui es va Francès 6 14
    11 Bèlgica Bèlgica

    RTB

    Jacques Hustin Fleur de liberté Flor de llibertat Francès 9 10
    12 Països Baixos Països Baixos

    NOS

    Mouth & MacNeal I see a star Veig una estrella Anglès 3 15
    13 Irlanda Irlanda

    RTÉ

    Tina Reynolds Cross your heart Promet Anglès 8 11
    14 Alemanya Occidental Alemanya Occidental

    ARD

    Cindy & Bert Die Sommermelodie La cançó de l'estiu Alemany 16 3
    15  Suïssa

    SSR SRG

    Piera Martell Mein Ruf nach dir La meva trucada per a tu Alemany 17 3
    16 Portugal Portugal

    RTP

    Paulo de Carvalho E Depois do Adeus I després de l'adéu Portuguès 14 3
    17 Itàlia Itàlia

    RAI

    Gigliola Cinquetti Italià 2 18

    Votació[modifica]

    Sistema de votació[modifica]

    Al principi es va pensar fer una extensió del sistema d'anys anteriors, fent que cada jurat tingués deu membres en lloc de dos i cadascun donés d'1 a 5 punts a totes les cançons excepte a la del seu propi país. L'anunci dels resultats es farien posteriorment per telèfon. Als assajos es va veure que l'excessiu temps consumit en les votacions feia el sistema inviable, per la qual cosa, a última hora, es va decidir recuperar el sistema de 1970, pel qual cada país tenia un jurat compost de deu membres, cadascun dels quals atorgava 1 punt a la seva cançó favorita. Això va motivar la protesta de diverses delegacions, entre elles la d'Espanya.

    Taula de vots[modifica]

    Finlàndia Regne Unit Espanya franquista Noruega Bandera històrica Israel Iugoslàvia Suècia Luxemburg Mònaco Bèlgica Països Baixos Irlanda Alemanya Occidental Suïssa Portugal ItàliaTotal
    Participants Finlàndia   1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 04
    Regne Unit 1   0 0 1 0 4 0 0 0 1 0 1 2 1 0 314
    Espanya 0 0   2 0 0 0 0 1 3 0 1 0 1 0 2 010
    Noruega 0 0 0   0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 03
    Grècia 0 0 0 0   0 0 2 0 0 0 4 0 0 0 1 07
    Israel 0 2 0 0 0   0 1 0 0 0 2 1 0 0 2 311
    Iugoslàvia 1 0 1 0 0 0   0 0 0 1 0 0 0 0 1 26
    Suècia 5 0 1 2 0 2 1   1 0 0 3 1 2 5 1 024
    Luxemburg 0 0 1 0 1 2 2 0   1 1 0 3 1 0 0 214
    Mònaco 0 0 2 1 0 1 0 1 2   2 0 1 2 1 1 014
    Bèlgica 0 0 0 2 5 0 0 0 3 0   0 0 0 0 0 010
    Països Baixos 1 0 0 1 2 1 3 3 0 0 1   1 1 0 1 015
    Irlanda 0 1 2 2 0 1 0 2 2 1 0 0   0 0 0 011
    Alemanya 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0   1 0 03
    Suïssa 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1   0 03
    Portugal 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2   03
    Itàlia 2 5 2 0 0 1 0 0 1 4 1 0 1 0 0 1  18
    LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

    Polèmiques[modifica]

    Autocensura italiana[modifica]

    Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 a través de la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci, que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió ocorreria més d'un mes abans del dia de la votació que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "", que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al "sí" en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment, els partidaris del "no" es van alçar amb la victòria amb el 59,30% dels vots, de manera que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

    Referències[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974