Vés al contingut

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1966
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 49° 37′ N, 6° 07′ E / 49.61°N,6.12°E / 49.61; 6.12
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Data5 març 1966 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició11 Modifica el valor a Wikidata
← 1965 Modifica el valor a Wikidata
1967 → Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVilla Louvigny (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
EstatLuxemburg Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorRTL Group i Unió Europea de Radiodifusió Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJosiane Shen Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants18 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Udo Jürgens
Lill Lindfors
Svante Thuresson
Åse Kleveland
Dickie Rock
Madeleine Pascal
Berta Ambrož
Raphael
Kenneth McKellar
Margot Eskens
Michèle Torr
Ann-Christine Nyström
Madalena Iglésias do Vale
Ulla Pia
Milly Scott
Dominique Walter
Tereza Kesovija (en) Tradueix
Domenico Modugno
Tonia Modifica el valor a Wikidata
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Mitjà de comunicació
Emissora originalRTL Group Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0313353 Modifica els identificadors a Wikidata
Vila Louvigny, seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.

L'XI Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar a la Ciutat de Luxemburg el 5 de març de 1966, després que la representant de Luxemburg, France Gall, obtingués la victòria amb la cançó «Poupée de cire, poupée de son» en l'edició de 1965.[1][2] Va ser la segona vegada que el país va organitzar el festival, ja que ho havia fet en 1962 després de la seva victòria en 1961.[3] L'esdeveniment va ser conduït per Josiane Shen.

Va ser aquell any quan es va instaurar la norma per la qual només es podia portar un tema en l'idioma nacional de cada país. Això va sorgir com a mesura davant la presentació per part de Suècia del tema en anglès, «Absent friend», l'any anterior.[4]

La cantant neerlandesa, Milly Scott, va ser la primera persona de raça negra a participar en el certamen, i també la primera intèrpret en la història del festival que va prescindir del micròfon de peu que tots els seus antecessors havien emprat. Ella va utilitzar un micròfon de mà.

Finalment, Àustria es va coronar campiona de l'11a edició del Festival d'Eurovisió amb Udo Jürgens i la cançó «Merci, chérie» amb 31 punts, qui va aconseguir d'aquesta manera la primera victòria del país en la història del certamen. En segon lloc va quedar Suècia amb Lill Lindfors & Svante Thuresson i «Nygammal vals» amb 16 punts, i Noruega va quedar en tercer lloc amb Åse Kleveland i «Intet er nytt under solen», que a més va ser la primera dona en no portar un vestit en el festival.[2]

Països participants

[modifica]

Cançó i selecció

[modifica]
País i TV Títol original de la cançó Artista(es) Procés i data de selecció
Traducció al català Idioma(es)
Alemanya Occidental Alemanya Occidental

ARD

«Die Zeiger der Uhr» Margot Eskens Elecció interna
Les agulles del rellotge Alemany
Àustria Àustria

ORF

«Merci, chérie» Udo Jürgens† Elecció interna
Gràcies, estimada Alemany i francès
Bèlgica Bèlgica

RTB

«Un peu de poivre, un peu de sel» Tonia Eurosong, 25-01-1967
Una mica de pebre, una mica de sal Francès
Dinamarca Dinamarca

DR

«Stop - mens legen er go» Ulla Pia Dansk Melodi Grand Prix 1966, 6-02-1966
Para — mentre tot va bé Danès
Espanya franquista Espanya

TVE

«Yo soy aquél» Raphael Elecció interna
Jo sóc aquell Castellà
Finlàndia Finlàndia

YLE

«Playboy» Ann Christine Final nacional, 22-01-1967
— Finès
França França

RTF

«Chez nous» Dominique Walter Elecció interna
Per nosaltres Francès
Irlanda Irlanda

RTÉ

«Come back to stay» Dickie Rock Final nacional
Torna per quedar-te Anglés
Itàlia Itàlia

RAI

«Dio, come ti amo» Domenico Modugno†[Nota 1] Festival de la Cançó de Sanremo 1966, 29-01-1966
Déu, com t'estimo Italià
Luxemburg Luxemburg

CLT

«Ce soir je t'attendais» Michèle Torr Elecció interna
Aquesta nit et vaig esperar Francès
Mònaco Mònaco

TMC

«Bien plus fort» Tereza Kesojiva —
Molt més fort Francès
Noruega Noruega

NRK

«Intet er nytt under solen» Åse Kleveland Melodi Grand Prix 1966, 5-02-1966
No hi ha res de nou sota el sol Noruec
Països Baixos Països Baixos

NTS

«Fernando en Filippo» Milly Scott Nationaal Songfestival 1966
Fernando i Filippo Neerlandès
Regne Unit Regne Unit

BBC

«A man without love» Kenneth McKellar† A Song For Europe, 27-01-1966 (cantant triat internament)
Un home sense amor Anglés
Portugal Portugal

RTP

«Ele i Ela» Madalena Iglésias Gran Prémio TV dona Canção Portuguesa 1966, 15-01-1966
Ell i ella Portuguès
Suècia Suècia

SR

«Nygammal vals» Lill Lindfors & Svante Thuresson Melodifestivalen 1966, 24-02-1966
Nou antic vals Suec
Suïssa Suïssa

SRG SSR

«Ne vois-tu pas?» Medeleine Pascal Final nacional, 5-02-1966
No ho veus? Francès
Iugoslàvia Iugoslàvia

JRT

«Brez besed» Berta Ambrož† Eurovizija 1967, 23-01-1967
Sense paraules Eslovè
  1. ↑ Itàlia: Durant els assajos, Domenico Modugno no estava satisfet amb l'orquestra i va deixar l'escenari enutjat. No se sabia exactament si interpretaria la cançó al festival, però finalment ho va fer.

Artistes que hi tornen

[modifica]

Directors d'orquestra

[modifica]

Els països podien presentar el seu propi director d'orquestra o el del país amfitrió, Jean Rodères.[5]

Resultats

[modifica]

Encara que el principi de la votació va començar renyit entre Bèlgica, Suècia i Àustria, Bèlgica es va despenjar aviat i Àustria va anar agafant major avantatge sobre Suècia, que acabaria 2a. El podi el va completar Noruega en tercer lloc. Àustria va ser matemàticament guanyadora abans de l'última votació

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 Alemanya Occidental Alemanya Occidental Margot Eskens «Die Zeiger der Uhr» 10 7
02 Dinamarca Dinamarca Ulla Pia «Stop - mens legen er go» 14 4
03 Bèlgica Bèlgica Tonia «Un peu de poivre, un peu de sel» 4 14
04 Luxemburg Luxemburg Michele Torr «Ce soir je t'attendais» 10 7
05 Iugoslàvia Iugoslàvia Berta Ambrož «Brez besed» 7 9
06 Noruega Noruega Åse Kleveland «Intet er nytt under solen» 3 15
07 Finlàndia Finlàndia Ann-Christine Nyström «Playboy» 10 7
08 Portugal Portugal Madalena Iglésias «Ele i Ela» 13 6
09 Àustria Àustria Udo Jürgens «Merci, Chérie» 1 31
10 Suècia Suècia Lill Lindfors & Svante Thuresson «Nygammal vals» 2 16
11 Espanya franquista Espanya Raphael «Yo soy aquel» 7 9
12 Suïssa Suïssa Madeleine Pascal «Ne vois-tu pas» 6 12
13 Mònaco Mònaco Tereza «Bien plus fort» 17 0
14 Itàlia Itàlia Domenico Modugno «Dio, come ti amo» 17 0
15 França França Dominique Walter «Chez nous» 16 1
16 Països Baixos Països Baixos Milly Scott «Fernando en Filippo» 15 2
17 Irlanda Irlanda Dickie Rock «Come Back to Stay» 4 14
18 Regne Unit Regne Unit Kenneth McKellar «A Man Without Love» 9 8

Votació

[modifica]

Durant la votació, la presentadora va saludar el portaveu del Regne Unit, però es va equivocar i en lloc de dir «Good evening, London» («Bona tarda, Londres» a manera de salutació), va dir «Good night, London» («Bona nit, Londres» a manera de comiat), al que el portaveu va respondre «Good morning, Luxembourg» («Bon dia, Luxemburg»), quan ja eren les 11 de la nit, la qual cosa va fer que a Josiane li donés un atac de riure. Això va provocar que tot el públic en Vila Louvigny va esclatar en riures i aplaudiments.

Votants
Alemanya Occidental Dinamarca Bèlgica Luxemburg Iugoslàvia Noruega Finlàndia Portugal Àustria Suècia Espanya franquista Suïssa Mònaco Itàlia França Països Baixos Irlanda Regne Unit Total
Participants Alemanya 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 5 0 1 0 0 0 0 7
Dinamarca 0 0 0 0 1 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
Bèlgica 5 0 0 0 0 0 3 0 1 0 0 0 0 0 5 0 0 14
Luxemburg 0 0 0 0 0 0 0 1 5 0 0 0 0 1 0 0 0 7
Iugoslàvia 3 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 9
Noruega 1 0 0 0 0 0 0 3 3 3 0 0 5 0 0 0 0 15
Finlàndia 0 3 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 7
Portugal 0 1 0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 6
Àustria 0 0 5 5 5 0 0 1 0 1 3 5 3 3 0 0 0 31
Suècia 0 5 0 0 0 5 5 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 16
Espanya 0 0 0 0 1 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 3 9
Suïssa 0 0 0 1 0 0 0 0 5 0 0 3 0 0 0 3 0 12
Mònaco 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Itàlia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
França 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Països Baixos 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2
Irlanda 0 0 3 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 3 0 14
Regne Unit 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 8
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Portaveus

[modifica]
  • Alemanya Occidental Alemanya Occidental - Werner Veigel (Periodista i presentador de TV)
  • Dinamarca Dinamarca - Bent Henius
  • Bèlgica Bèlgica - André Hagon
  • Luxemburg Luxemburg - Camillo Felgen (Representant de Luxemburg 1960 i 1962)
  • Iugoslàvia Iugoslàvia - Dragana Marković
  • Noruega Noruega - Erik Diesen (Personalitat de ràdio i televisió[6])
  • Finlàndia Finlàndia - Poppe Berg[7]
  • Portugal Portugal - Maria Manuela Furtado
  • Àustria Àustria - Ernst Grissemann
  • Suècia Suècia - Edvard Matz
  • Suïssa Suïssa - Alexandre Burger
  • Espanya franquista Espanya - Margarita Nicola
  • Itàlia Itàlia - Enzo Tortora (Presentador de TV)
  • França França - Claude Darget
  • Països Baixos Països Baixos - Herman Brouwer[8]
  • Irlanda Irlanda - Frank Hall (Periodista i locutor)
  • Regne Unit Regne Unit - Michael Aspel (Presentador de TV)

Retransmissió i comentaristes

[modifica]

Països participants

[modifica]
(BRT): Herman Verelst
(Televizija Zagreb): Mladen Delić
(Televizija Ljubljana): Presaž Terček
  • Noruega Noruega (NRK i NRK P1): Sverre Christophersen
  • Finlàndia Finlàndia (TV-ohjelma 1): Aarno Walli
  • Portugal Portugal (RTP): Henrique Mendes
  • Àustria Àustria (ORF): Emil Kollpacher
  • Suècia Suècia (Sveriges Radio-TV i SR P3): Sven Lindahl[10]
  • Espanya franquista Espanya (TVE): Federico Gallo
  • Suïssa Suïssa (TV DRS): Theodor Haller
(TSR): Georges Hardy
(TSI): Giovanni Bertini
(Radio Éireann): Kevin Roche
  • Regne Unit Regne Unit (BBC 1): David Jacobs
(BBC Light Programme): John Duhn

Països no participants

[modifica]
  • Alemanya Oriental Alemanya Oriental (Deutscher Fernsehfunk)
  • Txecoslovàquia xecoslovàquia(ČST)
  • Hongria Hongria (RTV)
  • Marroc Marroc (SNRT)
  • Polònia Polònia (TP)
  • Romania Romania (TVR)
  • Unió Soviètica Unió Soviètica (CT USSR)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eurovision Song Contest back in time "1965"». eurovision.tv. Unió Europea de Radiodifusió, 08-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Eurovision Song Contest 1966». eurovision.tv. Unió Europea de Radiodifusió. [Consulta: 1r setembre 2016].
  3. ↑ «Eurovision Song Contest 1962». eurovision.tv. Unió Europea de Radiodifusió. [Consulta: 1r setembre 2016].
  4. ↑ «Eurovision at 60: English songs dominate – and there’s added ‘anti-booing’ technology». theconversation.com. The Conversarion, 23-05-2015. [Consulta: 2 setembre 2016].
  5. ↑ «Conductors 1967». andtheconductoris.eu. [Consulta: 16 agost 2016].
  6. ↑ Dyrseth, Seppo (OGAE Norway)
  7. ↑ «Selostajat ja taustalaulajat läpi vuosien? • Viisukuppila». viisukuppila.fi. [Consulta: 2 setembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 Teddy Scholten geeft commentaar op het Eurovisie Songfestival. Limburgs Dagblad, 25 de febrero de 1966
  9. ↑ 9,0 9,1 Masson, Christian. «1966 - Luxembourg». songcontest.free.fr. [Consulta: 2 setembre 2016].
  10. ↑ Melodifestivalen genom tiderna (en suec). Estocolm: Premium Publishing AB, 2006, p. 48. ISBN 91-89136-29-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_1966&oldid=32966400»