Portugal al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Portugal

EuroPortugal.svg

Estació membre RTP.svg
Final Nacional Festival RTP da Canção
Aparicions 51 (42 finals)
Primera aparició 1964
Millor resultat
Final 1r 2017
Semifinal 1r 2017
Pitjor resultat
Final 26è 2018
Semifinal 19è 2006
Enllaços externs
Pàgina en RTP
Pàgina de Portugal en Eurovision.tv
Salvador Sobral, guanyador del Festival d'Eurovisió 2017 amb 758 punts, rècord de punts fins al moment en la història del concurs.

Portugal ha participat en 50 ocasions al Festival de la Cançó d'Eurovisió, després del seu debut en 1964.

El Festival RTP da Canção és un concurs organitzat per la RTP, des de 1964, amb l'objectiu de seleccionar una cançó per al Festival de la Cançó d'Eurovisió.

Malgrat tenir una llarga trajectòria al Festival de la Cançó d'Eurovisió, Portugal mai no ha tingut resultats particularment bons. De les 49 cançons que ha enviat, només 10 han acabat dins del TOP-10 en una gran final, mentre que la resta s'han quedat fora; de vegades, bastant lluny d'elles. No obstant això, en 2017 van aconseguir la seva primera victòria al festival, amb 758 punts.

La primera participació, en 1964, va ser bastant descoratjadora. El país hi va enviar António Calvário amb la cançó «Oração», la qual no va rebre punts i va quedar en últim lloc. Aquest mal començament va ser seguit per altres mals resultats. En cada ocasió, els portuguesos només havien obtingut alguns punts i cada any acabaven en els últims llocs de la graella de resultats.

1970 va ser la primera vegada en què Portugal no participava en Eurovisió ja que, juntament amb Àustria i els països escandinaus es van retirar del Festival per no estar d'acord amb el resultat de l'any anterior, en el qual es van anunciar quatre guanyadors. Per tal motiu, Sérgio Borges amb la cançó «Onde Vais Rio Que Eu Canto?», que havien seleccionat per representar a Portugal, no s'hi va presentar.

El país hi va tornar en 1971 amb la cantant Tonicha i va acabar en 9è lloc amb 83 punts, fet que va marcar el primer èxit en Eurovisió per als portuguesos. L'any següent, en 1972, Carlos Mendes i la cançó «A Festa Da Vida» van quedar en 7è lloc amb 90 punts. En 1973, Portugal va tornar a quedar dins dels primers deu llocs amb Fernando Tordo i «Tourada».

Malgrat aquests resultats, Portugal no va trigar a tornar als mals resultats. En 1974 el país va tornar a acabar en últim lloc amb la cançó «E Depois do Adeus» de Paulo de Carvalho. Els anys següents van ser anys mediocres per a les participacions portugueses, ja que acabava sempre en la meitat de la graella. Només en 1979 i 1980 van aconseguir obtenir el 9è i el 7è lloc, respectivament, amb «Sobe, Sobe, Balão Sobe» (Manuela Bravo) i «Um Grande, Grande Amor» (José Cid). Després, va seguir una altra dècada de resultats discrets, encara que Maria Guinot va quedar en 11è lloc en 1984, qui va quedar molt prop dels primers deu llocs.

Començant els anys 1990, Portugal va tenir un nou període d'èxit en el Festival de la Cançó d'Eurovisió. En 1991, per primera vegada en 11 anys, Dulce Pontes va aconseguir col·locar-se en el 8è lloc amb la balada «Lusitana Paixão». Dos anys més tard, Anabela va acabar en 10è lloc amb «A Cidade (Até Ser Dia)». En 1994, els portuguesos van obtenir un altre 8è lloc amb «Chamar A Música» de Sara Tavares. El clímax d'aquest període va ocórrer en 1996 quan Lúcia Moniz va participar amb la cançó «O Meu Coração Não Tem Cor». Moniz va obtenir 92 punts i va aconseguir col·locar-se en 6è lloc, el millor resultat obtingut pels lusitans fins aquell moment.

Això significava per a Portugal un període de glòria pel qual podien prendre avantatge per obtenir millors resultats. No obstant això, aquest es va acabar abruptament en 1997, quan va tornar a quedar en últim lloc amb zero punts. Va ser la tercera vegada que el país acabava en l'últim lloc. Aquest resultat, conjuminat a una sèrie de resultats moderats als anys següents, van ocasionar que Portugal fos relegat en 2000, de manera que va ser la primera vegada, des de 1970, que el país no es presentava a participar-hi a pesar d'haver seleccionat la cançó «Sonhos Mágicos» cantada per Liana. Dos anys més tard, en 2002, també s'hi van retirar; aquesta vegada, voluntàriament. El lloc va ser pres per Letònia, que guanyaria l'edició d'aquest any. Quan hi van tornar en 2003, van enviar, per primera vegada en la seva història, una cançó amb part de la lletra en un idioma estranger. En aquest cas, anglès, juntament amb altres parts en portuguès. A pesar que en alguns períodes de la història de l'Eurovisió s'ha permès que els països emprin idiomes estrangers, Portugal sempre s'havia presentat amb cançons totalment en portuguès.

Pel que fa a la inserció de les semifinals al concurs en 2004 per millorar els seus resultats, Portugal ha buscat noves propostes. En les tres primeres edicions amb semifinals, Portugal va fracassar i mai va quedar entre els deu primers, que obtenen la passada a la final. En 2007, Portugal hi va presentar la cantant Sabrina, que va acabar en 11è lloc de la semifinal amb la cançó «Dança Comigo (Vem Ser Feliç)» en la qual predominava el portuguès (encara que hi havia petites frases en altres idiomes durant l'actuació en directe). Sabrina es va quedar a les portes de passar a la final en posicionar-se onzena, a 3 punts de l'última finalista, Moldàvia, a qui Portugal precisament va donar la seva màxima puntuació, 12 punts. De fet, Portugal va rebre només 7 punts d'aquest país, per la qual cosa el país lusità hauria passat de no haver votat aquests països.

En 2008, Portugal va aconseguir classificar-se per a la final per primera vegada des que existeixen les rondes prèvies. A més, es va posicionar segon en la semifinal, la millor posició de la seva història fins aquell moment. En la final van aconseguir el lloc 13è.

També va aconseguir passar a la final en 2009 i 2010, encara que va acabar en 15è i 18è lloc, respectivament. Tant en 2011 com en 2012, les seves cançons es van quedar en semifinals, concretament en 18a i 13a posició, respectivament. En 2013, Portugal no va participar al Festival, al·legant problemes financers causats per la crisi econòmica.[1]

Portugal hi va retornar en 2014, però va quedar de nou descartat en la semifinal amb Suzy i la seva cançó «Quero Ser Tua», qui va quedar en l'11è lloc de la semifinal en què va participar, a només un punt de passar a la final.[2][3] Leonor Andrade va ser la representant en 2015. La seva cançó, molt arriscada, «Há Um Mar Que Nos Separa», no va passar a la final després d'obtenir la 14a posició en la semifinal.

En 2017, va aconseguir passar a la final després de set anys sense fer-ho. Finalment, Salvador Sobral va aconseguir el primer triomf per al país lusità en tota la seva història al festival amb «Amar Pelos Dois», cançó que va obtenir 758 punts i, per tant, la màxima puntuació de la història del festival. Un any després, com a amfitrions, Cláudia Pascual i Isaura, que van cantar «O Jardim», van quedar últimes (26a posició) amb 39 punts, de manera que van obtenir el pitjor resultat de Portugal en una final. Ja en 2019, Conan Osíris i el seu tema «Telemóveis» no van passar de la semifinal, on van quedar en 15a posició amb 51 punts.

Participacions[modifica]

Llegenda
  •  Guanyador
  •  Segona posició
  •  Tercera posició
  •  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  •  Última posició
  • Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
    No hi va participar entre 1956 i 1963
    1964 Dinamarca Copenhaguen António Calvário «Oração» 13 0 No va haver-hi semifinals
    1965 Itàlia Nàpols Simone d'Oliveira «Sol d'hivern» 13 1
    1966 Luxemburg Luxemburg Madalena Iglésias «Ela e ela» 13 6
    1967 Àustria Viena Eduardo Nascimento «O vento mudou» 12 3
    1968 Regne Unit Londres Carlos Mendes «Verão» 11 5
    1969 Espanya Madrid Simone d'Oliveira «Desfolhada portuguesa» 15 4
    No hi va participar en 1970
    1971 Irlanda Dublín Tonicha «Menina do Alto da Serra» 9 83 No va haver-hi semifinals
    1972 Regne Unit Edimburg Carlos Mendes «A festa da vida» 7 90
    1973 Luxemburg Luxemburg Fernando Tordo «Tourada» 10 80
    1974 Regne Unit Brighton Paulo de Carvalho «E depois do adeus» 14 3
    1975 Suècia Estocolm Duarte Mendes «Madrugada» 16 16
    1976 Països Baixos La Haia Carlos do Carmo «Uma flor de verde pinho» 12 24
    1977 Regne Unit Londres Os Amigos «Portugal no coração» 15 18
    1978 França París Gemini «Dai-li-dou» 17 5
    1979 Israel Jerusalem Manuela Bravo «Sobe, sobe, balão sobe» 9 64
    1980 Països Baixos La Haia José Cid «Um grande, grande amor» 7 71
    1981 Irlanda Dublín Carlos Paião «Play-back» 18 9
    1982 Regne Unit Harrogate Doce «Bem-bom» 13 32
    1983 Alemanya Munic Armant Gamma «Aquesta balada que et dou» 13 33
    1984 Luxemburg Luxemburg Maria Guinot «Silêncio e tanta gente» 11 38
    1985 Suècia Göteborg Adelaide Ferreira «Penso em ti, eu sei» 18 9
    1986 Noruega Oslo Daura «Não sejas mau p'ra mim» 14 28
    1987 Bèlgica Brussel·les Nevada «Neste barco à vela» 18 15
    1988 Irlanda Dublín Dora «Voltarei» 19 5
    1989 Suïssa Lausana Da Vinci «Conquistador» 16 39
    1990 Iugoslàvia Zagreb Nucha «Há sempre alguém» 20 9
    1991 Itàlia Roma Dulce Pontes «Lusitana paixão» 8 62
    1992 Suècia Malmö Dina «Amor d'água fresca» 17 26
    1993 Irlanda Millstreet Anabela «A cidade até ser dia» 10 60
    1994 Irlanda Dublín Sara Tavares «Chamar a música» 8 73
    1995 Irlanda Dublín Tó Cruz «Baunilha e chocolate» 21 5
    1996 Noruega Oslo Lúcia Moniz «O meu coração não tem cor» 6 92
    1997 Irlanda Dublín Célia Lawson «Antes do adeus» 24 0
    1998 Regne Unit Birmingham Alma Lusa «Se eu te pudesse abraçar» 12 37
    1999 Israel Jerusalem Rui Bandeira «Como tudo começou» 21 12
    No hi va participar en 2000
    2001 Dinamarca Copenhaguen MTM «Só sei ser feliç assim» 17 18 No va haver-hi semifinals
    No hi va participar en 2002
    2003 Letònia Riga Rita Guerra «Deixa-me sonhar (Só mais uma vez)» 22 13 No va haver-hi semifinals
    2004 Turquia Istanbul Sofia Vitória «Foi magia» No es va classificar 15 38
    2005 Ucraïna Kíev 2B «Amar» 17 51
    2006 Grècia Atenes Nonstop «Coisas de nada (Gonna make you dance)» 19 26
    2007 Finlàndia Hèlsinki Sabrina «Dança comigo (Vem ser feliz)» 11 88
    2008 Sèrbia Belgrad Vânia Fernandes «Senhora do mar (Negras Águas)» 13 69 2 120
    2009 Rússia Moscou Flor-de-Lis «Totes as ruas do amor» 15 57 8 70
    2010 Noruega Oslo Filipa Azevedo «Há dias assim» 18 43 4 89
    2011 Alemanya Düsseldorf Homens da luta «A luta é alegria» No es va classificar 18 22
    2012 Azerbaidjan Bakú Filipa Sousa «Vida minha» 13 39
    No hi va participar en 2013
    2014 Dinamarca Copenhaguen Suzy «Quero Ser Tua» No es va classificar 11 39
    2015 Àustria Viena Leonor Andrade «Há um mar que nos separa» 14 19
    No hi va participar en 2016
    2017 Ucraïna Kíev Salvador Sobral «Amar pelos dois» 1 758 1 370
    2018 Portugal Lisboa Cláudia Pascoal «O jardim» 26 39 País amfitrió
    2019 Israel Tel Aviv Conan Osíris «Telemóveis» No es va classificar 15 51

    Festivals organitzats a Portugal[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018 Lisboa Altice Arena Daniela Ruah, Catarina Furtado, Filomena Cautela i Sílvia Alberto[4]

    Votació de Portugal[modifica]

    Fins 2018, la votació de Portugal ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Espanya Espanya 209
    2 Itàlia Itàlia 205
    3 Alemanya Alemanya 185
    4 Regne Unit Regne Unit 176
    5 França França 142
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Espanya Espanya 209
    2 Itàlia Itàlia 205
    3 Suècia Suècia 203
    4 Alemanya Alemanya 185
    5 Regne Unit Regne Unit 176
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 França França 188
    2 Espanya Espanya 178
    3 Suïssa Suïssa 122
    4 Països Baixos Països Baixos 93
    5 Alemanya Alemanya 78
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 França França 250
    2 Espanya Espanya 249
    3 Suïssa Suïssa 188
    4 Bèlgica Bèlgica 120
    5 Alemanya Alemanya 118

    12 punts[modifica]

    • Portugal ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País Any País Any País
    1975   França 1981   Alemanya 1987   Itàlia 1993   França 1999   Alemanya
    1976   Regne Unit 1982 1988   Suïssa 1994   Irlanda No hi va participar al 2000
    1977 1983   Luxemburg 1989   Regne Unit 1995   Noruega 2001 França França
    1978   Luxemburg 1984   Espanya 1990   Islàndia 1996 Regne Unit Regne Unit No hi va participar al 2002
    1979   Israel 1985   Itàlia 1991   Itàlia 1997   Itàlia 2003 Espanya Espanya
    1980   Itàlia 1986   Bèlgica 1992   Malta 1998   Israel

    Semifinal (2004 - 2015)[modifica]

    Any País Any País
    2004  Ucraïna 2010  Bèlgica
    2005  Bèlgica 2011  Grècia
    2006  Suècia 2012  Estònia
    2007 Moldàvia Moldàvia No hi va participar al 2013
    2008  Ucraïna 2014  Països Baixos
    2009  Islàndia 2015  Suècia

    Semifinal (2016 - )[modifica]

    Any Jurat Televot
    No hi va participar al 2016
    2017 República Txeca República Txeca Moldàvia Moldàvia
    2018 Lituània Lituània Estònia Estònia
    2019 República Txeca República Txeca Estònia Estònia

    Final (2004 - 2015)[modifica]

    Any País Any País
    2004 Espanya Espanya 2010 Espanya Espanya
    2005  Romania 2011
    2006  Ucraïna 2012
    2007 No hi va participar al 2013
    2008 2014 Àustria Àustria
    2009 Moldàvia Moldàvia 2015 Itàlia Itàlia

    Final (2016 - )[modifica]

    Any Jurat Televot
    No hi va participar al 2016
    2017 Azerbaidjan Azerbaidjan Moldàvia Moldàvia
    2018 Estònia Estònia Espanya Espanya
    2019 Països Baixos Països Baixos Espanya Espanya

    Galeria d'imatges[modifica]

    Vegeu també[modifica]

    • Portugal al Festival de la OTI

    Referències[modifica]

    Enllaços externs[modifica]