Festival de la Cançó d'Eurovisió 1964

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1964
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 55° 40′ 25″ N, 12° 34′ 06″ E / 55.673611111111°N,12.568333333333°E / 55.673611111111; 12.568333333333
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Data21 març 1964 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició9 Modifica el valor a Wikidata
← 1963 Modifica el valor a Wikidata
1965 → Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTivolis Koncertsal (Dinamarca)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
EstatDinamarca Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorDanmarks Radio i Unió Europea de Radiodifusió Modifica el valor a Wikidata
PresentadorLotte Wæver Modifica el valor a Wikidata
DireccióPoul Sørensen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Gigliola Cinquetti
Matt Monro
Romuald Figuier
Rachel
Hugues Aufray
Udo Jürgens
Lasse Mårtenson
Arne Bendiksen
Bjørn Tidmand
Robert Cogoi
Anneke Grönloh
Los TNT (en) Tradueix
Sabahudin Kurt
Nora Nova
Anita Traversi
António Calvário Modifica el valor a Wikidata
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Mitjà de comunicació
Emissora originalDanmarks Radio Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0313351 Modifica el valor a Wikidata

El IX Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar el 21 de març de 1964 a Copenhaguen, Dinamarca. L'esdeveniment va tenir lloc al Tivolis Koncertsal i va ser presentat per Lotte Wæver. La guanyadora va ser Gigliola Cinquetti, de tan sols 16 anys, qui representava a Itàlia amb el tema «Non ho l'età» i va obtenir una de les victòries més àmplies de la història del certamen; gairebé va aconseguir triplicar els vots del segon classificat.

El festival va durar uns 96 minuts i va tenir una audiència televisiva de 100 milions d'espectadors, aproximadament.

L'esdeveniment va estar marcat per la política a causa de la participació d'Espanya i Portugal al festival. A més, en finalitzar l'actuació de Suïssa, un home va aparèixer en l'escenari amb una pancarta en la qual es podia llegir «Boicot a Franco i Salazar» —va ser multat més tard per 500 corones daneses— i mentre això succeïa, la càmera va dirigir el seu objectiu al tauler de votacions per evitar que aquesta imatge es veiés en tot Europa.[1] Des de llavors, els esdeveniments internacionals van ser emesos a Espanya amb uns segons de retard per evitar incidents similars.[2]

Igual que en l'edició de 1956, no existeix cap còpia completa coneguda del festival. Diverses fonts han afirmat que això es deu al fet que en la dècada dels 70 es va produir un incendi als estudis de l'emissora danesa i es van perdre els registres audiovisuals del certamen.[3][4] No obstant això, no hi ha registre de cap incendi similar en aquesta època i, pel que sembla, simplement no disposaven de màquines per gravar el festival.[5] En sol·licitar una còpia a la resta de països que van emetre el festival, es va comprovar que cap emissora va gravar el festival complet, i es van limitar únicament a gravar només alguns fragments com la partició del país mateix (en el cas d'Itàlia) o el lliurament del premi i l'actuació final de la cançó guanyadora. A partir dels fragments gravats per les diferents emissores, s'ha pogut aconseguir una còpia amb part del festival, però encara manca la major part d'aquest, com les actuacions proporcionades per l'emissora amfitriona fora de concurs.[6] Durant un temps es va especular que el Regne Unit tenia una còpia del festival en descobrir-se una carcassa amb el nom d'«Eurovision 1964»; no obstant això, la cinta no es va trobar.[7] L'àudio de la retransmissió radiofònica sí que es conserva íntegrament.

Organització[modifica]

Tivolis Koncertsal, seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1964.
El ballet «Harlequinade» en l'actualitat.
La Guàrdia Reial Danesa en l'actualitat.

La presentadora d'aquesta edició va ser Lotte Wæver. Va donar la benvinguda al festival en anglès i francès i va presentar la resta festival en danès.[6] Abans de cada actuació, introduïa el director d'orquestra i l'intèrpret de la cançó, i explicava breument el tema que es disposaven a interpretar.

L'orquestra triada per a l'ocasió va ser la Grand Prix Orchestra, de 42 membres. El director d'orquestra del país amfitrió va ser Kai Mortensen, qui també va conduir la cançó portuguesa.[8]

Per primera vegada en la història del festival, se li va permetre a un intèrpret tornar a l'escenari després de la seva actuació. Així, després de la interpretació de Gigliola Cinquetti, el públic va respondre amb uns aplaudiments perllongats i entusiàstics i Cinquetti va poder tornar per saludar de nou els espectadors.

Seu del festival[modifica]

El festival va tenir lloc al Tivolis Koncertsal dels Jardins de Tívoli, el segon parc d'atraccions més antic del món, situat a Copenhaguen, Dinamarca.[9] Els assajos van començar el 18 de març.

El complex s'usava principalment per organitzar concerts de pop i rock. Va ser construït entre 1954 i 1956 i, al moment de la seva inauguració, tenia una capacitat de 2000 espectadors.[10] La sala de concerts també va allotjar el Dansk Melodi Grand Prix 1964, la final nacional danesa per la qual es va triar el representant danès del festival.[11]

L'escenari va ser decorat senzillament amb tres conjunts de panells amb medallons que mostraven vistes típiques de Dinamarca.[12] En la part esquerra se situaven el podi i la taula de votació.[13] Els intèrprets de les cançons accedien a l'escenari per unes escales de caragol situades en la part posterior d'aquest, i l'orquestra es va col·locar davant de la part dreta de l'escenari.

Actes artístics[modifica]

El festival va ser obert amb una actuació de la Guàrdia Reial Danesa, seguida per la presentació de Lotte Wæver.[13]

L'espectacle de l'intermedi va ser un ballet titulat «Harlequinade», en el qual es posaven en escena els amors d'Arlequí i Colombina. La coreografia va ser creada per Niels Bjørn Larsen, llavors director del Ballet Real Danès. Els papers principals van ser interpretats per Solveig Oestergaard i Niels Kehlet, que van ser acompanyats pels ballarins del Ballet Reial.[6]

Països participants[modifica]

Setze països van participar en el festival aquell any. Suècia va haver d'abstenir-se a participar; una vaga d'artistes que va tenir lloc en 1964 va impedir l'organització del Melodifestivalen, la final nacional per la qual el país tria el seu representant.[14] Així i tot, va retransmetre el concurs.[15] D'altra banda, Portugal va fer el seu debut al festival.

Els Països Baixos es van convertir en el primer país a enviar a un representant amb ascendència no europea, ja que Anneke Grönloh descendent d'indonesis. Espanya també va ser representada per un grup no europeu, Els TNT, que al seu torn es van convertir en el primer grup de tres o més membres a participar en el festival, encara que van haver de presentar-se oficialment com «la solista Nelly al costat dels seus germans Tim i Tony».[6][16] Nelly va ser també l'única artista a recórrer a un accessori durant la seva interpretació, un cargol de mar, que il·lustrava el tema de la seva cançó, «Caracola». El participant austríac Udo Jürgens va ser el primer intèrpret del festival que es va acompanyar d'un piano durant la seva actuació.

Cançons i selecció[modifica]

País i TV Títol original de la cançó Artista(es) Procés i data de selecció
Traducció al català Idioma(es)
Alemanya Occidental Alemanya Occidental
ARD 		«Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne»[Nota 1] Nora Nova Ein Lied für Kopenhagen, 11-01-1964[18]
Un s'acostuma tan ràpid a les bones coses Alemany
Àustria Àustria

ORF

«Warum nur, warum?» Udo Jürgens -
Només per què, per què? Alemany
Bèlgica Bèlgica

RTB

«Près de ma rivière» Robert Cogoi Elecció interna
Prop del meu riu Francès
Dinamarca Dinamarca

DR

«Sangen om dig» Bjørn Tidmand Dansk Melodi Grand Prix 1964, 15-02-1964[11]
La cançó sobre tu Danès
Espanya franquista Espanya

TVE

«Caracola» Los TNT Gran parada, 18-02-1964 (cantants triats internament)[19][16]
Cargol de mar Castellà
Finlàndia Finlàndia

YLE

«Laiskotellen» Lasse Mårtenson Final nacional, 15-02-1964[20]
Dropejant Finès
França França

RTF

«Le chant de Mallory» Rachel Elecció interna
El cant de Mallory Francès
Itàlia Itàlia

RAI

«Non ho l'età» Gigliola Cinquetti Festival de la cançó de Sanremo 1964[21]
No tinc edat Italià
Luxemburg Luxemburg

CLT

«Dès que le printemps revient» Hugues Aufray Elecció interna
Quan la primavera hi torna Francès
Mònaco Mònaco

TMC

«Où sont-elles passées?» Romuald -
On se n'han anat? Francès
Noruega Noruega

NRK

«Spiral» Arne Bendiksen Melodi Grand Prix 1964, 15-02-1964[22]
Espiral Noruec
Països Baixos Països Baixos

NTS

«Jij bent mijn leven» Anneke Grönloh Nationaal Songfestival, 24-02-1964[23]
Ets la meva vida Neerlandès
Regne Unit Regne Unit
BBC 		«I Love the Little Things» Matt Monro A Song For Europe, 7-02-1964[24]
Estimo les petites coses Anglès
Portugal Portugal

NTS

«Oração» António Calvário Grande Prémio TV da Canção Portuguesa 1964, 02-02-1964[25]
Oració Portuguès
Suïssa Suïssa

SRG SSR

«I miei pensieri» Anita Traversi Final nacional[26]
Els meus pensaments Italià
Iugoslàvia Iugoslàvia

JRT

«Život je sklopio krug» Sabahudin Kurt Eurovizija 1964, 5-02-1964[27]
La vida ha completat el seu cicle Bosnià
  1. ↑ Alemanya: Aquesta cançó, amb 34 lletres, és la cançó amb el títol més llarg en la història del festival.[17]

Artistes que hi tornen[modifica]

Directors d'orquestra[modifica]

Els països podien presentar el seu propi director d'orquestra o el del país amfitrió, Kai Mortensen.[8]

Resultats[modifica]

Des del principi de la votació, Itàlia va tenir un gran avantatge sobre la resta; va obtenir les màximes puntuacions de la meitat dels països participants i va guanyar gairebé amb el triple de punts que el Regne Unit, que va acabar segon. Només quatre països no li van donar cap punt.[29] Per tercer any consecutiu, quatre països no van rebre cap punt, entre ells Portugal, que debutava al festival i es va convertir en el primer país en no rebre cap punt en el seu primer any.

La cançó guanyadora va ser un gran èxit a Europa: va estar en els tops 20 de vendes d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Noruega, els Països Baixos i Regne Unit i va ser gravada en alemany, espanyol, francès, anglès i japonès per Gigliola Cinquetti.[30]

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 Luxemburg Luxemburg Hugues Aufray «Dès que le printemps revient» 4 14
02 Països Baixos Països Baixos Anneke Grönloh «Jij bent mijn leven» 10 2
03 Noruega Noruega Arne Bendiksen «Spiral» 8 6
04 Dinamarca Dinamarca Bjørn Tidmand «Sangen om dig» 9 4
05 Finlàndia Finlàndia Lasse Mårtenson «Laiskotellen» 7 9
06 Àustria Àustria Udo Jürgens «Warum nur, warum?» 6 11
07 França França Rachel «Le chant de Mallory» 4 14
08 Regne Unit Regne Unit Matt Monro «I Love the Little Things» 2 17
09 Alemanya Alemanya Occidental Nora Nova «Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne» 13 0
10 Mònaco Mònaco Romuald «Où sont-elles passées?» 3 15
11 Portugal Portugal António Calvário «Oração» 13 0
12 Itàlia Itàlia Gigliola Cinquetti «Non ho l'età» 1 49
13 Iugoslàvia Iugoslàvia Sabahudin Kurt «Život je sklopio krug» 13 0
14 Suïssa Suïssa Anita Traversi «I miei pensieri» 13 0
15 Bèlgica Bèlgica Robert Cogoi «Près de ma rivière» 10 2
16 Espanya franquista Espanya Nelly, Tim & Tony «Caracola» 12 1

Votació[modifica]

Resultats
Luxemburg Països Baixos Noruega Dinamarca Finlàndia Àustria França Regne Unit Alemanya Occidental Mònaco Portugal Itàlia Iugoslàvia Suïssa Bèlgica Espanya franquista Total
Participants Luxemburg 3 0 0 0 0 3 0 5 0 0 3 0 0 0 0 14
Països Baixos 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
Noruega 0 0 5 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6
Dinamarca 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 4
Finlàndia 0 0 3 3 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 9
Àustria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 1 5 11
França 1 0 0 0 0 3 0 0 5 3 0 1 0 0 1 15
Regne Unit 0 1 5 0 3 1 1 1 0 0 0 0 5 0 0 17
Alemanya 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Mònaco 3 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 3 1 3 0 15
Portugal 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Itàlia 5 5 0 0 5 5 0 5 3 3 5 0 5 3 5 0 49
Iugoslàvia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Suïssa 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Bèlgica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 2
Espanya 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Portaveus[modifica]

  • Països Baixos Països Baixos - Pim Jacobs (Pianista i presentador de TV)
  • Noruega Noruega - Sverre Christophersen[31]
  • Dinamarca Dinamarca - Pedro Biker
  • Finlàndia Finlàndia - Poppe Berg[32]
  • Àustria Àustria - Ernst Grissemann
  • França França - Claude Darget
  • Regne Unit Regne Unit - Desmond Carrington (Actor i locutor)
  • Alemanya Occidental Alemanya Occidental - Lia Wöhr
  • Portugal Portugal - Maria Manuela Furtado
  • Itàlia Itàlia - Rosanna Vaudetti (Presentadora de TV i locutora)
  • Suïssa Suïssa - Alexandre Burger
  • Bèlgica Bèlgica - André Hagon
  • Espanya franquista Espanya - Julio Rico (Periodista i locutor de RNE)

Retransmissió i comentaristes[modifica]

Països participants[modifica]

(BBC Light Programme): Tom Sloan
(Televizija Zagreb): Gordana Bonetti
(Televizija Ljubljana): Gordana Bonetti
  • Suïssa Suïssa (TV DRS): Theodor Haller
(TSR): Georges Hardy
(TSI): Renato Tagliani
  •  Bèlgica Bèlgica (RTB): Paule Herreman[34]
(BRT): Herman Verelst
  • Espanya franquista Espanya (TVE): Federico Gallo

Països no participants[modifica]

  • Suècia Suècia (Sveriges Radi-TV): Sven Lindahl[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Dengang i 1964». fyens.dk. Fyens Stiftstidende, 28-04-2001. Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2016. [Consulta: 9 abril 2017].
  2. ↑ Escartín, Javier. «Los diez momentos más polémicos de España en el festival de Eurovisión». abc.com. ABC, 25-03-2014. [Consulta: 19 març 2017].
  3. ↑ «Eurovision Song Contest 1964 (Partially Found Broadcast Footage; 1964)». lostmediawiki.com. The Lost Media Wiki. [Consulta: 9 abril 2017].
  4. ↑ Alonso, Ferran. «Eurovisión 1964, el festival perdido». eurovisionews.com. Eurovisionews, 22-03-2013. Arxivat de l'original el 2017-04-10. [Consulta: 9 abril 2017].
  5. ↑ Grønbech, Jens. «BT afslører: Her er DRs største grandprix-brøler». bt.dk. BT, 02-05-2014. [Consulta: 9 abril 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Eurovision Song Contest 1964 - full transmission». youtube.com. YouTube, 07-02-2015. [Consulta: 9 abril 2017].
  7. ↑ The Lost Tapes: documental de la BBC sobre cintas borradas en los años 60, emitido en BBC Three en 2009
  8. ↑ 8,0 8,1 «Conductors 1964». andtheconductoris.eu. [Consulta: 4 agost 2016].
  9. ↑ «Tivoli - Tivoli Gardens». copenhagenet.dk. Copenhaguen Portal. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 9 abril 2017].
  10. ↑ «The history of Tivoli Gardens». tivoli.dk. Jardines de Tívoli. [Consulta: 9 abril 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Danish National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  12. ↑ «Denne temaside om Eurovision Song Contest anno 1964 er skabt i tæt samarbejde med». danskkulturarv.dk. Dansk Kulturarv. [Consulta: 9 abril 2017].
  13. ↑ 13,0 13,1 «VIDEO 50 år i dag: Sådan holdt Danmark Eurovision første gang». dr.dk. Danmarks Radio, 21-03-2014. [Consulta: 9 abril 2017].
  14. ↑ O'Connor, John Kennedy. The Eurovision Song Contest - 50 years : The Official History (en anglès). Londres: Carlton Books Limited, 2005. ISBN 0733315712. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Thorsson, Leif. Melodifestivalen genom tiderna (en suec). Estocolmo: Premium Publishing AB, 2006, p. 48. ISBN 91-89136-29-2. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Palacios Reyes del Amor, Jesús. «1964: Nos representa TNT, mientras que Michel y Teresa María ganan la preselección». eurovision-spain.com. [Consulta: 9 abril 2017].
  17. ↑ «Alemania 1964». [Consulta: 9 abril 2017].
  18. ↑ «German National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  19. ↑ «España 1964». eurovision-spain.com. [Consulta: 9 abril 2017].
  20. ↑ «Finnish National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  21. ↑ Anselmi, Eddy. Festival di Sanremo: almanacco illustrato della canzone italiana. Panini Comics, 2009. ISBN 8863462291. 
  22. ↑ «Norwegian National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  23. ↑ «Dutch National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  24. ↑ «UK National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  25. ↑ «Portuguese National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  26. ↑ «Swiss National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 21 agost 2017].
  27. ↑ «Yugoslavian National Final 1964». natfinals.50webs.com. Eurovision Song Contest National Finals. [Consulta: 9 abril 2017].
  28. ↑ «Eurovision Song Contest 1960». Unión Europea de Radiodifusión. [Consulta: 9 abril 2017].
  29. ↑ «Eurovision Song Contest 1964». Unión Europea de Radiodifusión. [Consulta: 9 abril 2017].
  30. ↑ Feddersen, Jan; Lyttle. Congratulations. 50 Years of the Eurovision Song Contest. The Official DVD. 1956-1980. Copenhague: CMC Entertainment, 2005, p. 5. 
  31. ↑ 31,0 31,1 Dyrseth, Seppo (OGAE Norway)
  32. ↑ 32,0 32,1 «Selostajat ja taustalaulajat läpi vuosien? • Viisukuppila». viisukuppila.fi. [Consulta: 7 juliol 2016].
  33. ↑ «Dokumentaire over Schiermonnikoog». De Leeuwarder Courant, 23-03-1964. [Consulta: 6 juliol 2016].
  34. ↑ 34,0 34,1 Masson, Christian. «1964 - Copenhague». songcontest.free.fr. [Consulta: 6 juliol 2016].
  35. ↑ Diário de Lisboa, 22 de marzo de 1964

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1964
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_1964&oldid=32483389»