Brian Ferneyhough

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBrian Ferneyhough
Dades biogràfiques
Naixement 16 de gener de 1943 (74 anys)
Coventry
Alma mater Royal Academy of Music
Activitat professional
Ocupació Compositor
Ocupador Universitat Harvard
Gènere Òpera
Obra
Obres destacades String Quartet No. 2
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Brian John Peter Ferneyhough (nascut el 16 de gener de 1943 a Coventry, Regne Unit) és un compositor britànic.

Biografia[modifica]

Ferneyhough va guanyar una beca Mendelssohn el 1968 i es va traslladar al continent per a estudiar amb Ton de Leeuw a Amsterdam, Holanda, i posteriorment amb Klaus Huber a Basilea, Suïssa. Des del 1999 és professor de música a la Universitat de Stanford, Estats Units.

Ferneyhough es va aproximar molt a l'escola de composició autodenominada Nova Complexitat, caracteritzada per la seua extensió de la tendència modernista cap a la formalització (particularment com en el serialisme integral). L'estil de composició de Ferneyhough, de qualsevol manera, rebutja el serialisme i altres mètodes "generatius" de composició; prefereix en el seu lloc utilitzar sistemes només per a crear material i restriccions formals, mentre la realització sembla ser més espontània. A diferència d'altres compositors més inclinats al formal, Ferneyhough parla sovint de la seua música com si es tractara d'anar creant energia i entusiasme en lloc d'anar plasmant un esquema abstracte.

Les seues partitures són molt exigents tècnicament per als intèrprets: fins i tot de vegades, com en el cas de Unity Capsule per a flauta sola, té seccions tan detallades que és pràcticament impossible executar-les de forma completa. Encara que és comuna la creença que Ferneyhough pretén restringir les possibilitats interpretatives estipulant-ho tot amb tanta precisió, el seu autèntic propòsit és deixar a l'intèrpret llibertat creativa per a decidir en quins aspectes concentrar el seu esforç i quins elements ometre.

Com el mateix compositor reconeix, molts intèrprets han renunciat a incloure obres seves en el seu repertori a causa del gran esforç i compromís que requereix aprendre a tocar-les i a la percepció que poden assolir-se efectes similars mitjançant la improvisació. No obstant això, les seues composicions tenen importants defensors, entre els quals hi ha el Quartet Arditti, el Nieuw Ensemble i el Exaudi Vocal Ensamble.

Una de les seues últimes obres, l'òpera Shadowtime, amb un llibret de Charles Bernstein, i basada en la vida del filòsof alemany Walter Benjamin, va ser estrenada a Munic, Alemanya, el 25 de maig de 2004, i registrada en CD el 2005.

Ferneyhough ha rebut el «Premi Ernst von Siemens» de 2007 de música, en reconeixement a la importància de la seua carrera.

Catàleg d'obres[modifica]

Catàleg d'obres de Brian Ferneyhough
Any Obra Tipus d'obra Duració
1965 Sonatina, per a 3 clarinets o fagot Música instrumental 06:30
1965 Prometheus, per a 6 instruments de vent (rev. 1966-67) Música instrumental 23:00
1965 Four Miniatures, per a flauta i piano. Música instrumental 23:00
1966 Sonata for Two Pianos Música solista (2 pianos) 14:00
1966 Coloratura, per a oboè i piano. Música instrumental 07:00
1966 Epigrams, per a piano Música solista (piano) 07:00
1966-2002 Two Marian Motets [1. Ave mater gloriosa salvatoris - 2. Alma redemptoris mater], for 2 Sop soli – Chorus SSAATTBB Música coral -
1966-67 Three Pieces, per a piano Música solista (piano) 15:00
1967 Quartet de corda núm. 1 Música de cambra (quartet) -
1967 Sonates per a quartet de corda. Música de cambra (quartet) 42:00
1968 Epicycle per a vint instruments de corda (6 violins, 6 violes, 6 violoncels, 2 contrabaixos) Música instrumental 15:00
1969-70 Missa Brevis, per a 12 veus mixtes Música coral 13:00
1969-71 Firecycle Beta per a dos pianos i orquestra amb amplificació, per a grups de càmera Música orquestral 23:00
1969-80 Funérailles, per a set cordes i arpa (rev. en 1977 Funerailles II). Música instrumental 23:00
1970 Cassandra's Dream Song per a flauta. Música solista (flauta) 10:00
1970 Sieben Sterne, per a òrgan (2 assistents). Música solista (òrgan) 15:00
1971-77 Time and Motion Study I, per a clarinet baix Música solista (clarinet) 09:00
1972-75 Transit, per a sis veus solistes con amplificació i ensamble Música instrumental 45:00
1973-76 Time and Motion Study II per a violoncel i música electrònica Música solista (violoncel) 17:00
1974 Time and Motion Study III, per a 6 veus, percussió i electrònica. Música vocal 23:00
1975-76 Unity Capsule per a flauta. Música solista (flauta) 14:00
1976-79 La terre ett un homme, per a gran orquestra. Música orquestral 15:00
1979-80 Quartet de corda núm. 2 Música de cambra (quartet) 11:30
1981 Lemma-Icon-Epigram per a piano. Música solista (piano) 14:00
1981 Superscriptio – Carceri d'Invenzione I, per a flauta piccolo Música solista (flauta) 05:30
1981-87 The Carceri d'Invenzione Cycle per a conjunt (poden ser tocades individualment les peces del cicle). Música instrumental -
1982 Carceri d'Invenzione I, per a menuda orquestra. Música orquestral 12:00
1982-86 Etudes Transcendantales/Intermedio II (textos per Ernst Meister, Alrun Moll), per a conjunt (soprano, flauta, oboè, cello, clavecí) Música instrumental 27:00
1983 Adagissimo, per a quartet de corda. Música de cambra (quartet) 01:45
1983-85 Carceri d'Invenzione II per a flauta i menuda orquestra. Música orquestral (concertante) 14:00
1983-89 Kurze Schatten I, per solo de guitarra [Ombres Curtes I]. Música solista (guitarra) 14:00
1984 Carceri d'Invenzione IIb per a flauta. Música solista (flauta) 10:00
1986 Carceri d'Invenzione III per a conjunt Música instrumental  :00
1986 Mnemosyne – Carceri d'Invenzione VII, per a flauta baixa i cinta gravada Música solista (flauta) 10:30
1986 Intermedio alla Ciaccona – Carceri d'Invenzione III, per a solo de violí. Música solista (violí) 07:30
1987 Fanfare for Klaus Huber per a dos percussionistes Música instrumental (percussió) 01:00
1987 Quartet de corda núm. 3. Música de cambra (quartet) 18:00
1987 Carceri d'Invenzione IIc, per a flauta i cinta gravada Música solista (flauta) 10:00
1983-89 Kurze Schatten II, per a guitarra [Ombres Curtes II]. Música solista (guitarra) 14:00
1988 La chute d'Icare per a clarinet i orquestra de càmera. Música orquestral (concertant) 10:30
1989 Trittico per G.S., per a contrabaix Música solista (contrabaix) 08:30
1989-90 Quartet de corda núm. 4 (text de Jackson Mac Low), per a quartet de corda i soprano Música de cambra (quartet) 18:00
1990 Mort Subite, per a conjunt. Música instrumental 02:00
1991 Bone Alphabet, per a percussió solista. Música instrumental (percussió) 11:30
1994 On Stellar Magnitudes per a mezzo-soprano i conjunt (Fl, Cl, Pf, Vln, Vc). Música vocal (instruments) 11:00
1995 Trio de corda Música de cambra (trio) 23:00
1996-1997 Allgebrah per a conjunt (Solo d'oboè, 4Vln, 2Vla, 2Vc, Db). Música instrumental 14:00
1996 Incipits, per a viola. Música solista (viola) 10:30
1997 Flurries, per a conjunt. Música instrumental 09:30
1997-99 Unsichtbare Farben, per a violí. Música solista (violí) 09:30
1999-2004 Shadowtime (Acció escènica/òpera, llibret de Charles Bernstein), per a alta soprano, soprano, contralt, baríton en falset, baríton, narrador, 12 veus mixtes, guitarra, piano, menuda orquestra (cadascuna de les set escenes pot ser interpretada separadament). Música de ópera 125:00
1999-2000 The Doctrine of Similarity, per a cor i instruments (Escena 3 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música coral (instruments) 25:00
1998-2000 Opus Contra Naturam (el pianista també parla) (Escena 4 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament), per a piano. Música solista (piano) 18:00
2001 In Nomine à 3, per a piccolo, oboè i clarinet. Música instrumental 02:00
2001 Stelæ for Failed Time, per a 12 veus barrejades, tape (Escena 7 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal -
2001-02 New Angels/Transient Failure, per a soprano alt, soprano, contralt, baríton falset, baríton, 12 veus barrejades, orquestra menuda (18 executants) (Escena 1 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal (orquestra) -
2003 Seven Tableaux Vivants depicting the Angel of History as Melancholia, per a speaker, orquestra menuda (15 executants) (Escena 6 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament). Música vocal (orquestra) -
2003-04 Les Froissements des Ailes de Gabriel, per a guitarra i conjunt de càmera. (Escena 2 de Shadowtime; pot ser interpretada separadament) Música instrumental -
2004-05 Maison Noires, per a conjunt (22 executants). Música instrumental -
2004 No time (at all), per a dos guitarres Música solista (guitarra) 09:00
2005 O Lux, per a deu instruments Música instrumental 05:00
2005 Quartet de corda núm. 5. Música de cambra (quartet) 13:20
2006 Plötzlichkeit. Música Orquestral 19:56

Enllaços externs[modifica]

Sobre Brian Ferneyhough
Sobre la seua obra