Kaija Saariaho

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKaija Saariaho
Saariaho cropped - 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Kaija Anneli Laakkonen Modifica el valor a Wikidata
14 octubre 1952 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Sibelius Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaavo Heininen i Brian Ferneyhough Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJean-Baptiste Barrière Modifica el valor a Wikidata

Lloc websaariaho.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0754347 Souncloud: kaija-saariaho Spotify: 35ooFrlJDRGXeuI2fL70d3 iTunes: 128684703 Last fm: Kaija+Saariaho Musicbrainz: 456596a9-1d4f-4b47-b4e0-ac402ca672b0 Songkick: 227883 Discogs: 167216 Allmusic: mn0001827357 Modifica el valor a Wikidata

Kaija Anneli Saariaho (Finès:[ˈkɑi̯jɑ ˈsɑːriɑho]; nascuda Laakkonen) (Hèlsinki, 14 d'octubre de 1952) és una compositora finlandesa.

Biografia[modifica]

Va estudiar Belles Arts i el 1981 es va graduar en composició a l'Acadèmia Sibelius d'Helsinki. Va ampliar la seva formació a Friburg i a París, on fixà la seva residència l'any 1982.

La seva trajectòria està estretament lligada a l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música (IRCAM) de París, institució fundada el 1970 per Pierre Boulez. Actualment, Saariaho n'és la coordinadora.

Saariaho sovint se serveix de la combinació de música electrònica i música en viu per crear les seves textures.

Durant el curs de la seva carrera, Saariaho ha rebut encàrrecs del Lincoln Centre pel Kronos Quartet i d'IRCAM per l'Ensemble Intercontemporain, la BBC, la Nova York Philharmonic, el Salzburg Festival de Música, el Théâtre du Châtelet dins París, i l'Òpera Nacional finlandesa, entre altres.[1] Una entrevista del 2019 a diversos compositors per la Revista de Música de la BBC, Saariaho va ser considerada com una de les millors compositores del moment.[2]

Actualment, és una de les compositores més sol·licitades per compondre òpera. La seva primera òpera L'Amour de loin (L'amor de lluny), estrenada l'any 2000 al Festival de Salzburg, va ser un gran èxit i li va permetre poder-la estrenar en altres escenaris de tot el món. La seva segona òpera, Adriana Mater, va ser encarregada per l'Òpera Nacional de París l'any 2006 i el 2010 va estrenar la seva tercera òpera, Émilie, a Lió, basada en la vida de la matemàtica Émilie du Châtelet. En totes tres obres el llibret va ser escrit per l'escriptor libanès Amin Maalouf.

L'1 de desembre del 2016 es va representar la seva òpera L'Amour de loin per primera vegada al Metropolitan Opera de Nova York, sent la segona òpera d'una dona compositora que interpretava la companyia del teatre (La primera havia estat representada més d'un segle abans, el 1903). També es va retransmetre el dia 10 de desembre de 2016 com a part de la iniciativa Metropolitan Opera Live in HD, convertint-se en la primera òpera d'una dona compositora i la primera també dirigida per una dona (Susanna Mälikki) en aquest programa.[3]

Durant el seu pas per la universitat va estudiar amb Paavo Heininen. Amb Magnus Lindberg i altres, va fundar el grup progressiu 'Ears Open'. Més endavant, es va traslladar a Alemanya per estudiar a la Hochschule für Musik Freiburg amb Brian Ferneyhough i Klaus Huber. En una entrevista comenta que l'èmfasi dels seus mestres per un serialisme molt estricte i l'ús d'estructures matemàtiques rígides era sufocant fins al punt d'afirmar que:

No t'era permès tenir un pols, o harmonies d'orientació tonal o melodies. Jo no vull compondre música a través de negacions. Tot ha de ser permissible mentre estigui fet amb bon gust.[4]

L'any 1980 va assistir a la Darmstädter Ferienkurse (Cursos d'estiu de l'Escola de Darmstadt) i va assistir a un concert dels espectralistes francesos Tristan Murail i Gerard Grisey. Aquesta primera audició de música espectral va suposar un gir important en la direcció artística de Saariaho. Va ser a partir d'aquesta experiència que va decidir assistir a cursos de composició de música d'ordinador, impartits a l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música (IRCAM) de París per David Wessel, Jean-Baptiste Barrière i Marc Battier, passant d'un estricte serialisme a l'espectralisme musical.

L'any 1982, va començar a treballar a l'IRCAM, fent recerca d'anàlisi per ordinador del so i sobre espectres de notes individuals produïdes per diferents instruments. Va desenvolupar tècniques de composició assistida per ordinador, va experimentar amb música concreta i va escriure les seves primeres peces que combinen música en viu amb electrònica. També va compondre obres noves amb l'IRCAM's CHANT synthesiser.

Obra[modifica]

Per a parlar de la música de Saariaho, és necessari entendre el camí d'una escriptura que s'escapa, fugint, reflexiva, a la conquesta de la seva unitat i forma. El camí des de la seva gènesi, en l’evolució original dels estils i les seves successives integracions, des de l’estètica serial fins a l’estètica espectral (espectralisme musical).[5] Aquesta técnica compositiva part de la sèrie harmónica del so, és la

"conciencia histórica del derrumbamiento de la barrera que separa los parámetros musicales tradicionales y en particular dos de entre ellos: la armonía y el timbre".[6]

A més, durant els anys compresos entre 1979 i 1982, Saariaho forja les característiques realment noves de la seva escriptura, rellevant tota la seva importància al concepte "d'eix tímbric". Així, l'eix tímbric es desplega sobre una escala de timbre on cada so troba un lloc determinat, entre el sinus i el soroll blanc, entre so clar i «soroll». El material, fundat sobre una ambivalència dialèctica entre so clar i «soroll», permet crear tensions d'una manera original que li permeten nous mitjans d'expressió.[7]

Cadascuna de les peces de la trilogia Jardin Secret - Jardin secret I (1985), Jardin secret II (1986), i Nymphea (Jardin secret III) (1987) - [8] van ser creades amb l'ús de programes d'ordinador. Nymphea, per exemple, és per quartet de corda i electrònica però també conté un element vocal addicional: els músics xiuxiuegen un poema d'Arseny Tarkovsky.[9]

Dante Montoya (flauta), María Pache (viola) i Lydie Römish (arpa) interpreten Maa de Kaija Saariaho.

Molts dels seus treballs amb electrònica, Saariaho els va dur a terme amb la col·laboració de Jean-Baptiste Barrière, un compositor, artista multimèdia i programador que va dirigir el departament de recerca musical de l'IRCAM de 1984 a 1987.

A París, Saariaho va desenvolupar un gran èmfasi en transformacions lentes de masses denses de so.[10] La seva primera peça per a cinta magnètica, Vers Le Blanc (1982), i la seva peça per orquestra i cinta, Verblendungen, van ser creades d'una sola transició: en Vers Le Blanc la transició és d'un cluster tonal a un altre, mentre que en Verblendungen, és de forte a piano. Verblendungen també utilitza un parell d'idees visuals com a base: un cop de raspall que comença com una marca densa a la pàgina i s'aprima fins a brins individuals, o bé la paraula "verblendungen" mateixa, que significa "enlluernaments".[11]

El seu treball a la dècada dels vuitanta i noranta està marcat per una èmfasi en el timbre i en l'ús de la música electrònica nascuda d'instruments tradicionals, essencialment de la cultura nòrdica i oriental. El timbre i la textura del so són les variables principals de les seves primeres obres. Per exemple, Verblendungen (1984) és per a orquestra i cinta. Jardin secret II (1986) és per a clavicèmbal i cinta,amb més riquesa rítmica. Lichtbogen (1986), per a nou instruments i electrònica en viu, mostra el seu interès per l'ús de l'ordinador en la creació. Nymphéa (Jardin secret III, 1987): es tracta d'un quartet de corda amb música electrònica que agafa com a model la natura aplicada a la composició musical. Altres exemples serien Du cristal (1990) i …à la fumée (1990), encarregada per l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Amers (1992) i Près (1992) busquen l'experimentació en la síntesi del so.

  Escrivint sobre el procés de composició, Saariaho va dir:

Preparant el material musical de les peces, he utilitzat l'ordinador de diverses maneres. La base de tota l'estructura harmònica ve donada per sons de violoncel complexos que he analitzat amb l'ordinador. El material bàsic per les transformacions melòdiques i rítmiques són calculades per ordinador i els motius van modificant-se gradualment, recorrent-hi un cop i un altre.[12]

Saariaho ha espressat sovint tenir un cert tipus de sinestèsia que inclou tots els sentits, afirmant que:

... el món visual i el musical són un mateix món per a mi... Els diferents sentits, matisos de color o textures i tons de llum, fin i tot fragàncies i sons es barregen en la meva ment. Formen un món complet entre elles.[13]

Saariaho també s'ha dedicat a l'òpera amb un èxit notable. Pensa que la veu és realment rica, que és un instrument increïble, amb la qual es poden transmetre coses extremadament fines, variades, ambigües. Purificar, com és fa en la música clàssica, segons ella, no li sembla suficient; d'altra banda no vol declarar-li la guerra a la tècnica dels cantants. Afirma que cal, doncs, trobar una manera de treballar la veu.[14]

La seva obra L'amour de loin, amb llibret d'Amin Maalouf, està basada en una biografia del trobador de segle XII, Jaufré Rudel. L'estrena va ser dirigida per Peter Sellars al Festival de Salzburg el 15 d'agost de l'any 2000 i va rebre el premi Grawemeyer.

Adriana Mater, la seva segona òpera, sobre un llibret original també de Maalouf, barreja la crua realitat contemporània i el món oníric. Va ser dirigida novament per Sellars a l'Òpera Bastille de Paria al març de 2006.

Émilie és un monodrama de nou escenes per a soprano, basada en escrits d'Émilie du Châtelet, estrenada a Lió al març de 2010.[cal citació]

Catàleg d'obres[modifica]

Catàleg d'obres de Kaija Saariaho (actualitzat 2006)
Any Obra Tipus d'obra Durada
1977 Bruden, cicle de cançons per a soprano, 2 flautes i 2 percussionistes. Música vocal 10:00
1978 Canvas, per a flauta. Música solista (flauta) 05:00
1979 Suomenkielinen sekakuorokappale, per a soprano, baríton i cor mixt. Música coral 09:00
1979 Cartolina per Siena, per a cinta magnètica. Música Electroacústica 03:00
1979 Aurora, per a conjunt instrumental Música instrumental 03:00
1979 Nej och inte. Tres cançons per a quartet femení o cor. Música coral 05:00
1979 Jing, per a soprano i violoncel. Música vocal 08:00
1980 Yellows, per a violoncel i percussió Música instrumental 10:00
1980 Study for Life, per a veu femenina, ballarina, cinta i llums. Text de T.S. Eliot (anglès). Música vocal 18:00
1980 Im Traume, per a violoncel i piano. Música instrumental (duo) 10:00
1980 Preludi-Tunnustus-Postludi, per a soprano i piano preparat. Text de Mika Waltari (finès). Música vocal 04:00
1981 Kolme preludia, per a soprano i òrgan. Text de la Bíblia (en finès). Música vocal (piano) 06:00
1981 ...sah den Vögeln, per a soprano, flauta, oboè, violoncel, piano preparat i electrònica en viu. Text: collage. Música vocal 15:00
1981 Study II for Life, per a cinta magnètica. Música Electroacústica 12:00
1982 Vers de blanc, per a cinta magnètica. Música Electroacústica 15:00
1982 Du gick, flög, per a soprano and piano. Text de Gunnar Björling (en suec). Música vocal (piano) 04:00
1982 Adjö (original title: Dj. lägre solen. Revised in 1985), per a soprano, flauta i guitarra. Text de Solveig von Schoultz (en suec). Música vocal 10:00
1982 Laconismede l'aille, per a flauta solament Música solista (flauta) 09:00
1982-84 Verblendungen, per a orquestra Música orquestral 14:00
1983 Three Interludes and other music to "Skotten i Helsingfors". Incidental music for tapi. Text de Joakim Groth. Música incidental 30:00
1984 Kollisionen (Composed with Jean-Baptiste Barrière. Other version: 1986, anomenada Collisions), per a percussió i electrònica. Música Electrònica 60:00
1984-86 Jardin secret II, clavicèmbal i cinta Música Electroacústica 10:00
1985 Csokolom, recording of scenic objects Música incidental 60:00
1985 Música per a la pel·lícula Suuri illusioni Música de pel·lícula 85:00
1985 Jardin Secret I, per a cinta magnètica. Música Electrònica 11:00
1986 Il pleut, per a soprano i piano. Text de Guillaume Apollinaire (en francès). Música vocal (piano) 02 :00
1986 Lichtbogen, per a flauta, percussió, arpa, piano, 2 violins, viola, violoncel, double bass i electrònica en viu. Música Electrònica 16:00
1986 Collisions (Version of 1984 Kollisionen), per a cinta magnètica. Música electroacústica 60:00
1986-87 Io, per a conjunt instrumental i electrònica en viu. Música Electrònica 18:00
1987 Nymphea (Jardin Secret III), per a quartet de corda i electrònica en viu Música electrònica 20:00
1987 Piipää (Composed with Jean-Baptiste Barrière). Music for multi-mitjana performance. Soprano, tenor, tapi i electrònica en viu. Text de Jouni Tommola. Música incidental 60:00
1987-88 Stilleben (Text: collage of Franz Kafka, Paul Eluard and Wassily Kandinsky), para Tapi (radiophonic work).. Música vocal 22:00
1988 Petals, per a violoncel sol, amb electrònica en viu opcional. Música solista (violoncel) 08:00
1988 From the Grammar of Dreams (Text de Paul Eluard (en francès)), per a soprano i mezzosoprano. Text de Sylvia Plath (en anglès). Música vocal 10:00
1988 Grammaire des rêves, per a soprano, contralto i conjunt instrumental. Música vocal 11:00
1989-90 Du cristall, per a orquestra simfònica Música orquestral 18:00
1990 ...la fumée, per a flauta alto, violoncel i orquestra Música orquestral 18:00
1990 Fanfaari, per a orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 01:00
1990 Oi kuu, per a clarinet baix, violoncel i electrònica opcional. (Altres versions: 1993) Música instrumental (duo) 06:00
1991 Aer (Parteix 7 de «Maa»), per a arpa i electrònica Ad libitum Música Electrònica 17:00
1991 Nuits, adieux (Text de Jacques Roubaud i Honoré de Balzac. Una altra versió: 1996.), Vocal quartet (SATB) and live electronics.. Música vocal 10:00
1991 Gates. (Parteix 2 de «Maa»), per a flauta, clavicèmbal, violoncel i electrònica en viu. Música electrònica 12:00
1991 ...de la terre (Parteix 3 de «Maa»), per a violí solista i electrònica en viu. Música electrònica 15:00
1991 Monkey Finger, Velvet Hands, per a piano Música solista (piano) 05:00
1991 Fall (Parteix 6 de «Maa»), per a arpa i electrònica ad libitum. Música Electrònica 05:00
1991 Suomi 75 vuotta (""Finland 75 years""), jingle de 15 segons" Música Electrònica 00:15
1991 Música per a la pel·lícula Valon ihme. Música de pel·lícula 32:00
1991-92 Maa. Ballet music en 7 escenes. Orquestra de cambra i electrònica Música de ballet 90:00
1991-96 Cendres, per a flauta, violoncel i piano (rev. en 1998) Música instrumental 10:00
1992 NoaNoa, Fragrant, per a flauta et electronique Música Electrònica 10:00
1992 Jingle for the Centri Georges-Pompidou (solament 5 segons) Música orquestral 00:05
1992 Amers, per a violoncel, orquestra de cambra i electrònica en viu Música orquestral (concertante) 20:00
1992 Caliban's Dream (Parteix 2 de «The tempest Songbook», 2004), per a baríton sol i clarinet, mandolin, guitar, arpa, double bass. Text de William Shakespeare (en anglès). Other version: 1995. Música vocal 03:00
1992-94 Près, per a violoncel sol i electrònica. Música Electrònica 18:00
1993 La dona'm, la licorne, Exhibition with paintings by Raija Malka and sound installation by Saariaho (versió de 1999 Electro-acoustic) Música incidental 12:00
1993 Música per a la pel·lícula Etant donné li blue (""Given the blue"", solament 3 minuts), (composed with Jean-Baptiste Barrière" Música de pel·lícula 03:00
1993 Solar, per a grup instrumental (amb sintetitzador) Música Electroacústica 18:00
1993-94 Trois Rivières, per a quartet de percussionistes i electrònica Música Electrònica 16:00
1993-95 Folia, per double bass i electrònica opcional. Música Electrònica 12:00
1993-95 Six Japanese Gardens, per a percussió i electrònica. Música Electrònica 10:00
1994 Graal Theâtre, per a violí i orquestra (en 1997, version for solament violin i orquestra de cambra). Música orquestral (concertante) 30:00
1994 Nocturne, In Memory of Witold Lutoslawski, per a violí. Música solista (violí) 06:00
1995 Château de l'âme, per a soprano, 8 veus femenines i orquestra. Música vocal (orquestra) 26:00
1996 Spins and Spells, per a violoncel. Música solista (violoncel) 07:00
1996 Lonh (Des de lluny. Dedicada a D. Upshaw), per a soprano i electrònica. Música Electrònica 17:00
1996 New Gates (Adaptació del moviment Gates de «Maa» (1991)), per a flauta, viola i arpa Música instrumental (trio) 13:00
1996 Die Aussicht (Text de Hölderlin (en alemany). Altres versions: 1998 i 1999), per a soprano, flauta, violí, violoncel i guitarra. Música vocal 03:00
1997 Mirrors (Música per al CD-ROM Prisma), per a flauta i violoncel. Música instrumental (duo) 04:00
1997 Miranda's Lament (Parteix 3 de «The tempest Songbook», 2004), per a soprano, clarinet, arpa, violí i double bass. Text de William Shakespeare (in English). Other version: 1999. Música vocal 05:00
1997-99 Pilvimusiikkia (Cloud Music), Electro-acoustic instalation with variable duration Música incidental (documental o video) 31:45
1998 Liisan taikahuilu, per a flauta. Música solista (flauta) 03:00
1998 Neiges, per a vuit violoncels. [1. Nuages de neige. - 2. Etoiles de neige. - 3. Etoile de neige 2. - 4. Aiguilles de glace. - 5. Fleurs de neige] Música instrumental 15:00
1998 Colours du vent, per a flauta alta. Música solista (flauta) 11:00
1998 Forty Heartbeats, per a orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 03:00
1998-2000 L'Amour de loin (òpera, Salzburg 2000). Òpera 120:00
1999 Oltra mar. Seven Preludes for the New Millennium, per a cor mixt i orquestra. Música coral (orquestra) 15:00
1999 Prisma. Electronic music for the CD-ROM Prisma Música Electrònica 19:00
1999 Quatre petits messages, Music for the stage work Unien kieliopista (From the Grammar of Dreams), per 2 sopranos, flauta i arpa. Música vocal 08:00
1999 Ciel etoilé, per double bass i percussionista. Música instrumental 05:00
2000 Sept Papillons, per a violoncel. Música solista (violoncel) 10:00
2000 Message pour Gérard, per mezzosoprano, flauta, arpa, percussió (2 players), violin, viola, violoncel i double bass. Música vocal 05:00
2000 Ariel's Hail (Parteix 1 de «The tempest Songbook». 2004), per a soprano, flata i arpa. Música vocal 04:00
2000 Aile du songe. Concerto per a flauta i orquestra. Música orquestral (concertante) 20:00
2000 Iltarukous. (Evening Prayer), per a soprano i piano. Text de Eino Leino (en finès). Música vocal (piano) 03:00
2000 Trois rivières: Delta, per a percussió (1 player) i electrònica. Música Electrònica 15:00
2001 Uberzeugung, per 3 veus femenines/cor femení, violí, violoncel, crotale (played by one of the singers). Text: Friedrich Hölderlin (en alemany). Música vocal 02:00
2001 Tag des Jahrs, per a cor mixt i electrònica. The electronic part realized at the Civitella Ranieri Centri, Italy with Jean-Baptiste Barrière. Text: Friedrich Hölderlin (in German). Música vocal 15:00
2001 Danse des flocons I, versió per a orquestra de corda. Música orquestral (cambra) -
2001 Cinq Reflets de l'Amour de loin, per solament soprano, sol baríton i orquestra. Música vocal (orquestra) 30:00
2001 Song for Betty (arranjament de l'últim moviment de L'Amour de loin), orquestra, piano i cordes. Música orquestral 05:00
2001 Nymphea Reflection, orquestra de cordes. Música orquestral (cambra) 22:00
2002 From the Grammar of Dreams. Version per a soprano i electrònica Música Electrònica 10:00
2002 Els fantômes du temps, Spectacle chorégraphique et installation multimèdia (Saariaho and Jean-Baptiste Barrière) Música incidental -
2002 Orion, per a orquestra Música orquestral 25:00
2002 Quatre instants (Amin Maalouf (en francès)), per a soprano and piano [1. Attente; 2. Douleur; 3. Parfum de l'instant; 4. Résonances (hi ha vers. Orquestral). Música vocal (piano) 23:00
2002 Danse des flocons II, version for 2 violins Música solista (violí) -
2002 Terrestre, (chamber music version of the 2nd movement of ""Aile du Songe""), solament flauta + violí, violoncel, arpa, percussió (1 player)" Música orquestral (cambra) 10:00
2002 Prospero's Vision (Parteix 4 de «The tempest Songbook», 2004). soprano and violin. Text del Siddur shim Shalom (translation from Hebrew into English by rabbi Jules Harlow). Música vocal 02:00
2002 Changing Light, per a soprano i violí. Música vocal 03:00
2002-06 Adriana Mater. Òpera. Estrenada a la primavera de 2006. Llibret: Amin Maalouf. Òpera 120:00
2003 Je sens un deuxième coeur (Another heart beats), viola, violoncel i piano. Música instrumental (trio) 15:00
2003 Lumen valosta, per a vocal ensemble, Text de Eeva-Liisa. Música vocal -
2004 Ferdinand's Comfort (Parteix 5 de «The tempest Songbook»), per a soprano, baríton i ensemble. Música vocal 04:00
2003 The Tempest Songbook, per a soprano, baríton i ensemble. Música vocal 21:00
2004 Dolce Turment, per Piccolo Música solista 05:00
2004 Asteroid 4179: Toutatis, per a orquestra. Música orquestral 04:00
2005 Ballade, per a piano Música solista (piano) 03:00
2005-06 La Passion de Simone (Amin Maalouf ), Oratorio. Òpera -
2006 Notes on Light, per a violoncel i orquestra. Música orquestral (concertante) 28:00
2010 Émilie (Amin Maalouf) Òpera -
2015 Only The Sound Remains Òpera -

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1986 – Kranichsteiner Prize al Darmstädter Ferienkurse.[15]
  • 1988 – Prix Italia per Stillleben.[15]
  • 1989 – Prix Ars Electronica per Stilleben i Io; un any de residència a la Universitat de San Diego.[15]
  • 2000 – Nordic Council Music Prize per Lonh.
  • 2003 – Doctora en filosofia honoris causa per la Facultat d'Arts de la Universitat de Turku.
  • 2003 – Doctora en filosofia honoris causa per la facultat d'Arts de la Universitat de Helsinki.[16]
  • 2003 – Premi Grawmeyer per la Universitat de Louisville per L'Amour de loin.
  • 2008 – Musical America "Musician of the Year 2008".[17]
  • 2009 – Premi Wihuri Sibelius.[18]
  • 2010 – convidada per Walter Fink per ser la 20ena compositora en el Komponistenporträt del Festival de Música de Rheingau; la segona dona compositora després de Sofia Gubaidulina.
  • 2011 – Premi Léonie Sonning Music.[19]
  • 2011 – Premi Grammy pel millor enregistrament d'òpera (L'amour de loin).[20]
  • 2013 – Premi Polar Music.[21]
  • 2017 – BBVA Premi Foundation Frontiers of Knowledge EN Música Contemporània.
  • 2021 – Lifetime Achievement Award de la Biennal de Venècia.[22]

Enregistraments[modifica]

  • Graal ThéâtreGidon Kremer; BBC Symphony Orchestra; Esa-Pekka Salonen – Sony SK60817
  • L'Amour de loin – Gerald Finley; Dawn Upshaw; Finnish National Opera; Esa-Pekka Salonen – Deutsche Grammophon DVD 00440 073 40264
  • Nymphéa – Cikada String Quartet – ECM New Series 472 4222
  • Verbendunglen · Jardin secret I · Laconisme de l'aile · ...sah den Vögeln – The Finnish Radio Symphony Orchestra; Esa-Pekka Salonen, Atso Almila – BIS LP 307 (1986).[23]
  • Im Traume – Risto Poutanen, Ilmo Ranta; Jase LP 0010 (1986).[23]
  • Jardin secret II – Jukka Tiensuu – Finlandia Records FACD 361 (1989).[23]
  • Verblendungen · Lichtbogen · Io · Stillenben – Avanti Chamber Orchestra, Jukka-Pekka Saraste, Esa-Pekka Salonen; The Finnish Chamber Choir, Eric-Olof Söderström – Finlandia Records FACD 374 (1989).[23]
  • Jardin secret I (Musique pour bande) – Wergo WER 2025-2 (Computer Music Currents 5) (1990).[23]
  • Petals – Anssi Karttunen – Neuma Records 450-73 (1990).[23]
  • Lichtbogen – Nouvel Ensemble Moderne; Lorraine Vaillancourt – UMMUS UMM 102 (1990).[24]
  • Suomenkielinen sekakuorokappale · Nej ocht inte – The Tapiola Camber Choir; Eric-Olof Söderström – Ondine ODE 796-2 (1992).[24]
  • Maa (Musique de ballet en sept scènes) – Tapio Tuomela – Ondine ODE 791-2 (1992).[24]
  • Monkey Fingers, Velvet Hand – Aki Takahashi – Eastworld TOCE-8021 (1992).[24]
  • Adjö – Cluster Ensemble – Ondine ODE 808-2 (1993).[24]
  • Du cristal · ...à la fumée · Nymphea (Jardin secret III) – Petri Alanko, Anssi Karttunen; Los Angeles Philharmonic Orchestra; Kronos Quartet – Ondine ODE 804-2 (1993).[24]
  • Petals – Anssi Karttunen – Finlandia Records 544182 (1993).[24]
  • Jardin secret II – Vivienne Spiteri – J & W CD 931 (1993).[24]
  • NoaNoa – Camilla Hoitenga – Neuma Records 450-87 (1994).[24]
  • Solar – Ensemble de Música Contemporània de l'ESMUC; Ernest Martínez Izquierdo. Stable URL: https://www.youtube.com/watch?v=qCcNAPuzx-g [25]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Kaija Saariaho (1952–)." Ondine (album label). N.p., n.d. Web. 20 August 2015. <http://www.ondine.net/?cid=4.2&oid=614>.
  2. «Kaija Saariaho voted greatest living composer by BBC Music Magazine» (en anglès americà). Music Finland. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. Jena, Stefan «Kaija Saariaho „L’ amour de Loin“». Österreichische Musikzeitschrift, 55, 7, 2000-01. DOI: 10.7767/omz.2000.55.7.48. ISSN: 2307-2970.
  4. «Search App» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
  5. Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM), 1994, pàg. LA TRANSPARENCE DU SIGNE (pg. 25).
  6. Lai, Antonio. La imagen del sonido y la escritura espectral (Tesi) (en castellano). Saint-Denis, Francia: Universidad de París VIII, 29/01/2008. 
  7. LA TRANSPARENCE DU SIGNE (pg. 27-29), 1994.
  8. Howell, Tim; Hargreaves, Jon; Rofe, Michael. Kaija Saariaho: visions, narratives, dialogues. Ashgate, 2011. 82–85
  9. Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM), 1994, pàg. EUVRES (pg. 76).
  10. "Biography: Kaija Saariaho." Kaija Saariaho (website). N.p., n.d. Web. 20 August 2015. <http://saariaho.org/biography/>
  11. "Verblendung", Langenscheidt's Condensed Muret-Sanders Dictionary (ed. Heinz Messinger and the Langenscheidt Editorial Staff), 1982
  12. New York: Commissioned by the Lincoln Center and Doris & Myron Beigler for the Kronos Quartet, 1987. Print. Saariaho, Kaija. Programme Note: Nymphéa (1987)., 1987.
  13. Moisala, P. Kaija Saariaho. Urbana: University of Illinois Press., 2009, p. 55. 
  14. Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM)., 1994, pàg. ENTRETIEN AVEC KAIJA SAARIAHO (pg. 11).
  15. 15,0 15,1 15,2 Moisala, Pirkko, 'Gender Negotiation of the Composer Kaija Saariaho in Finland: The Woman Composer as Nomadic Subject', in Music and Gender (Pirkko Moisala and Beverley Diamond, editors). University of Illinois Press (ISBN 978-0-252-02544-0), pp 166–188 (2000).
  16. Tapio Ollikainen (Summer 2004). "Four measures of Kaija Saariaho". Universitats Helsingiensis. Retrieved 2 January 2017.
  17. Mark Swed (2008). "The 2008 Honorees: Composer of the Year – Kaija Saariaho".Musical America. Retrieved 2 January 2017.
  18. Wihuri Foundation (2009). "Kaija Saariaho". Retrieved 12 December 2017.
  19. "Léonie Sonning Prize 2011: Kaija Saariaho". Léonie Sonnings Musikfond (Press release). May 2011. Retrieved 2 January 2017.
  20. Tom Service (9 July 2012). "A guide to Kaija Saariaho's music". The Guardian. Retrieved 2 January 2017.
  21. "Kaija Saariaho: Laureate of the Polar Music Prize 2013". Polar Music Prize (Press release). August 2013. Retrieved 2 January 2017.
  22. «Composer Kaija Saariaho wins Venice Biennale lifetime achievement award» (en anglès). [Consulta: 15 març 2021].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM), 1994, pàg. DISCOGRAPHIE (pg. 87-90).
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 24,8 Compositeurs d'aujourd'hui: Kaija Saariaho (Les cahiers de l'IRCAM), 1994, pàg. DISCOGRAPHIE (pg. 87-90).
  25. «Solar de Kaija Saariaho | Acte Inaugural | ESMUC 2020 - YouTube». [Consulta: 9 gener 2021].