Cluster tonal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cluster tonal de Cowell.

Un cluster, és un acord musical dissonant que s'utilitza sobretot en música contemporània. Hi ha dues menes de clusters, el tonal i l'atonal (o cromàtic). Tots dos no segueixen cap norma harmònica de la tonalitat, únicament el cluster tonal segueix la norma que totes les notes que es toquin han de ser de l'escala diatònica. Si al cluster apareixen notes que no són de l'escala diatònica, aleshores és un cluster atonal. No és tant un acord, ja que no té normes, és més un efecte sonor, un grup de notes desendreçades a la vegada, un recurs per crear tensió, estridència acústica.[1]

Amb el piano és molt fàcil fer un cluster tonal. N'hi ha prou amb pitjar moltes tecles blanques a la vegada, amb tot el palmell de la mà, amb el puny o amb l'avantbraç, per abastar quantes més notes millor, car el que es pretén és crear una atmosfera sonora caòtica.[2]

Han utilitzat els clusters, centenars de compositors especialment del segle XX. Apareixen, per exemple, uns primers clusters (amb el puny) a la sonata n.6 de Serguei Prokófiev. Posteriorment també a les Klavierstücke de Karlheinz Stockhausen o a la monumental sonata n.2 per a piano, anomenada Concord Sonata de Charles Ives, on alguns clusters s'efectuen utilitzant un regle, per poder abastar més notes alhora. Compositors catalans com Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny, Benet Casablancas, Francesc Taverna Bech, Xavier Benguerel entre d'altres, també han utilitzat els clusters dins les seves composicions.

Un exemple de cluster tonal podria ser: la-si-do-re-mi-fa, tocades alhora. Un exemple de cluster atonal podria ser: la-la#-si-do-do#-re-re#-mi-fa, tocades alhora.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Belkin, Alan. «Harmony and Texture; Orchestration and Harmony/Timbre». Université de Montréal, 2003. Arxivat de l'original el 2007-06-22. [Consulta: 18 agost 2007].
  2. Cowell, Henry (1969). New Musical Resources, p.111-139. New York: Something Else. Plantilla:Pre-ISBN.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anderson, Martin (2002). Notas al pie en Leo Ornstein: Piano Music (Hyperion 67320). (Clarificación de la datación de Suicide in an Airplane.) Fragmento en línea en Sleeve Notes—Ornstein Piano Music
  • Bartok, Peter, Moses Asch, Marian Distler y Sidney Cowell (1963). Notas al pie en Henry Cowell: Piano Music (Folkways 3349); revisado por Sorrel Hays (1993) (Smithsonian Folkways 40801). (Descripción de Dynamic Motion: pág. 14 [despaginado].)
  • Corozine, Vince (2002). Arranging Music for the Real World: Classical and Commercial Aspects. ISBN 0-7866-4961-5. (Uso comercial: pág. 11.)
  • Cowell, Henry (1993 [1963]). "Henry Cowell's Comments: The composer describes each of the selections in the order in which they appear." Pista 20 de Henry Cowell: Piano Music (Smithsonian Folkways 40801). (Explicación de los clústers: 12:16–13:14.)
  • Hicks, Michael (2002). Henry Cowell, Bohemian. Urbana: University of Illinois Press. (Datación correcta de obras tempranas: págs. 80, 85.)
  • Lichtenwanger, William (1986). The Music of Henry Cowell: A Descriptive Catalogue. Brooklyn, N.Y.: Brooklyn College Institute for Studies in American Music. (Datación correcta: passim.)
  • Pollack, Howard. (2000 [1999]) Aaron Copland: The Life and Work of an Uncommon Man. Urbana and Chicago: University of Illinois Press. (Three Moods de Copland y Ornstein: pág. 44.)
  • Schoenberg, Harold C. (1987) The Great Pianists: From Mozart to the Present. New York: Simon & Schuster/Fireside. (Alusión a Grainger: pág. 419.)