Rumi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRumi
İzmir Buca Mevlana heykeli ve mesire alanı 5.jpg
Naixement 30 de setembre de 1207
Vakhsh (actual Tadjikistan) o Balkh (actual Afganistan)
Mort 17 de desembre de 1273(1273-12-17) (als 66 anys)
Konya (actual Turquia)
Ocupació Poeta, jurista, teòleg i místic sufí
Obres notables Seven Sessions, Fihi Ma Fihi, Masnavi i Diwan-e Shams-e Tabrizi
Cònjuge Gawhar Khatun (-)
Modifica dades a Wikidata

Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Maulana (en persa: جلال‌الدین محمد بلخى Jalāl ad-Dīn Muḥammad Balkhī o جلال‌الدین محمد رومی Jalāl ad-Dīn Muḥammad Rūmī) (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí. El seu nom prové del seu origen en l'àrea coneguda com a Rūm (Anatòlia), de la qual fou un dels intel·lectuals més destacats. Encara avui en dia la seva obra té gran importància en la literatura persa, urdú i turca, i ha estat traduïda a molts idiomes. Els seus seguidors fundaren l'orde sufí dels mevlevis després de la seva mort, coneguts per la seva meditació "semà", en la qual giren sobre si mateixos acompanyats per flautes i tambors. El seu türbe és a Konya, Turquia i es troba en un museu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rumi va néixer a la província de Balkh, en una família d'estudiosos, dedicats a la teologia, la jurisprudència i l'ensenyament. Degut a la invasió mongola, el pare de Rumi, Baha-ud-Din Walad, va abandonar casa seva amb la seva família i un grup de deixebles. La primera etapa del viatge els va portar a la ciutat de Nishapur, a la província de Khorāsān (actual Iran) on, segons relaten diversos escrits hagiogràfics, Rumi va conèixer un dels més famosos poetes místics sufís, Farid-ud-Din Attar, que el va influir considerablement.

De Nishapur, la família va anar a Bagdad i, més tard, van emprendre el pelegrinatge a la Meca. Després de viure en diverses ciutats, van resisdir 7 anys a Larenda, l´actual Kerman (Iran), on va morir la seva mare. En aquesta ciutat, Rumi es va casar amb Gowhar Khatun i va tenir dos fills: Sultan Walad i Ala-ud-Din Chalabi.

Al voltant de 1228, la família va arribar a Konya (actual Turquia), on el pare de Rumi va assumir la direcció d´una important madrassa, gràcies als seus coneixements i mèrits. Baha-ud-Din, però, va morir dos anys més tard i Rumi el va succeir en el càrrec. En aquesta època, Burhan-ud-Din Muhaqiq Tirmidhi, antic deixeble del pare de Rumi, va esdevenir el seu mestre i, així mateix, el poeta va viure i estudiar a Damasc (Síria) durant uns anys.

Rumi va tornar a Konya i, des de 1240 fins a 1244 va ensenyar jurisprudència i llei corànica. Als 32 anys ja era reconegut com un influent guia espiritual i portava la vida d´un professor de gran reputació, pel seu saber i eloqüència.

El mes de novembre de l´any 1244, als 37 anys, va conèixer Shams de Tabriz i la seva vida va canviar radicalment, passant a convertir-se en un asceta. Els relats sobre el transcendental encontre entre aquests dos homes són nombrosos i sovint semblen envoltats de llegenda. El cert és, però, que aquesta amistat va donar com a fruit la majoria dels poemes de la famosa obra de Rumi, Divan-e Shams-e Tabrizi.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yalal ud-Din Rumi. Rubayat (en castellà). Ediciones UNESCO. ISBN 84-87198-27-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]