Alevis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Alevisme o Alevi (/'ælɛvij/, also /æˈlɛviː/ o /əˈleɪviː/, turc: Alevîlik o turc: Anadolu Alevîliği/Alevileri, també anomenat Kizilbaix, Shiisme espiritual o Sufi-Shia per part dels estrangers[1]) és una religió mística de l'Islam Batin[2] una branca de l'Islam que es consideren seguidors del profeta Mahoma, el seu gendre Alí, els dotze imams i del sant Alevi Haji Bektash Veli. Les pràctiques dels Alevis estan basades en els elements Sufís de Bektashi[3] tariqa,[4]

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però llurs creences, tradicions i rituals tenen considerables diferències amb aquesta branca. Els alevis són la segona comunitat musulmana més nombrosa de Turquia.[5]

Creences i pràctiques[modifica]

Articles principals: batinites i sufís

Veneren Hajji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant del segle XIII, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) inclouen música i dansa (semah) on participen homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre llurs especificitats es poden destacar:

  • Amor i respecte per a tothom, l'important no és la religió sinó les persones.
  • Tolerància envers les altres religions i grups ètnics
  • Respecte pel treball de la gent, l'acte més important és el treball
  • Igualtat entre homes i dones, monogàmia

Història[modifica]

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;[6] altres els consideren lligats a les doctrines extremistes del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[7] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics bizantins i armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que havien estat guanyades a l'islam al segle XIII van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Hajji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al secularisme turc.

Referènciees[modifica]

  1. http://www.majzooban.org/en/articles/541-rumis-spiritual-shiism.html
  2. Radtke, B. «BĀṬEN». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 9 juliol 2014].
  3. Encyclopædia Iranica, "BEKTĀŠĪYA"
  4. http://bektashiorder.com/excerpts-from-babas-book
  5. «Alawites in Syria and Alevis in Turkey: Crucial Differences», 17-08-2012. [Consulta: 27 juliol 2017].
  6. Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere. Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65. ISBN 0700710884. 
  7. Durham, Jr., W. Cole. Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2000). Aleviler / Alewiten. Cilt 1 Band: Kimlik ve Tarih / Identität und Geschichte. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 59/2000). ISBN 3-89173-059-4
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 2 Band: İnanç ve Gelenekler / Glaube und Traditionen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 60/2001). ISBN 3-89173-061-6
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 3 Band: Siyaset ve Örgütler / Politik und Organisationen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 61/2001). ISBN 3-89173-062-4
  • Kehl-Bodrogi, Krisztina (1992). Die Kizilbas/Aleviten. Untersuchungen uber eine esoterische Glaubensgemeinschaft in Anatolien. Die Welt des Islams, (New Series), Vol. 32, No. 1.
  • Kitsikis, Dimitri (1999). Multiculturalism in the Ottoman Empire : The Alevi Religious and Cultural Community, in P. Savard & B. Vigezzi eds. Multiculturalism and the History of International Relations Milano: Edizioni Unicopli.
  • Kjeilen, Tore (undated). "Alevism," in the (online) Encyclopedia of the Orient.
  • Shankland, David (2003). The Alevis in Turkey: The Emergence of a Secular Islamic Tradition. Curzon Press.
  • Shindeldecker, John (1996). Turkish Alevis Today. Istanbul: Sahkulu.
  • White, Paul J., & Joost Jongerden (eds.) (2003). Turkey’s Alevi Enigma: A Comprehensive Overview. Leiden: Brill.
  • Yaman, Ali & Aykan Erdemir (2006). Alevism-Bektashism: A Brief Introduction, London: England Alevi Cultural Centre & Cem Evi. ISBN 975-98065-3-3
  • Zeidan, David (1999) "The Alevi of Anatolia." Middle East Review of International Affairs 3/4.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alevis Modifica l'enllaç a Wikidata