Alevis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alevisme o Alevi (/'ælɛvij/, also /æˈlɛviː/ o /əˈleɪviː/, turc: Alevîlik o turc: Anadolu Alevîliği/Alevileri,[1] també anomenat Kizilbaix, Shiisme espiritual o Sufi-Shia per part dels estrangers[2]) és una religió mística de l'Islam Batin[3] una branca de l'Islam que es consideren seguidors del profeta Mahoma, el seu gendre Alí, els dotze imams i del sant Alevi Haji Bektash Veli. Les pràctiques dels Alevis estan basades en els elements Sufís de Bektashi[4] tariqa,[5]

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però llurs creences, tradicions i rituals tenen considerables diferències amb aquesta branca.

Discriminats tradicionalment, van donar suport a Ataturk que prometia un estat laic i sense discriminació, encara que als anys seixanta es van orientar cap a l'esquerra. Un 25% dels alevis són kurds,[cal citació] i molts altres zazes (un 50% dels zazes són alevis[cal citació]); la resta són turcs. Es calcula que són uns deu milions a Turquia i no menys de cinc milions a la resta del món.

Les estimacions dels practicants d'aquesta religió oscil·len entre els 10 a 12 milions de persones.[6]

Els alevis són la segona comunitat més nombrosa de Turquia[7]

Creences i pràctiques[modifica | modifica el codi]

Articles principals: batinites i sufís

Veneren Hajji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant del segle XIII, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) inclouen música i dansa (semah) on participen homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre llurs especificitats es poden destacar:

  • Amor i respecte per a tothom, l'important no és la religió sinó les persones.
  • Tolerància envers les altres religions i grups ètnics
  • Respecte pel treball de la gent, l'acte més important és el treball
  • Igualtat entre homes i dones, monogàmia

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;[8] altres els consideren lligats a les doctrines extremistes del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[9] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics bizantins i armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que havien estat guanyades a l'islam al segle XIII van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Hajji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al secularisme turc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vorhoff, Karin. (1998), “Academic and Journalistic Publications on the Alevi and Bektashi of Turkey.” In: Tord Olsson/Elizabeth Özdalga/Catharina Raudvere (eds.) Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives, Istanbul: Swedish Research Institute, pp. 23–50.
  • Ata, Kelime. (2007), Alevilerin İlk Siyasal Denemesi: (Türkiye Birlik Partisi) (1966–1980). Ankara: Kelime Yayınevi.
  • Aydın, Ayhan. (2008), Abidin Özgünay: Yazar Yayıncı ve Cem Dergisi Kurucusu. İstanbul: Niyaz Yayınları.
  • Balkız, Ali. (1999), Sivas’tan Sydney’e Pir Sultan. Ankara: İtalik.
  • Balkız, Ali. (2002), Pir Sultan’da Birlik Mücadelesi (Hızır Paşalar’a Yanıt). Ankara: İtalik.
  • Bilgöl, Hıdır Ali. (1996), Aleviler ve Canlı Fotoğraflar, Alev Yayınları.
  • Coşkun, Zeki (1995) Aleviler, Sünniler ve … Öteki Sivas, Istanbul: İletişim Yayınları.
  • Dumont, Paul. (1997), “Günümüz Türkiye’sinde Aleviliğin Önemi” içinde Aynayı Yüzüme Ali Göründü Gözüme: Yabancı Araştırmacıların Gözüyle Alevilik, editör: İlhan Cem Erseven. İsntabul: Ant, 141-161.
  • Engin, Havva ve Engin, Ismail (2004). Alevilik. Istanbul: Kitap Yayınevi.
  • Gül, Zeynel. (1995), Yol muyuz Yolcu muyuz? İstanbul: Can Yayınları.
  • Gül, Zeynel. (1999), Dernekten Partiye: Avrupa Alevi Örgütlenmesi. Ankara: İtalik.
  • Güler, Sabır. (2008), Aleviliğin Siyasal Örgütlenmesi: Modernleşme, Çözülme ve Türkiye Birlik Partisi. Ankara: Dipnot.
  • İrat, Ali Murat. (2008), Devletin Bektaşi Hırkası / Devlet, Aleviler ve Ötekiler. İstanbul: Chiviyazıları.
  • Kaleli, Lütfü. (2000), “1964-1997 Yılları Arasında Alevi Örgütleri” içinde Aleviler/Alewiten: Kimlik ve Tarih/ Indentität und Geschichte, editörler: İsmail Engin ve Erhard Franz. Hamburg: Deutsches Orient-Institut, 223-241.
  • Kaleli, Lütfü. (2000), Alevi Kimliği ve Alevi Örgütlenmeri. İstanbul: Can Yayınları.
  • Kaplan, İsmail. (2000), “Avrupa’daki Alevi Örgütlenmesine Bakış” içinde Aleviler/Alewiten: Kimlik ve Tarih/ Indentität und Geschichte, editörler: İsmail Engin ve Erhard Franz. Hamburg: Deutsches Orient-Institut, 241-260.
  • Kaplan, İsmail. (2009), Alevice: İnancımız ve Direncimiz. Köln: AABF Yayınları.
  • Kocadağ, Burhan. (1996), Alevi Bektaşi Tarihi. İstanbul: Can Yayınları.
  • Massicard, Elise. (2007), Alevi Hareketinin Siyasallaşması. İstanbul: İletişim.
  • Melikoff, Irene. (1993), Uyur İdik Uyardılar. İstanbul: Cem Yayınevi.
  • Okan, Murat. (2004), Türkiye’de Alevilik / Antropolojik Bir Yaklaşım. Ankara: İmge.
  • Özerol, Süleyman. (2009), Hasan Nedim Şahhüseyinoğlu. Ankara: Ürün.
  • Şahhüseyinoğlu, H. Nedim. (2001), Hızır Paşalar: Bir İhracın Perde Arkası. Ankara: İtalik.
  • Şahhüseyinoğlu, Nedim. (1997), Pir Sultan Kültür Derneği’nin Demokrasi Laiklik ve Özgürlük Mücadelesi. Ankara: PSAKD Yayınları.
  • Şahhüseyinoğlu, Nedim. (2001), Alevi Örgütlerinin Tarihsel Süreci. Ankara: İtalik.
  • Salman, Meral. 2006, Müze Duvarlarına Sığmayan Dergah: Alevi – Bektaşi Kimliğinin Kuruluş Sürecinde Hacı Bektaş Veli Anma Görenleri. Ankara: Kalan.
  • Saraç, Necdet. (2010), Alevilerin Siyasal Tarihi. İstanbul: Cem.
  • Şener, Cemal ve Miyase İlknur. (1995), Şeriat ve Alevilik: Kırklar Meclisi’nden Günümüze Alevi Örgütlenmesi. İstanbul: Ant.
  • Tosun, Halis. (2002), Alevi Kimliğiyle Yaşamak. İstanbul: Can Yayınları.
  • Vergin, Nur (2000, [1981]), Din, Toplum ve Siyasal Sistem, İstanbul: Bağlam.
  • Yaman, Ali (2000) "Anadolu Aleviliği’nde Ocak Sistemi Ve Dedelik Kurumu.” Alevi Bektaşi.
  • Zırh, Besim Can. (2005), “Avro-Aleviler: Ziyaretçi İşçilikten Ulus-aşırı Topluluğa” Kırkbudak 2: 31-58.
  • Zırh, Besim Can. (2006), “Avrupa Alevi Konfederasyonu Turgut Öker ile Görüşme” Kırkbudak 2: 51-71.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anadolu Kızılbaşlığı o simplement Kızılbaşlık.
  2. http://www.majzooban.org/en/articles/541-rumis-spiritual-shiism.html
  3. Radtke, B. «BĀṬEN». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 9 juliol 2014].
  4. Encyclopædia Iranica, "BEKTĀŠĪYA"
  5. http://bektashiorder.com/excerpts-from-babas-book
  6. From his Turkish Alevis Today.
  7. "The Alevi of Anatolia," 1995.
  8. Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere. Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65. ISBN 0700710884. 
  9. Durham, Jr., W. Cole. Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres moviments religiosos propis dels kurds:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alevis Modifica l'enllaç a Wikidata