Paavo Heininen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaavo Heininen

(1982) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Paavo Johannes Heininen Modifica el valor a Wikidata
13 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Järvenpää (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic composició
1992 – 2001 (jubilació) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Hèlsinki
Acadèmia Sibelius
Juilliard School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog, pianista, professor d'universitat, professor de composició Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Sibelius (dècada del 1960–dècada del 2000) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAarre Merikanto, Joonas Kokkonen, Einojuhani Rautavaara, Einar Englund, Timo Mikkilä, Bernd Alois Zimmermann, Rudolf Petzold (en) Tradueix, Vincent Persichetti i Eduard Steuermann Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKaija Saariaho, Harri Vuori, Seppo Pohjola, Magnus Lindberg, Jukka Tiensuu, Veli-Matti Puumala i Jouni Kaipainen Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm3484018 Youtube: UC8npHKqWtHWj2a-rQWKlQLg Spotify: 2bRt2A3w0S9vEA2gmFoWzY iTunes: 97696326 Last fm: Paavo+Heininen Musicbrainz: 09f41e75-99ff-4a7e-b041-73f62466600c Lieder.net: 4373 Discogs: 662135 Allmusic: mn0002176777 Modifica el valor a Wikidata

Paavo Johannes Heininen (Hèlsinki, 13 de gener de 1938 — Järvenpää, 18 de gener de 2022) fou un compositor finlandès.

Carrera[modifica]

Va estudiar a l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on va rebre classes de composició per part d'Aarre Merikanto, Einojuhani Rautavaara, Einar Englund i Joonas Kokkonen. Va continuar els estudis a Colònia amb Bernd Alois Zimmermann; a la Juilliard School de Nova York amb Vincent Persichetti i Eduard Steuermann; i de manera privada, a Polònia, amb Witold Lutosławski. També ha estudiat musicologia a la Universitat de Hèlsinki.

Heininen va ser un dels compositors contemporanis finlandesos més importants. Les seves obres es poden dividir aproximadament en dos períodes: dodecafònic (c. 1957-1975) i serialista (del 1976 en endavant). A causa de les reaccions hostils a les seves primeres obres, particularment a la Simfonia núm. 1, les seves obres fins a la dècada de 1980 es poden dividir aproximadament en dos grups: peces més personals i complexes i peces més apropiades, amables per al públic, com la Simfonia núm. 2 "Petite symphonie joyeuse".[1]

Com a professor de composició a l'Acadèmia Sibelius, Heininen ha estat molt influent en l'educació de la propera generació de compositors finlandesos, i entre els seus alumnes es poden esmentar Magnus Lindberg, Kaija Saariaho, Jukka Tiensuu, Jouni Kaipainen i Veli-Matti Puumala.

A més de compondre obres originals, Heininen va reconstruir diverses peces que el seu professor de composició Aarre Merikanto va mutilar o destruir, inclòs el seu darrer Estudi simfònic (1928) i el Sextet de corda (1932) i va escriure el Concert per a violí Tuuminki (Una noció) com una "re-imaginació" del tercer concert de violí de Merikanto destruït completament. Al costat de la composició, Heininen també era conegut com a excel·lent pianista i va estrenar i enregistrar moltes de les seves pròpies obres de piano. També era conegut com a assagista i va escriure un gran nombre de retrats de compositors.

Obres seleccionades[modifica]

Simfonies[modifica]

  • Simfonia núm. 1 op. 3 (1958/60)
  • Simfonia núm. 2 Petite symphonie joyeuse op. 9 (1962)
  • Simfonia núm. 3 op. 20 (1969/77)
  • Simfonia núm. 4 op. 27 (1971)
  • Simfonia núm. 5 op. 80 (2001-2002)
  • Simfonia núm. 6 op. 132 (2015)

Concerts[modifica]

  • Concert per a piano núm. 1 op. 13 (1964)
  • Concert per a piano núm. 2 op. 15 (1966)
  • Deux chansons per a violoncel i orquestra (o piano) op. 31 (1976)
  • Concert per a piano núm. 3 op. 46 (1981)
  • Concert per a saxo op. 50 (1983)
  • Concert per a violoncel op. 53 (1985)
  • Tuuminki (Una noció) ("...del que podria haver estat el tercer concert de violí d'Aarre Merikanto") (1993)
  • Concert per a violí op. 75 (1999)
  • Concert per a piano núm. 4 op. 81 (2001/05)
  • Concert per a flauta Autrefois (2008/10)
  • Concert per a orgue Aiolos op. 131 (2012)

Altres obres orquestrals[modifica]

  • Tripartita op. 5 (1959)
  • Concert per a orquestra de corda op. 6 (1959/63)
  • Soggetto op. 10 (1963)
  • Adagio op. 12 (1963/66)
  • Arioso per a cordes op. 16 (1967)
  • Dia op. 36 (1979)
  • Tritopos op. 38 (1977)
  • Attitude op. 44 (1980)
  • ... tyttöjen kävely ruusulehdossa ... per a cordes op. 47 (1982)
  • Dicta kamariyhtyeelle (conjunt de cambra) op. 49 (1983)
  • KauToKei per a cordes op. 52 (1985)
  • La ballarina ben equilibrada op. 66a – k (1994–2000) (11 obres diferents d'un mateix material per a orquestra de corda i cambra)

Òperes[modifica]

  • Silkkirumpu (El timbal de seda) op. 45, llibret del compositor i Eeva-Liisa Manner (finlandès) i Andrew Bentley (anglès)
  • Veitsi (El ganivet) op. 55, llibret del compositor i Veijo Meri (1989)

Música de cambra[modifica]

  • Quartet de corda núm. 1 Kwartet smyczkowy op. 32c (1974)
  • Quartet de corda núm. 2 Anadyr.mpl op. 64 (1992/94)
  • Quartet de corda núm. 3 Quartet de corda d'Austin Flint op. 101 (2006)
  • Quintet per a flauta, saxo, piano, vibràfon i percussió. 7 (1961)
  • Musique d'été per a flauta, clarinet, violí, violoncel, clavicèmbal, vibràfon i percussió. Op. 11 (1963/67)
  • Sonata per a violí i piano op. 25 (1970)
  • Jeu I per flauta i piano op. 42 (1980)
  • Jeu II per a violí i piano op. 43 (1980)
  • Short I per a clarinet i violoncel (o clarinet solista) op. 58 (1990)
  • Utazawa no e (Short I) per a flauta i guitarra op. 61 (1991)
  • Anadyr.img per a quartet de saxo, op. 63 (1993)
  • Quintet per corda op. 78 (2000)
  • Täällä per a piano i flauta op. 86 (2003)
  • Quincunx per a piano i flauta op. 88 (2002–03)
  • Trio de piano op. 91 (2002/03)
  • Viherre per a flauta, clarinet, violoncel i acordió. 96 (2005)
  • Sonata per a oboè i piano op. 106 (2008–09)
  • Sonata per a saxo i piano op. 108 (2008)
  • Sonata per a dos pianos op. 109 (2008–10)
  • Sonata per a clarinet i piano. 111 (2008/10)
  • Sykerre per a quintet de vent op. 113 (2010)
  • Vaskikaari per a quintet de metall op. 115 (2010)

Per a instruments solistes[modifica]

Piano[modifica]

  • Toccata op. 1 (1956)
  • Sonatina 1957 op. 2 (1957)
  • Libretto della primavera op. 28 (1971)
  • Poesia squillante ed incandescente op. 32a (1974)
  • Préludes-Études-Poèmes op. 32b (1974)
  • Poésies-périphrases op. 32d (1975)
  • Cinq moments de jour op. 51 (1984)
  • Lamentation and Praise op. 68 (1995)
  • Mazurki op. 79 (2001)

Orgue[modifica]

  • Oculus aquilae op. 18 (1968)
  • Touché op. 57 (1989)
  • KotiKouluKirkko I–II op. 83 (2001–02)

Altres[modifica]

  • Discantus I per a flauta contralt op. 14, 1965
  • Discantus II per a clarinet, Op. 21, 1969
  • Discantus III per a saxòfon, op. 33 (1976)
  • Cantilena II per a violoncel, Op. 26, 1970
  • Cantilena III per a violí, Op. 34 (1976)
  • Touching per a guitarra op. 40 (1978)
  • Beateth per a percussió, op. 48 (1982)

Música vocal[modifica]

  • Cantico delle creature per a baríton i orquestra o piano o orgue, op. 17 (1968)
  • The Autumns per a cor mixt, op. 22 (1970)
  • Schatten der Erde per a mezzo-soprano i piano, op. 30 (1973)
  • Reality per a soprano i deu instruments op. 41 (1978)
  • Four Lullabies per a cor masculí op. 56a (1986)
  • Poetiikka per a cor masculí op. 56b (1986–90)
  • Tarinankulmia per a cor mitxt op. 67 (1994)
  • Hyräilyjä per a veu i piano op. 69 (1998)
  • Suomalainen laulukirja ("Cançoner finlandès") per a quatre veus i piano op. 82 (2006)
  • Eläinten Te Deum ("Animal Te Deum") per a solistes, cor i orquestra
    • Kaukametsä op. 77
    • Musta kehtolaulu op. 92
    • Eläinten taivas op. 93

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Anderson, Martin. 2002. "Heininen, Paavo (Johannes)". The Oxford Companion to Music, edited by Alison Latham. Oxford i Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-866212-2.
  • (anglès) Oramo, Ilkka. 2001. "Heininen, Paavo (Johannes)". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrell. Londres: Macmillan Publishers.
  • (anglès) Parsons, Jeremy. 1978. “Paavo Heininen.” The Musical Times, Vol. 119, Núm. 1628 (Oct., 1978), pàgs. 850–853.

Referències[modifica]

  1. ↑ Jouni Kaipainen; William Moore (trad.) «Paavo Heininen: Composer, Cosmopolitan, Controversialist» (en anglès). Finnish Music Quarterly, 2, 2, 1986. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 8 abril 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paavo_Heininen&oldid=30967649»