Bernd Alois Zimmermann

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBernd Alois Zimmermann
Biografia
Naixement 28 de març de 1918
Bliesheim, rodalies de Colònia
Mort 10 d'agost de 1970(1970-08-10) (als 52 anys)
Frechen-Königsdorf, rodalies de Colònia
Residència Colònia-Alemanya Alemanya
Educació Universitat de Colònia
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg, professor d'universitat i músic
Ocupador Hochschule für Musik und Tanz Köln
Gènere artístic Òpera
Estil música serial
Obra
Obres destacables Concert for violin and orchestra Tradueix
Q4857841 Tradueix
Trajectòria
*1950-1952 Professor de Teoria Musical en la Universitat de Colònia
Premis

IMDB: nm3116089
Modifica les dades a Wikidata

Bernd Alois Zimmermann (Bliesheim, Rin del Nord-Westfàlia, 28 de març de 1918 - Frechen-Königsdorf, (Colònia), 10 d'agost de 1970) fou un compositor alemany.

Inicialment, estudià Filologia i Art en Renània. Posteriorment, seguí estudis amb Heinrich Lemacher i Philipp Jarnach a Colonia, i amb Wolfgang Fortner i René Leibowitz a Darmstadt, on adquirí el seu mètode de composició dodecafònica que s'observa en la seva obra Perspektiven (Perspectives, 1954-1956), per a ballet. A partir de 1950 desenvolupà una activitat docent en musicologia en la universitat, i de composició en l'Escola Superior de Colònia, on entre d'altres alumnes tingué a Heinrich Lemacher.[1]

La seva obra, plena de potents visions místiques i apocalíptiques i influïda pels grans mestres innovadors del seu temps (Schönberg, Bartók, Stravinski i, sobretot, Webern i Mauricio Kagel), resta caracteritzada pel "mètode pluralista", que consisteix en un "collage" en el que s'hi mescla la simultaneïtat temporal, l'estructura musical i el concepte musical; així, en una de les seves obres més famoses, Rèquiem per un jove poeta (1967-1969), es pot escoltar un fragment de Hey Jude dels Beatles, la Novena simfonia de Beethoven, un discurs d'Adolf Hitler i molts altres fragments i veus diferents.

A vegades fou expressionista (Simfonia en un moviment 1947-1953), mentre que en altres fou surrealista (en l'òpera avantguardista Die Soldaten (Els soldats). A més, se sentí fortament atret pel ballet contemporani: Alagoana (1940-1950), Capricis brasilers, Presència (1961) i Música pels sopars del rei Ubu (1966). Enamorat del violoncel, aportà diverses obres de gran virtuosisme per aquest instrument: Concerto (1957 i 1965), Sonata (1960) i Estudis (1970).

Va escriure més de setanta partitures per al teatre: El marquès de Sade, Till l'entremaliat, Judith de Giraudoux, etc. També és autor de nombrosos "hörspiele" (manuscrits per obres radiofòniques) i es deixà influir per les jazz-band de Nova Orleans, com a Die Befristeten (1967). També experimentà en el camp de la música electrònica a Tratto (1966). Depressiu i incomprès, expressà en el Rèquiem per un jove poeta la desesperació còsmica.

Humanista cristià, es manifestà durant tota la seva vida contra les atrocitats d'un món modern violent i sense concessions. Homenatjà a Stravinski en el Concert per a oboè (1952), a Claude Debussy en Diàleg per dos pianos i orquestra (1960), a Frescobaldi en Cinque capricci (1962) a mès de deixar una trentena d'articles referents a Mozart, l'impressionisme, els joves compositors dels anys cinquanta, al jazz, a nous aspectes de l'òpera, el futur del ballet, a la música electrònica... Quan se suïcidà estava escrivint una obra musical eclesiàstica inspirada en Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski i en la Bíblia de Luter. Entre les seves altres obres cal citar també Antiphonen, Canto di speranza, Ekklesiastische aktion, Enchiridion át i Photoptosis.

A finals de la dècada augmenta en tendències depressives, que conduïren a Zimmermann a una crisi psicològica, que li produí un ràpid deteriorament, de problemes oculars inoperables. El 10 d'agost de 1970 prenia la tràgica decisió de treu-res la vida.

La seva obra ha estat objecte del reconeixement general per part de la crítica després de la seva mort. A Colònia tingué diversos alumnes entre ells a Johannes Fritsch (1941-2010) que fou un reconegut compositor.

Enllaços externs[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 695. (ISBN 84-7291-255-8)