Antoni Bori i Fontestà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Bori i Fontestà
Dades biogràfiques
Naixement 24 de maig de 1861
Badalona
Mort 12 de gener de 1912 (50 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptor
Modifica dades a Wikidata

Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 24 de maig de 1861- 16 de gener de 1912)[1] va ser un mestre, pedagog i escriptor català.

Va néixer en el si d'una família humil. El seu pare, Francisco Bori i Gombrent, natural de Vic, era tintorer d'ofici; i la seva mare, Francisca Fontestà i Comas era natural d'Olot.

Després de cursar els estudis elementals, estudià a l'Escola Superior de Francesc Feliu i Vegués, persona que va influir molt en la idea que més endavant tindria Bori de la funció social de l'educació. Donada la seva fusta de bon estudiant, després accedí a l'Escola Normal de Magisteri, on adquirí el títol de Mestre elemental amb un total de dinou sobreexcel·lents.

El dia 24 de maig de 1884 Antoni Bori es casà amb Concepció Llobet i Funosas, El matrimoni tingué tres fills: Josefina, nascuda el 21 de febrer de 1885 a Badalona; Ricard, nat el 1889 a Sant Martí de Provençals i mort dos anys després; i Rafael, nascut també a Sant Martí de Provençals (aleshores ja Barcelona) el 4 d'abril de 1894.

El desembre de 1884 Bori i Fontestà va guanyar unes oposicions per una plaça de professor auxiliar a les Escoles de Barcelona. El desembre de 1886 va guanyar unes oposicions per a la plaça de director de l'Escola de Nens del barri del Poblenou, situada al número 31 del carrer Joncar, on treballà fins al 1896. Va ser cap al final d'aquesta etapa de director quan se li van començar a manifestar els primers símptomes de debilitament físic. És per això que el 1896 va tornar a viure a Badalona, des d'on va compaginar el repòs i la feina, fins que va sentir-se amb forces de tornar a treballar. L'any 1903 va tornar a Barcelona per dirigir-hi l'Escola Pública del carrer Ciutat.

Pel que fa al seu compromís cívic i social, l'any 1888 va participar en el Congrés Pedagògic de Barcelona com a delegat de "l'Associació de Mestres de la capital del principat pel districte dels afores", on va defensar l'ensenyament del català. Fou designat delegat a l'assemblea que va elaborar les Bases de Manresa (1892) com a representant de l'Escola de Sant Martí de Provençals. En produir-se l'escissió, es va decantar al costat de les opcions oposades a la Lliga Regionalista.[2] També va participar de les assemblees de Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Col·laborà a la revista El Clamor del Magisterio i fundà la publicació El Magisterio Catalán.

És autor d'obres de teatre, d'una Historia de Cataluña (Barcelona, 1898) i molts articles de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu del Montserrat, La Renaixensa, El Eco de Badalona, L'Esparvé, La Ilustració Catalana, etc. Però l'obra que li va donar una major popularitat va ser Lo trobador català (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que edità perquè fos emprada en l'ensenyament del català. D'aquesta obra, i fins al 1936, en foren publicades una vintena d'edicions i en els nostres dies continua essent reeditada.

Bori i Fontestà va morir a causa d'una mielitis el dimarts 16 de gener de 1912 a les sis de la tarda al número 96 del carrer Guifré de Badalona, a l'edat de 50 anys.

Per homenatjar el centenari de la seva mort, l'Espai Betúlia de Badalona va encarregar al filòleg Gerard Guerra i Ribó que comissariés una exposició itinerant, que va anomenar-se "Antoni Bori i Fontestà (1861-1912): mestre i poeta"[1], i fou inaugurada el 14 de desembre del 2013 a la Biblioteca de Can Casacuberta de Badalona. Fruit de la seva investigació duta a terme, va publicar també un article d'investigació titulat "Antoni Bori i Fontestà, un segle després de la seva mort (1861-1912)" [2] aparegut a la revista Carrer dels Arbres, editada pel Museu de Badalona.

Obres[modifica | modifica el codi]

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • Sinfonies poemátiques (1898), premi de la Flor Natural
  • Petons (1900), segon accèssit de la Flor Natural
  • Los rossinyols del Montserrat (1901), segon accèssit a la Flor Natural
  • Las néus á montanya (1901), primer accèssit a la Flor Natural
  • Les Fonts del Llobregat (1901), premi del Excm. Ajuntament de Reus.
  • El Vectigal (1901), premi ofert per l'Agrupació protectora de l'Ensenyança Catalana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Bori i Fontestà, un segle després de la seva mort (1861-1912)» (en català). Museu de Badalona, gener 2016. [Consulta: 27 febrer 2016].
  2. Ollé i Romeu, Josep M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. 6a ed., p. 65-66. ISBN 84-232-0484-7. 
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]